Llibertat i determinisme: autonomia i interioritat

Llibertat i determinisme

El fantasma del determinisme

L'univers segueix unes lleis i regularitats. L'ésser humà té la capacitat per triar (elecció) i també podem exigir responsabilitats pels nostres actes. L'ordre universal i la llibertat es relacionen amb la ciència i la moral, i no semblen fàcilment conciliables. Negar la llibertat d'elecció de les persones es diu determinisme.

Diferents formes de determinisme

Epicur: defensava la idea del destí; tota la naturalesa està sotmesa a unes lleis. Les posicions deterministes poden ser cientificista, psicològica, sociològica, històrica, etc. Spinoza afirmava que la llibertat no és sinó la il·lusió derivada de conèixer els nostres desitjos mentre ignorem les causes que els determinen.

• Determinisme històric: al segle XIX es deia que la història seguia una curs prefixat i inexorable en la qual nosaltres representem el paper de peces de l'engranatge.
• Determinisme genètic i sociològic: actualment es parla del determinisme genètic i del determinisme sociològic. Hi ha una combinació de trets genètics i d'influències ambientals.

Els defensors de la llibertat

Jean Buridan (segle XIV) deia que la voluntat és capaç de sobreposar-se a les circumstàncies que semblarien obligar algú a actuar o a no fer-ho. Kant deia que conèixer és sotmetre's a causes i efectes; afirmava també que sotmetre tota discussió als dictàmens de la ciència era l'únic raonable. Kant aporta raons per explicar per què la llibertat no entra dins de l'àmbit del coneixement.

Hume i Mill insisteixen que no té sentit plantejar la llibertat com una oposició al que ja som. Deien que no era vàlid concebre la llibertat només com l'alliberament de les coaccions externes. Sartre insistia que no estem definits i acabats, sinó que ens toca decidir què volem fer de la nostra vida: primer existim i després hem de construir el que som. Sartre ho anomenava existencialisme.

Llibertat i creixement personal

Llibertat, autonomia i dictadura del desig

Consisteix a substituir els termes «llibertat» o «lliure» pel terme autonomia. La llibertat d'elecció és la capacitat de donar-nos a nosaltres mateixos la llei. L'individu és autònom: mica en mica la nostra llibertat i autonomia van creixent. La llibertat s'entén com a espontaneïtat; la llibertat és una conquesta, el resultat d'un camí esforçat.

Llibertat i interioritat

L'espai interior

Durant el temps es va produint un creixement del que podem anomenar l'espai interior. Un infant té un espai interior molt limitat; les seves pautes d'actuació són força previsibles. Els adults estableixen una distància entre l'estímul i la reacció, entre el desig i la resposta. Entre els adults, tant les possibilitats d'actuació com els criteris s'han desenvolupat. Cada persona té el seu interior, i això ens diferencia.