Nietzsche: Ideals Ascètics, Superhome i Etern Retorn

Els Ideals del Sacerdot Ascètic

Aquesta secció, part de la tercera part de la Genealogia de la Moral, explora la figura de l'ateu que es comporta amb una sinceritat i honestedat intel·lectual, buscant Déu sense trobar-lo. Nietzsche identifica tres figures clau en aquest context:

• El Científic

  La ciència és útil i servidora de la vida, tot i que la forma racionalista la presenta com a portadora de veritats eternes. Nietzsche la defensa inicialment, especialment la concepció dels sofistes i l'empirisme, però després la critica. La ciència ens iguala en estudiar l'home, per tant, no és individualista.

• El Filòsof

  Les crítiques més dures recauen en aquest àmbit. Només se'n salva Heràclit, i Nietzsche considera Sòcrates i Plató responsables de l'esgarriament de la filosofia. Afirma que inventen un món veritable que posseeix totes les propietats que la vida no té. Tanmateix, considera que qualsevol veritat filosòfica prové d'una elecció vital prèvia i depèn del nostre desig, la qual cosa ens fa distingir entre un bé i un mal.

• El Polític

  L'origen real de les societats és la conquesta, no el contracte. Els polítics hàbils, com"simis grimpador", defensen la seva parcel·la com els sacerdots, imposant ideals ascètics i ressentiment als altres. La justícia rep crítiques pel seu supòsit d'igualtat de tots, ja que som diferents. Els guerrers, en canvi, són vitalistes.

El Superhome (Übermensch)

El superhome és l'individu vitalista que es col·loca per sobre de l'antivitalista. Ha superat els valors culturals caducats i dubta que algú que viu condicionat per valors determinats pugui acceptar-ne de nous. És un fruit de l'evolució, una actitud d'etern canvi, és a dir, una constant superació, sempre en camí ascendent.

Les Tres Transformacions

• Primer: El Camell (porta el pes dels valors tradicionals)
• Segon: El Lleó (utilitza la força per oposar-se a qui l'oprimeix i trencar amb els valors)
• Tercer: El Nen (actua sense coaccions, és vitalista i creador de nous valors)

L'Home Superior

L'home superior representa el nihilisme que tendeix a buscar valors substituts de Déu, sabent que se n'ha de desfer. Aquell que ha arribat més lluny en aquesta tasca és anomenat"el darrer hom". És afirmatiu, només segueix la naturalesa i es mou per la vida, buscant dominar sense referències als altres.

L'Etern Retorn

L'etern retorn és un criteri vital i moral, una pauta que ens permet distingir el que val la pena viure i el que no. Cal gaudir de les experiències vitals que no t'importaria que es repetissin indefinidament; si no les repetiries indefinidament, cal abandonar-les. Aquesta idea no triomfa en la societat, ja que busca l'hedonisme fàcil. Podem entendre'l a través de diverses hipòtesis:

• Hipòtesi Cíclico-Cosmològica

  El temps no és lineal, sinó cíclic; tot tornarà a passar. És una crítica al cristianisme pel seu concepte de temps lineal.

• Hipòtesi Física

  Com a infinitud còsmica, la felicitat no es troba fora de la vida. Cal realitzar la transcendència a través de la immanència.

• Hipòtesi Filosòfica

  Com a amor i valor al temps i al seu pas, ens fa desitjar que tot torni i que res pereixi. De la immanència del temps en traiem la idea que tot val el mateix (per tant, res val) i una segona conseqüència que diu que tot val el mateix (per tant, tot val).

• Hipòtesi Psicològica

  Com l'experiència d'un moment privilegiat. No importa com hem viscut; si els hem acceptat, sempre són presents i igual de bons.

• Hipòtesi Ètica-Nietzscheana

  Cal acceptar el moment i aleshores ens comprometem amb ell.

La Voluntat de Poder

En qualsevol àmbit de la realitat on fixem la mirada, hi ha un conflicte entre dues o més voluntats. Aquesta voluntat és real i material, i s'oposa completament a qualsevol transcendència i, sobretot, a Déu. A més, la vida és diferència i no hi ha igualtat; Nietzsche defensa l'individualisme. Té una idea realista, afirmant que sempre hi ha poders i no creu en el mite de la igualtat. Sosté que la voluntat és creativa i autosuficient, i busca l'expansió només pel propi desig intern, creient en l'existència d'una ànima aristocràtica.

Finalment, parla d'una jerarquització present en qualsevol àmbit i afirma que la vida és l'únic valor. Vol trencar amb els valors existents i instaurar una nova cultura i fe, encara que laica. Cal buscar uns valors que valguin per si mateixos, i el fi últim és el superhome: passar d'antivitalista a vitalista.