Pere Quart i Gabriel Ferrater: vida, obra i poesia catalana del segle XX

Enviado por Xescnb16 y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,28 KB

Pere Quart

Compromís

– El compromís:

  • Va decidir quedar-se a Catalunya durant la dictadura i això el fa viure en una situació d'aïllament.
  • El tema del compromís amb el seu poble apareix a tota la seva poesia: les referències a Sinera són constants, es tracta de Arenys escrit al revés, canviant la «y» per la «i», i representa el seu món.
  • Però l'obra que millor representa la seva anyoració és La pell de brau (1960), que fa referència a la forma que té la península als mapes, la qual rep el nom de Sepharad i es converteix en un símbol d'un paradís perdut ple de pau i llibertat.

La divinitat

– La divinitat:

  • La seva idea de divinitat prové d'un llibre de la Bíblia: el veu com un déu que vigila i que només se n'intueix la presència quan converteix l'home en víctima.
  • Setmana Santa (1971) és l'últim llibre de poemes que va publicar. La passió i la mort de Crist en són un pretext per mostrar la passió i la mort del seu poble, a partir de la processó.

Vida

PERE QUART – Vida:

  • Pere Quart és el pseudònim que va fer servir Joan Oliver. Pertanyia a la burgesia industrial de Sabadell, va estudiar dret i va col·laborar com a periodista. A més, va formar part del Grup de Sabadell juntament amb Francesc Trabal, Armand Obiols i Pere Calders.
  • Va ser crític de la seva classe social i, durant la Guerra Civil, va defensar la legalitat de la República. El 1939 es va exiliar a França i després a Santiago de Xile. Va tornar a Barcelona el 1948, on es va dedicar a feines editorials. Cal destacar la seva tasca com a traductor d'obres de teatre.

Obra

Obra:

  • Va començar escrivint una prosa caracteritzada per la sàtira (sarcasme) i per la voluntat de deixar un testimoni del món en què vivia.
  • El 1934 va publicar Les decapitacions, i el 1937 Bestiari, que representen una nova manera d'entendre la poesia, una ruptura amb les formes simbolistes. El 1936 va publicar l'Oda a Barcelona, que reprèn la tradició de Verdaguer i de Maragall, mostrant la posició revolucionària davant la Guerra Civil.
  • Amb un to elegíac, en haver tornat de l'exili, publica Terra de naufragis (1955) i, el 1960, retorna al sarcasme amb Vacances Pagades, i ens parla amb una poesia poc retòrica de la dolorosa realitat de cada dia.

Gabriel Ferrater

Vida

GABRIEL FERRATER – Vida:

  • Gabriel Ferrater va néixer en una família benestant. La Guerra Civil el va obligar a no acabar els estudis de batxillerat fins al 1947. Va estudiar ciències exactes a la Universitat de Barcelona, on va entrar en contacte amb intel·lectuals i escriptors d'expressió castellana, i a partir de 1953 es va relacionar amb intel·lectuals i escriptors catalans (Carles Riba, J. V. Foix...). Es va posar a treballar com a traductor i en tasques d'assessorament literari en editorials.
  • A partir del 1964 es va dedicar a la crítica literària i a la lingüística, i va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus treballs de crítica literària van ser aplegats a Sobre literatura (1979) i La poesia de Carles Riba (1979); els seus estudis sobre lingüística van ser publicats l'any 1981 amb el títol Sobre el llenguatge.

Obra

Obra:

  • El 1960 va escriure Da nuces pueris, i el 1962 Menja't una cama. El 1968 va aplegar tota la seva poesia en un sol volum titulat Les dones i els dies.

Característiques

  • La seva poesia, com la dels seus mestres, és una poesia treballada que parteix d'una experiència viscuda i la converteix en objectiva, servint-se de recursos retòrics molt cercats. Sotmet els versos a un recompte sil·làbic sense rima o en rima assonant.
  • Tot i que la seva poesia va ser qualificada de realista, només ho són alguns poemes, ja que retraten uns anys concrets de la història col·lectiva a partir de vivències personals. Aconsegueix distanciar-se del realisme gràcies a la ironia.