Corts de Cadis (1810-1814): Constitució de 1812 i Restauració Absolutista

Corts de Cadis (1810-1814)

Convocatòria de les Corts

La Junta Suprema Central, incapaç de dirigir la guerra, es va dissoldre el gener de 1810. Abans, però, va convocar Corts perquè els representants de la nació decidissin sobre la seva organització i el seu destí. Mentre es reunien les Corts, una regència de cinc membres va mantenir el govern.

Les Corts es van obrir el setembre de 1810. El sector liberal va aconseguir un primer triomf en forçar la formació d'una cambra única. Es va aprovar el principi de sobirania nacional: el poder resideix en els ciutadans, representats a les Corts.

La Constitució de 1812

La constitució, promulgada el 19 de març de 1812 (Dia de Sant Josep, "La Pepa"), defineix l'esperit liberal d'aquestes Corts. El text reflecteix el compromís entre sectors liberals i absolutistes, reconeixent els drets de la religió catòlica (l'única permesa).

Formalment, la Constitució conté una declaració de drets del ciutadà dispersa pel text. Entre aquests drets hi ha:

• Llibertat d'impremta
• Igualtat davant la llei
• Llibertat civil
• Dret de propietat

La nació és definida com el conjunt de ciutadans de tots dos hemisferis, igualant la península i les colònies americanes. L'estructura de l'Estat és una monarquia limitada, basada en la divisió de poders:

Poder Legislatiu

Les Corts unicamerals representen la voluntat nacional i tenen amplis poders: elaboració de lleis, aprovació de pressupostos i tractats internacionals, comandament de l'exèrcit, etc. El mandat dels diputats dura dos anys i són inviolables. El sufragi és universal masculí i indirecte.

Poder Executiu

El monarca dirigeix el govern i intervé en l'elaboració de lleis. Té veto suspensiu durant dos anys. El seu poder és controlat per les Corts, que intervenen en la successió al tron. Les seves decisions han de ser ratificades pels ministres, sotmesos a responsabilitat penal.

Poder Judicial

La justícia és competència exclusiva dels tribunals. S'estableixen principis d'un Estat de dret: codis únics, inamovibilitat dels jutges, garanties dels processos, etc. Es consagra la igualtat jurídica, la inviolabilitat del domicili i la llibertat d'impremta (excepte per a llibres religiosos).

Acció legislativa de les Corts

A més de la Constitució, les Corts van aprovar lleis i decrets per eliminar traves de l'Antic Règim i ordenar l'Estat com un règim liberal. Es va decretar:

• Supressió de les senyories
• Llibertat de treball
• Anul·lació dels gremis
• Abolició de la Inquisició
• Inici de la desamortització i la reforma agrària

Malgrat la seva obra, les Corts van tenir poca incidència pràctica. La guerra va impedir l'aplicació efectiva de les lleis, i el retorn de Ferran VII va frustrar l'experiència liberal.

Regne de Ferran VII

Restauració de l'absolutisme (1814-1820)

La tornada de Ferran VII plantejava integrar el monarca en el nou model polític. Havia abandonat el país com a monarca absolut i havia de tornar com a monarca constitucional. Els liberals dubtaven de la bona voluntat del rei i van intentar que jurés la Constitució a Madrid.

Ferran VII, inicialment, va mostrar voluntat d'acceptar les condicions. Però els absolutistes (noblesa i clergat) van organitzar-se per mostrar-li el seu suport incondicional i restaurar l'absolutisme.

Ferran VII, segur de la feblesa del sector liberal, va trair les seves promeses. El 4 de maig de 1814, va declarar nuls la Constitució i els decrets de Cadis, i va anunciar la tornada a l'absolutisme. Dirigents liberals van ser detinguts o assassinats, mentre altres fugien a l'exili.

Es va restaurar l'Antic Règim: institucions, règim senyorial i la Inquisició. La situació internacional era favorable: Napoleó havia estat derrotat i les potències absolutistes europees van restaurar el vell ordre al Congrés de Viena.

El govern de Ferran VII va haver de fer front a un país destrossat per la guerra, amb l'agricultura desfeta, el comerç paralitzat, les finances en fallida i les colònies en guerra per la seva independència. Els seus governs van fracassar.

L'oposició no va tardar a manifestar-se. La burgesia liberal i les classes mitjanes reclamaven el règim constitucional. Una part de la pagesia es negava a pagar rendes i tributs, i s'oposava a la restauració del règim senyorial. A l'exèrcit, la integració de caps de la guerrilla va crear un sector liberal.

El recurs de la repressió va ser la resposta del govern. Pronunciaments militars liberals (Mina, Lacy, Porlier, Vidal...), aldarulls a les ciutats i amotinaments camperols, tot i fracassar entre 1814-1820, van mostrar el descontentament i la fallida del model de monarquia absoluta.