Sol Ixent, Impressió de Monet: Anàlisi i Context Històric

Sol ixent. Impressió

Autor: Monet, Claude

Cronologia: 1872

Estil: Impressionisme

Tècnica: Oli

Suport: Tela; 48 cm x 63 cm

Localització actual: Musée Marmottan, París

Tema: Paisatge. Tres bots de rems naveguen pel port de Le Havre, mentre que al fons, entre l'espessor de la boira matinal i el fum de les fàbriques, surt el sol.

2. Anàlisi Formal

Elements Plàstics

Pel que fa als colors, hi domina el to blau grisenc de la tènue boirina amb la qual el pintor ha embolcallat tota l'obra. En paral·lel, contrasta fortament el taronja del sol i el seu reflex lumínic. L'elecció dels dos colors complementaris no ha estat pas casual, sinó que respon al fet que el pintor coneix la llei del contrast simultani, descoberta l'any 1839 pel químic francès Eugène Chevreul. Segons aquesta llei, la juxtaposició de dues tonalitats complementàries fa que la intensitat de totes dues sigui més gran, cosa que permet abandonar el sistema tradicional del clarobscur.

Les taques de color d'aquesta tela (intenses tonalitats de blau, violeta, gris i vermell ataronjat) apareixen soltes amb la finalitat d'aconseguir efectes de llum subtils. En aquest sentit, són paradigmàtiques les pinzellades vermelloses que representen els reflexos del sol a l'aigua i que es van separant a mesura que s'apropen cap a l'espectador.

Composició

Sobre un fons nebulós en el qual a penes s'hi endevinen els grans vaixells mercants amb els pals i les xemeneies fumejants de les factories del port, el sol, representat per una petita rodona ataronjada, sobrepassa i il·lumina les tranquil·les aigües marines, on, apropant-se a l'espectador, naveguen tres petites embarcacions a rem. Al fons s'insinuen els vaixells mercants amb els seus pals i les xemeneies de les fàbriques que treuen fum.

Estil

L'aparició de la fotografia al segle XIX va trastocar la concepció tradicional de la pintura; havia sorgit una nova tècnica capaç de captar la realitat amb més fidelitat que cap altra de coneguda. L'únic que li faltava era el color. La ciència de l'època, interessada en l'estudi d'aquest, va concloure que la gamma cromàtica derivava d'uns quants tons purs que es mesclaven òpticament a la retina. En aquest quadre Monet prescindeix dels criteris de representació convencionals, de manera que, obeint només les emocions suscitades per la captació directa dels diferents elements naturals, abandona la pràctica acadèmica de perfilar i detallar els objectes. Tot el que apareix a la tela és fruit d'un conjunt de pinzellades, brillants i dinàmiques, que només insinuen i aconsegueixen amb això una sensació d'esbós sorprenent. Els impressionistes es van lliurar a demostrar la veritat d'aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures que, unides, assolien la tonalitat volguda només en el cas que l'observador es col·loqués a la distància requerida respecte del quadre. Per tal d'aconseguir-ho calia veure de prop i sota l'efecte de la llum natural allò que es volia plasmar. Per això els impressionistes van haver de pintar, com els membres de l'escola de Barbizon, a l'aire lliure; va ser Boudin qui va introduir personalment Monet en la pintura de plein air. Els paisatgistes romàntics anglesos, Turner i Constable, van influenciar Monet i els impressionistes amb els seus estudis sobre la llum i els efectes de la pluja i el vent. De Turner, les pintures del qual va poder estudiar durant un viatge a Londres, Monet va recollir l'intent de representar en les seves teles la vaporosa sensació de l'atmosfera, un interès que esdevindria l'eix principal de la seva obra. Manet va ser també un artista important en la concepció pictòrica dels impressionistes, que van veure en ell, en certa manera, el seu mestre. L'art japonès, que començava a difondre's per París, també els va admirar. Monet al final de la seva carrera es va caracteritzar per pintar reiteradament el mateix tema, com és el cas de la sèrie dedicada a la façana de la catedral de Rouen, en què intentà registrar les variacions que els canvis de llum provocaven en la percepció d'aquesta façana. L'impressionisme havia de convertir-se en un referent de primer ordre per entendre l'art dels neoimpressionistes, amb Cézanne, Gauguin i Van Gogh al capdavant.

3. Interpretació

Contingut i Significació

Com va comentar el seu autor, aquest quadre no era una representació topogràfica del port de Le Havre, sinó més aviat la impressió que li va causar en veure'l a la sortida del sol; no va voler captar una escena sinó una atmosfera. Segons sembla, Monet va proposar per a aquesta tela un nom tan concís com Impressió, però el redactor del catàleg, Edouard Renoir, germà del pintor del mateix cognom, va optar per afegir-hi Sol ixent a manera d'aclariment. Sigui com sigui, el nom d'impressionisme prové d'aquest quadre de Monet, el qual, juntament amb altres pintors com Renoir, Pissarro, Cézanne i Sisley, va organitzar una exposició el 1874 a l'antic estudi del fotògraf Nadar al Boulevard des Capucines. La crítica va ser ferotge amb ells, però el comentari que es va fer més cèlebre va ser el de Louis Leroy, que va considerar el quadre de Monet Sol ixent. Impressió simptomàtic de la tendència general del grup i va titular la seva crítica Exposició dels impressionistes. En contra del que es podia esperar, els pintors al·ludits es van prendre el nom com un afalac, fins al punt d'acabar autoanomenant-se impressionistes. Tot i exposar plegats, els impressionistes no tenien una identitat o estil comuns, sinó que el que més els unia era el seu sentiment d'animadversió i de rebuig envers l'art oficial.

Funció

Sol ixent. Impressió expressava una nova concepció artística que, en lloc de representar escenes, pretenia captar la llum, l'atmosfera en què aquestes es produïen. Va ser el referent de l'impressionisme i de tota una manera nova d'entendre la pintura.