L'Art Romànic: Característiques, Arquitectura, Escultura i Pintura

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,57 KB

L'Art Romànic: Localització i Evolució Artística

L'art romànic va adquirir un significat i un valor europeus. Presenta una altra característica: la varietat de peculiaritats nacionals i regionals. Amb tot, en l'evolució de l'art romànic es poden distingir tres etapes:

  • a) Primer Romànic: finals del segle X i segle XI.
  • b) Romànic Ple: finals del segle XI fins a mitjan segle XII.
  • c) Romànic Tardà: mitjan segle XII fins als primers anys del segle XIII.

Característiques Generals de l'Art Romànic

L'estudi de l'arquitectura dels segles XI i XII va proporcionar l'interès per unificar el gran nombre d'estils que va conduir a fixar el terme romànic. Amb aquesta denominació, en virtut de l'ús de l'arc de mig punt i la volta de canó i d'arestes, es podria veure com a derivació de l'arquitectura romana. En tot l'art romànic s'aprecia la voluntat de proclamar el triomf definitiu de l'Església cristiana. Cal assenyalar que normalment l'artista treballava per encàrrec i sota unes normes formals i uns temes dictats pels mecenes.

L'Arquitectura Romànica al Servei de Déu

L'estil fonamentalment religiós de l'art romànic fa que catedrals, esglésies i monestirs siguin les edificacions més representatives d'aquest període de l'Edat Mitjana.

Catedrals i Esglésies Romàniques

A partir de l'any 1000, es va potenciar la construcció de nombroses esglésies i catedrals. Es van orientar d'est a oest, de manera que el primer raig de llum solar entrés per l'absis. Es va recuperar el transsepte, un espai aparegut en les primeres esglésies, compost per diverses naus. Aquesta forma quadriforme podia tenir els braços iguals o desiguals. En el lloc de trobada entre la nau central i la del transsepte es troba el creuer, cobert habitualment per un cimbori. Els cimboris més destacats són els de la Catedral Vella de Salamanca. L'absis va ser aquest últim element el que va desenvolupar una formulació més innovadora: la girola. Aquest passadís facilitava el trànsit dels pelegrins dins de l'església, quan anaven a venerar les relíquies del sant, guardades a la cripta, un espai circular situat sota el presbiteri. A l'interior, la nau central estava coberta per una volta de canó reforçada per arcs dobles que descarregaven el pes en pilars. En els murs es distingeixen dos nivells: les arcuacions i la tribuna superior. A Itàlia, el romànic va estar molt condicionat per l'antiguitat clàssica i la cultura bizantina. Els trets més significatius van ser: l'ús del maó i l'aprofitament de materials antics (marbres). Un exemple d'aquesta distribució no unitària és el conjunt de la Catedral de Pisa.

Els Conjunts Monacals Romànics

Els monestirs es caracteritzaven per la distribució de totes les dependències que conformaven el recinte monacal. Es van estructurar al voltant del claustre, on els monjos duien a terme les seves meditacions personals.

Caràcter Defensiu de l'Arquitectura Civil Romànica

Pel que fa a l'arquitectura civil, els exemples conservats o bé són massa escassos per establir-ne característiques formals pròpies de l'època. La seva evident funció defensiva va fer que els castells fossin aixecats en indrets elevats i estratègics. L'edifici estava envoltat per una muralla gruixuda i alta, feta de pedra. A l'interior destacava la torre més alta i fortificada del castell, l'Homenatge, que eren residències fortificades on habitaven els senyors feudals. El Castell de Loarre és un exemple de l'arquitectura civil romànica a Espanya.

Les Imatges de l'Escultura Romànica

L'escultura romànica va estar íntimament lligada a l'arquitectura, amb la intenció no tan sols de decorar, sinó també d'adoctrinar bona part de la població, que era analfabeta. Tot i que es van realitzar algunes temàtiques profanes, sobretot en la decoració dels capitells dels claustres i interiors d'esglésies, la majoria de l'escultura romànica tenia una funció didàctica i religiosa. A les portalades de les catedrals i les esglésies, destaca el timpà com a nucli escultòric clau, on es representa la Teofania o Crist en Majestat. Envoltant aquest espai, les arquivoltes, els brancals, la llinda i el mainell o trencallums van ser decorats amb nombrosos relleus geomètrics. En aquest tipus d'escultura es poden distingir les característiques següents:

  • Figures hieràtiques, rígides i inexpressives.
  • Absència de perspectiva i de fons arquitectònics o paisatgístics.
  • Adaptació dels personatges representats al marc arquitectònic.
  • Tendència a omplir tot l'espai compositiu, efecte conegut amb el nom d'horror vacui.
  • Ús de la perspectiva jeràrquica.
  • Tendència a la geometria i la simetria de les formes.
  • Utilització de la policromia.

La Pintura Romànica com a Imatge Sagrada

La pintura romànica, igual que l'escultura, també va estar fortament supeditada a l'arquitectura. Les dues principals representacions van ser: la pintura mural (fresc, a les voltes i els absis) i la pintura al tremp sobre fusta. Les històries de l'Antic i del Nou Testament van proporcionar múltiples escenes en les quals s'inspiraven els artistes. És possible trobar algunes característiques generals comunes a la pintura romànica:

  • Adaptació de les figures a l'espai físic i el marc arquitectònic.
  • Absència de perspectiva i tendència a crear fons monocromàtics en comptes de paisatges o arquitectures.
  • Horror vacui.
  • Perspectiva jeràrquica, és a dir, representar més gran el personatge més important.
  • Tendència a la geometrització i la simetria de formes.
  • Definició de les formes mitjançant zones de color uniforme i delimitació dels contorns.
  • Ús d'una àmplia varietat cromàtica de tonalitats intenses.

Estils Pictòrics Romànics

Al llarg dels segles XI i XII és possible diferenciar en la pintura mural dues línies pictòriques diferents:

  • Estil Francoromànic: Es localitza sobretot a l'oest de França i a Castella, on arriba a través de les rutes de pelegrinatge. Influenciat pel treball de miniatura, mostra un naturalisme escènic evident.
  • Estil Bizantí: Les mostres principals d'aquest estil es localitzen a Itàlia i a Catalunya, zones on hi va haver un gran dinamisme de caire pictòric. Aquesta tendència presenta una absència gairebé total d'efectes espacials i volumètrics. S'aconsegueix una obra de caràcter espiritual, solemne i monumental.

Exemples Destacats de l'Art Romànic

Església de Santa Maria del Naranco

Art Asturià Preromànic. En el seu origen fou un palau pensat per al descans del monarca. Es troba al Mont Naranco (Oviedo). Data del segle IX, amb autor desconegut.

Edifici de planta rectangular, allargada, d'uns 20 metres de llarg per 6 d'ample. Té dues alçades i tres seccions desiguals; la del centre, molt més gran, rep el nom de sala noble i, pensada per al banc de pedra que l'encercla, era una sala de visites.

Una de les característiques principals d'aquesta església és l'ús de la volta de canó per fer les cobertes, que no és més que l'arc de mig punt romà i substitueix l'arc de ferradura visigot. També apareixen els arcs peraltats i destaca l'ús de les columnes de fust amb decoració de cordó. A l'exterior també hem de destacar l'ús de contraforts i l'ús d'arcs cecs. A l'interior, moltes de les columnes són substituïdes per pilars i no tenen capitell.

Pòrtic de la Glòria

El Pòrtic de la Glòria està situat a la Catedral de Santiago de Compostel·la (A Coruña). El seu autor fou el Mestre Mateu. Es creu que fou construït entre els anys 1168 i 1188. El seu estil és romànic tardà, i la seva tipologia és de relleu amb figures expressives. Els materials amb els quals està construïda aquesta escultura són granit i marbre, i el tema és bíblic.

Quant al seu estil, aquesta obra està més a prop del romànic que del gòtic. El pòrtic es divideix en tres arcs. L'arc central, el més gran, és l'únic que té un timpà i està dividit per una columna central amb la figura de l'apòstol Sant Jaume. En el nivell horitzontal, es distingeixen 3 franges o registres: l'inferior correspon a les bases de les columnes i està decorat amb animals fantàstics; el mitjà està format per les columnes amb les estàtues adossades dels apòstols. La franja superior, situada damunt dels tres arcs, corona la porta.