Llei de jurisdiccions, Solidaritat Catalana i Assemblea de Parlamentaris

– Llei de jurisdiccions: llei aprovada el 1906, consistia en posar sota jurisdicció militar tots els casos d’ofenses contra l’exèrcit o la unitat d’Espanya. Es va aprovar com a conseqüència de l’acudit contra l’exèrcit i a favor del catalanisme publicat a la revista Cu-cut! l’any 1905.

– Solidaritat Catalana: coalició electoral formada el 1906 i composta per totes les forces polítiques catalanistes, des de la Lliga Regionalista fins als republicans federals i els carlins. Va ser creada arran de l’aprovació de la Llei de jurisdiccions i per demanar la seva derogació.

– Assemblea de Parlamentaris: assemblea celebrada a Barcelona el 1917, organitzada per la Lliga Regionalista. Demanava la formació d’un govern provisional encarregat de la reforma del sistema polític i la descentralització de l’Estat, que accedís a la concessió de l’autonomia política a Catalunya.

2. L'origen de la guerra del Marroc cal situar-lo en la política colonial africana d'Espanya i França, que desitjaven tenir el control estratègic territorial del nord de l'Àfrica. El sorgiment d'un moviment independentista marroquí, liderat per guerrillers rifenys com Abd el Krim, va provocar l'enfrontament amb l'exèrcit espanyol, al qual va derrotar a Annual el 1921.

l’anomenat desastre d'Annual, va provocar una crisi política que va conduir al cop d'Estat del general Primo de Rivera, l’any 1923. Quan es va conèixer aquest desastre, es va desencadenar a Espanya una campanya contra la presència espanyola al Marroc i en especial contra el govern i la classe militar espanyola. El resultat va ser la dimissió del govern, substituït per un govern de concentració presidit per Maura, així com l'inici d'un procés parlamentari que havia d’aclarir responsabilitats dins l'exèrcit.

Luis Muntadas justifica la necessitat d'intervenir al Marroc com una obligació que té Espanya de colonitzar aquest territori, que considera sumit en la barbàrie, alhora que cal protegir la plaça de Melilla de possibles atacs. I, per acabar, afirma que si Espanya no s'encarrega d'aquesta tasca serà un altre país qui dugui a terme l'obra civilitzadora al Marroc, amb el consegüent desprestigi per al país.

Perquè el règim de la Restauració va ser incapaç d'eixamplar la seva base social cap a la nova generació de polítics i els nous moviments socials (republicanisme, obrerisme, nacionalisme) que van irrompre en la vida espanyola al primer terç del segle XX. Aquestes noves forces es van mantenir sempre al marge del sistema i van donar lloc a un augment dels conflictes socials i polítics.

La UGT era un sindicat socialista, partidari de l'acció política per aconseguir reformes socials i laborals, i va defensar la participació de representants obrers en els organismes estatals. La CNT era un sindicat anarquista que es definia com a revolucionari i la ideologia del qual es basava en la independència del proletariat en relació amb la burgesia i les seves institucions (Estat), per la qual cosa es declarava apolítica, en la necessitat de la unitat sindical dels treballadors, i en la voluntat d'enderrocar el capitalisme a través de l'expropiació dels burgesos. L'acció revolucionària s’hauria de dur a terme mitjançant vagues i boicots fins a procedir a la vaga general revolucionària.

Causes → Un exèrcit format per soldats sense preparació militar, que desconeixien el terreny i no estaven interessats en l'expansió colonial. A més, el general Silvestre, que era qui els dirigia, va dur a terme les operacions matusserament i amb desconeixement. Conseqüències → Indignació popular enorme i debat intens sobre la deficient organització i preparació de l'exèrcit. Es va elaborar una investigació sobre la derrota (Expedient Picasso) que acusava l'exèrcit i el rei mateix, cosa que va donar peu a Primo de Rivera per encapçalar un cop d'Estat