Característiques de l'Escriptura Teatral Actual en Català i Autors Clau

Característiques Bàsiques de l'Escriptura Teatral Actual

A començaments dels setanta aparegueren nombrosos grups de teatre independent. Solien crear els muntatges de forma col·lectiva, distanciant-se de la peça teatral plantejada segons les estructures formals pròpies de la tradició occidental. Havia canviat el concepte de text dramàtic i ja no era l'escriptor qui elaborava un text literari que després s’escenificava, sinó que el conjunt del grup s’involucrava en la creació de l'espectacle i en el procés de producció. Hui en dia els autors segueixen elaborant la matèria verbal de l'espectacle, però s’han implicat més en el procés d'elaboració dels muntatges, cosa que ha comportat una transformació de l'escriptura teatral.

Tendències en l'Escriptura Teatral Actual en Català

En l’escriptura teatral actual en català podem observar les tendències següents:

• Ironia i humor: Hi ha una dramatúrgia que analitza la realitat a través de la ironia i l'humor, tendència capitanejada per Sergi Belbel, el qual encapçala una prolífica generació de nous dramaturgs.
• Diàleg fragmentat: Una altra dramatúrgia, en canvi, empra estratègies de discurs en què el diàleg es fragmenta, es repeteix i està ple de dubtes, silencis, omissions i interrogants, en què la comunicació entre els personatges es converteix en una lluita tàctica. Entre els autors podem destacar Lluïsa Cunillé.
• Òptica reflexiva: Pel contrari, hi ha autors dramàtics que s’aproximen a la realitat i s'interessen pels problemes del nostre temps des d'una òptica reflexiva: Toni Cabré i Manel Dueso.
• Teatre de la irritació: Finalment, tenim el “teatre de la irritació”, que consisteix a increpar el públic i incomodar-lo, a fi de provocar-hi alguna reacció: Roger Bernat.

El Teatre en l'Àmbit Valencià

En l’àmbit valencià, s'ha consolidat una nova generació d'autors teatrals, entre els quals destaquem Manuel Molins, un autor d’obres inspirades en personatges i fets històrics valencians, com ara Dansa del vetlatori. Una altra part de la seua producció s’orienta al melodrama o a la comèdia.

Característiques Bàsiques de l'Escriptura Teatral Actual (Repàs)

A començaments dels setanta aparegueren nombrosos grups de teatre independent. Solien crear els muntatges de forma col·lectiva, distanciant-se de la peça teatral plantejada segons les estructures formals pròpies de la tradició occidental. Havia canviat el concepte de text dramàtic i ja no era l'escriptor qui elaborava un text literari que després s’escenificava, sinó que el conjunt del grup s’involucrava en la creació de l'espectacle i en el procés de producció. Hui en dia els autors segueixen elaborant la matèria verbal de l'espectacle, però s’han implicat més en el procés d'elaboració dels muntatges, cosa que ha comportat una transformació de l'escriptura teatral.

Tendències en l'Escriptura Teatral Actual en Català

En l’escriptura teatral actual en català podem observar les tendències següents:

• Ironia i humor: Hi ha una dramatúrgia que analitza la realitat a través de la ironia i l'humor, tendència capitanejada per Sergi Belbel, el qual encapçala una prolífica generació de nous dramaturgs.
• Diàleg fragmentat: Una altra dramatúrgia, en canvi, empra estratègies de discurs en què el diàleg es fragmenta, es repeteix i està ple de dubtes, silencis, omissions i interrogants, en què la comunicació entre els personatges es converteix en una lluita tàctica. Entre els autors podem destacar Lluïsa Cunillé.
• Òptica reflexiva: Pel contrari, hi ha autors dramàtics que s’aproximen a la realitat i s'interessen pels problemes del nostre temps des d'una òptica reflexiva: Toni Cabré i Manel Dueso.
• Teatre de la irritació: Finalment, tenim el “teatre de la irritació”, que consisteix a increpar el públic i incomodar-lo, a fi de provocar-hi alguna reacció: Roger Bernat.

El Teatre en l'Àmbit Valencià

En l’àmbit valencià, s'ha consolidat una nova generació d'autors teatrals, entre els quals destaquem Manuel Molins, un autor d’obres inspirades en personatges i fets històrics valencians, com ara Dansa del vetlatori. Una altra part de la seua producció s’orienta al melodrama o a la comèdia.