Filosofia Grega: Sofistes, Protàgores, Gòrgies i Sòcrates

Els Sofistes: Mestres de la Retòrica i l'Areté

El terme Sofistes prové del grec que significa "saviesa", un camp del coneixement. Els filòsofs sofistes eren una mena de mestres ambulants que oferien els seus ensenyaments sovint a canvi de diners. Es guanyaven la vida preparant els alumnes per a la vida a la polis mitjançant l’ensenyament de l'excel·lència o areté.

Aquest ensenyament permetia el domini del llenguatge, la capacitat d’argumentar, persuadir i mostrar les implicacions de qualsevol qüestió. Eren especialistes en el debat d'idees i preocupats per la definició del significat de les paraules. Partien d'una crítica dels valors tradicionals com el bé, la justícia, la veritat, la llei, la bellesa, etc., que consideraven relatius. El mètode o tècnica d'ensenyament de retòrica que usaven rep el nom d'Erística.

Protàgores i el Relativisme: L'Home Mesura de Tot

Protàgores afirma que existeix una veritat per a cada persona; d'ací la seva afirmació: "L'home és la mesura de totes les coses". Defensa el relativisme en l'àmbit del coneixement. Ens ensenya a fer fort l'argument feble i a aconseguir la victòria amb l'argumentació, perquè del que es tracta és de guanyar l'adversari.

El mètode que utilitza Protàgores és l'argumentació, que ens diu que l'art de discutir consisteix en la discussió mateixa.

Gòrgies i l'Escepticisme: L'Art de Persuadir

Gòrgies parteix de l'escepticisme i el que ens ensenya és a persuadir l'adversari. El mètode que utilitza és la retòrica, que és l'art de persuadir. Ell defensa la llei del més fort.

L'escepticisme ens diu que no hi ha una veritat absoluta; té uns raonaments per desmuntar qualsevol explicació o raonament sobre la realitat. Aquests raonaments inclouen:

• La realitat d'opinió fa dubtós tot principi.
• La necessitat de buscar l'infinit en un principi que ens porti als altres principis.
• Tothom té la seva opinió.
• La necessitat d'acceptar el que anàvem a desmuntar, abans de demostrar res.

Sòcrates: Diàleg, Ironia i Maièutica

El mètode socràtic es basa en el diàleg, un diàleg que té unes finalitats ètiques i educatives, a més de tenir cura de l'ànima. Per a Sòcrates, l'ànima és l'essència de tot i, per tant, s'ha de tenir cura de l'ànima. Creu que hem de conèixer el nostre interior, és a dir, autoreconèixer-nos. Aquest autoreconeixement també ens serveix per tenir cura de l'ànima.

La ironia li servia a Sòcrates per apropar-se al seu interlocutor, així fent-li preguntes de manera que ell no sabia res, i l'interlocutor començava a respondre sense complexos, i Sòcrates a poc a poc el conduïa a contradiccions lògiques.

La maièutica és el fet que Sòcrates ajuda l'interlocutor a cercar per ell mateix la veritat, que està amagada en el seu interior.