Corrents Estètics Europeus: Dolce Stil Novo, Petrarca, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs Marc

Corrents Estètics Europeus

El terme Dolce Stil Novo el va encunyar Dante en la seva obra, La Divina Comèdia. L'amor és nou en un sentit de renovació vital, que esdevé quasi una conversió religiosa, i la seva estimada es transforma en una figura metafísica i teològica. Francesco Petrarca fou l'humanista més rellevant del Trecento italià i la seva poesia esdevingué model literari europeu a partir del segle XVI.

2.1. Jordi de Sant Jordi

Fou un poeta cortesà a València a la fi del segle XIV. Com a cavaller, participà en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a Sardenya, Còrsega i Nàpols, on caigué presoner el 1423, episodi que referí en el poema Presoner. Morí l'any 1425.

La seva obra poètica és breu: divuit poemes, la majoria de tema amorós, on mostra una nova actitud lírica, més sincera i humana, que indica una revolució de la poesia cortesana i dels tòpics trobadorescos. Hi trobem la influència de l'amor cortès. La rellevància de Jordi de Sant Jordi rau en la sinceritat i versemblança de la seva poesia i en una certa aproximació a l'humanisme italià a través del Cançoner de Petrarca. En el poema Presoner, en canvi, explica els sentiments que li provoca la captivitat; no hi trobem la temàtica amorosa i, llevat de la referència a la Fortuna i a la cavalleria, no hi abunden els tòpics trobadorescos.

2.2. Ausiàs Marc

Vinculat a Gandia i Beniarjó, visqué també a València en el si d'una família de cavallers i poetes, ja que era fill de Pere Marc i nebot de Jaume Marc. Pertanyia, doncs, a la petita noblesa valenciana. Com a cavaller, participà en la campanya militar d'Alfons el Magnànim a Itàlia i fou recompensat amb territoris i privilegis. Ausiàs es casà amb Isabel Martorell, germana de l'autor de Tirant lo Blanc. Després de la mort d'Isabel, contragué matrimoni amb Joana Escorna, que també morí sense descendència. Encara que Ausiàs no tingué fills legítims dels seus matrimonis, en la poesia de Marc hi ha una voluntat de ruptura amb la poètica trobadoresca. La seva poesia abasta una major profunditat i sinceritat, reforçades per la intensitat i l'expressivitat de les comparacions i metàfores que fa servir. Podem trobar tòpics trobadorescos en la seva poesia, així com la influència d'altres corrents culturals i una intenció d'objectivitat.

Els Referents Literaris d'Ausiàs Marc

Hi trobem referències a distintes tradicions literàries:

• L'esmentada poesia trobadoresca, de la qual fa servir tòpics literaris com el senyal i un cert vassallatge amorós;
• La tradició escolàstica, que es palesa en les idees sobre l'amor, el bé, el plaer o la virtut;
• I també l'humanisme italià.

El nostre poeta també tracta l'amor com a idea, com a abstracció, amb una visió diferent.

La Principal Diferència entre Ausiàs Marc i els Trobadors Provençals

• La dama dels trobadors és una senyora feudal, amb jerarquia superior al trobador, i li ret un vassallatge amorós que és una mera adaptació del vassallatge feudal.
• Els poetes italians, en canvi, veieren en la dona la donna angelicata, la virtut de la qual no era el llinatge, sinó la noblesa del cor, el cor gentil.
• En canvi, Ausiàs considera la dona com un ésser humà amb virtuts, vicis, sentiments. Si bé aquesta actitud cap a la dona ens mostra un cert distanciament del pensament de l'Edat Mitjana, Marc continua sent un poeta medieval si tenim en compte els temes que tracta.