Literatura Catalana del Segle XV: Autors i Obres Clau del Segle d'Or Valencià

Introducció a la Literatura del Segle XV

La poesia del segle XV tanca el món feudal i inaugura un canvi de rumb amb la visió humanista, que provenia d'Itàlia i s'estenia per Europa. La ciutat de València, superada una etapa de dificultats, esdevé el nucli d'expansió comercial i econòmica de la Corona d'Aragó, fet que incidirà notablement en la cultura i la literatura del que històricament s'ha considerat el nostre Segle d'Or.

Alfons el Magnànim (1396-1458), el regnat del qual està marcat pel desig d'expansió mediterrània, va establir la cort a Nàpols, on va envoltar-se d'humanistes. En canvi, a València la font humanista no tingué una derivació literària tan important. Apareix un humanista com Bernat Metge (1350-1413) i destaquen personalitats literàries com Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig o Roís de Corella.

Autors Clau del Segle d'Or Valencià

Jaume Roig

De família burguesa, Roig va ser un escriptor i metge prestigiós que va ocupar càrrecs d'alt nivell. És l'autor d'una de les obres més rellevants del segle XV: Espill o Llibre de les dones.

Es tracta d'una obra narrativa immersa en la tradició misògina que fa responsable la dona de tots els mals, i manté un to satíric en el llenguatge. El protagonista narrador explica al Nebot els problemes que li han provocat les dones al llarg de la vida i li dóna consells perquè visca allunyat d'elles.

L'obra s'estructura en quatre parts:

• De sa joventut (prefaci): on relata la vida de fadrí en la qual la dona que el perjudica és sa mare.
• El llibre segon (De quan fon casat): relata els fracassos matrimonials per culpa de les dones.
• El tercer (De la lliçó de Salomó): mostra com, malgrat les males experiències, pensa a tornar-se a casar, però se li apareix en somnis Salomó, que es mostra contrari a les dones.
• El quart (D'enviudar): en què, com a conseqüència dels mals viscuts, pren la decisió de dedicar-se a la vida retirada.

Les úniques dones que deixa al marge de la crítica són la Mare de Déu i Isabel Pellicer, la seua dona, una vegada ja havia mort.

Joan Roís de Corella

Escriptor de la prosa valenciana, portà els temes religiosos i pagans a la poesia, sobretot poemes d'amor amb referències sentimentals autobiogràfiques. Basteix una poesia culta, intel·ligent i plena de sonoritat, amb predilecció per versos estramps. El seu ofici és visible en el poema Oració a la Verge Maria.

Jordi de Sant Jordi

Valencià de família noble, va nàixer al final del segle XIV i va morir, probablement, entre el 1424 i el 1425. Cavaller d'Alfons el Magnànim, va participar en les campanyes d'expansió de la Corona d'Aragó a Sardenya, Còrsega i Nàpols.

En aquesta ciutat va ser empresonat pel duc de Milà, Francesco, fet a partir del qual va escriure Presoner. Altres poemes destacables són Estramps i Lo setge d'amor.

La seua poesia és eminentment amorosa. Comptem amb 18 poemes seus, que es caracteritzen per l'angoixa, l'evocació i l'enyorament. Incorpora elements retòrics diferents, inspirats en el Cançoner de Petrarca.

Gilabert de Pròixita

Poeta valencià de família napolitana, pròxima a la cort, que va formar part d'expedicions militars com ara la campanya de Sicília o la de Sardenya amb Joan I. Fou servidor del papa Benet XIII a Gènova el 1405, any de la seua mort.

Els 21 poemes conservats mostren l'obsessió del poeta pel tema amorós amb un to cavalleresc del jo poètic i dels tòpics trobadorescos. Així, prega per a poder retre vassallatge a la dama, a la qual ofereix també la seua lleialtat. Enalteix el valor i el llinatge de l'amada, que se'ns mostra cruel, produint-se el plany del poeta.

Andreu Febrer

La seua trajectòria ve marcada per la traducció de la Divina Comèdia de Dante. D'extracció humil, es formà a la Cancelleria Reial, treballà d'escrivà amb Martí l'Humà i exercí diversos càrrecs per a Alfons el Magnànim.

Disposem de 15 composicions, en onze de les quals predomina el caràcter amorós. S'aprecia la influència italiana en la relació d'alguns versos amb Dante i Petrarca. Hi predominen els tòpics de la mort per amor i l'orgull de la dama.

Anselm Turmeda

Escriptor singular que naix a Mallorca el 1356 i estudia a Lleida i a Bolonya, ciutat on, a partir de converses amb àrabs, es convertí a l'Islam. En diverses ocasions reis i papes van intentar fer-lo canviar d'idea i tornar-lo a la pàtria i al cristianisme.

Però a partir de 1390 es trobava a Tunis, on gaudia d'una bona situació econòmica. En vers escrigué Les cobles a la divisió de Mallorques, plenes de records a l'illa. Tot seguit creà el Llibre dels bons amonestaments per a infants.