La lliçó d'anatomia de Rembrandt (1632): anàlisi i significat

La lliçó d'anatomia de Rembrandt (1632)

Cronologia

1632.

Estil i localització

Estil: barroc. Autor: Rembrandt. Tècnica: oli. Localització: Mauritshuis (L'Haia).

Característiques estilístiques

• Composicions asimètriques i atípiques, amb gran moviment.
• Temàtica molt variada: destaquen els temes mitològics, històrics i al·legòrics.
• Predomini del color sobre el dibuix.
• Composicions unitàries i amb gran profunditat.
• Tendència realista; Rembrandt és un dels màxims representants i trasllada el realisme a la composició amb tota la fidelitat possible.

Elements plàstics i llum

Pel que fa als elements plàstics, la llum, irreal i artificiosa, accentua el contrast entre la fredor del cos nu i sense vida del cadàver i la calidesa dels rostres dels assistents a la classe d'anatomia. La vermellor del braç disseccionat del difunt ressalta en un conjunt dominat pel clarobscur i pels colors negre i blanc de les vestimentes dels retratats.

El quadre està concebut a través d'una composició piramidal. Al voltant del cap del cadàver set personatges assisteixen a la lliçó que imparteix el professor Tulp, una mica enretirat del grup, captat en el moment en què fa algun comentari sobre els tendons del braç encara sanguinolent del difunt. Tot i ser el cos inert l'hipotètic centre d'atenció, ningú no hi repara: els tres oients centrals, disposats en triangle, observen atents les pinces i les mans del cirurgià; la resta mira cap a l'espectador o cap amunt, mentre que el professor fixa la mirada en algun punt fora del quadre.

Un dels presents duu a les mans un full amb el nom dels set assistents que pagaren per escoltar la lliçó del professor Tulp. A prop dels peus del finat hi ha un llibre obert; segurament es tracta d'un manual d'anatomia. L'escena queda emmarcada per un fons arquitectònic. A la paret del darrere s'observa un cartell amb el nom de l'artista i la data de realització del quadre, 1632.

Aquesta obra és el primer retrat de grup de Rembrandt i ja aporta innovacions importants respecte de la concepció tradicional d'aquest tipus de pintura. Era habitual en la pintura holandesa del segle XVII realitzar composicions de les diverses corporacions professionals. El costum exigia respectar l'ordre jeràrquic dels membres, situant-los segons un sistema preestablert. Rembrandt procedí de manera diferent: el rang individual dels personatges queda subordinat a l'acció que es desenvolupa, i trenca la rigidesa de les obres anteriors d'aquest gènere.

En contraposició amb Rubens, que s'inspirà sovint en temes mitològics, Rembrandt només ho féu en comptades ocasions i preferí centrar-se en les accions humanes. Rembrandt fou un admirador de Caravaggio i del seu tractament de la llum, el qual va adoptar juntament amb el dramatisme escènic i l'ús de gent vulgar com a model per als seus personatges. Tanmateix, la relació de Rembrandt amb l'obra de Caravaggio no va ser directa, sinó a través dels pintors holandesos que van ser a Roma els primers anys del segle XVII. La seva obra exercí una influència remarcable en artistes com Delacroix, i també en els impressionistes i en el pintor espanyol Goya, amb qui compartí la passió pels gravats.

Iconografia

El professor Tulp practica la dissecció d'un cadàver, activitat molt poc comuna a l'època, per tal d'explicar als set personatges que l'acompanyen el funcionament dels tendons del braç.

Significat

La lliçó d'anatomia del professor Tulp es basa en un fet real: el doctor Nicolaes Pieterszoon Tulp, professor del gremi de cirurgians, realitzà una lliçó pública d'anatomia amb el cadàver d'Adrien 't Kint, penjat el 1632. Fou un gran esdeveniment, ja que l'Ajuntament només cedia un cos humà una vegada l'any; per això els cirurgians havien d'aprendre l'ofici a partir de llibres o mostres conservades. És força probable que el mateix Rembrandt assistís a la lliçó.

El llibre obert al cantó inferior esquerre de la tela és suposadament un manual d'anatomia d'Andreas Vesalius, considerat el millor metge del segle XVI i el creador de l'anatomia moderna.

Funció

La funció de l'obra era la de ser exposada a la seu social del gremi de cirurgians d'Amsterdam.