El dinar campestre: Anàlisi d'una obra mestra de Manet

El dinar campestre: Una obra revolucionària de Manet

El dinar campestre és una escena costumista o de gènere feta amb oli sobre tela l'any 1863, d'estil realista-impressionista. L'autor, Manet, és considerat el precursor. Se sent atret per la pintura de Courbet, i per a ell, el problema no està en el tema, sinó en el tractament del color. Tindrà influències de Goya, Velázquez i Tiziano.

El 1863 comença la seva fama al Saló dels Rebutjats. En aquest saló va exposar El dinar campestre, que va provocar un gran escàndol, igual que dos anys més tard va exposar Olympia. El que impactava d'aquestes obres era la nuesa de la noia. El rebuig de l'obra no només va ser pel tema de la nuesa, sinó també pel tema pictòric (remarcar els entorns amb negre, colors molt apagats, elimina els efectes de clarobscur, la imatge molt plana, sense volum...).

Manet distribueix la composició en tres plans horitzontals sobreposats: a sota hi ha una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones; al centre, una dona nua que mira fixament l'espectador i dos homes vestits; i darrere d'aquests, una altra dona, vestida amb roba interior, remullant-se en un rierol.

Les tres escenes queden incloses al triangle format per la perspectiva lineal, el punt de fuga de la qual es troba situat al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela.

Malgrat aquest ordre compositiu, es fa una crítica a l'escena central, on cada personatge sembla aïllat en el seu món, especialment pel fet que no es miren entre ells.

Les figures són planes, superposades al paisatge, sense clarobscur i sense línies que en destaquin els contorns, de manera que no adquireixen cap tipus de volum que les faci independents del fons. Això només és possible d'aconseguir per mitjà del color.

Amb aquest exercici, Manet és capaç de reproduir l'ombra d'un arbre i d'aconseguir la transparència del rierol utilitzant només la riquesa tonal del verd. Per aconseguir un contrapunt lumínic, el pintor francès va utilitzar el negre i el blanc com a colors predominants en les figures centrals.

Titulada inicialment El bany, El dinar campestre reflecteix una escena quotidiana en la qual se'ns mostren, en primer terme, el seu germà Eugène -amb un bastó a la mà-, l'escultor holandès Ferdinand -futur cunyat del pintor-, i la seva model preferida, Vicotria M., totalment nua i mirant directament l'espectador. Al fons, una altra dona, desconeguda, es banya al rierol.

Presentada al saló oficial del 1863, la pintura no hi va ser admesa i va passar a formar part de l'extens cartell del Saló dels Rebutjats. El principal motiu de crítica va ser la nuesa injustificada de la dona. També va ser motiu de burla el fet que les diferents figures no semblessin tenir relació entre elles.

El concert campestre de Giorgione i El judici de Paris de Rafael van ser els dos models bàsics que va tenir Manet a l'hora de pintar aquesta tela.

Admirat pels impressionistes per la seva manera de tractar la llum i el color, l'aportació de Manet a l'art modern va anar molt més lluny.

Obres del mateix autor:

Olympia / El pifre