Lípids i Àcids Grassos: Classificació, Propietats i Funcions

Lípids: Biomolècules Essencials

Els lípids són biomolècules orgàniques insolubles en aigua i solubles en dissolvents no polars (com l'èter). Constitueixen un grup heterogeni, formats principalment per carboni (C), hidrogen (H), oxigen (O), i en alguns casos, fòsfor (P), nitrogen (N) i sofre (S).

Classificació General dels Lípids

• Lípids saponificables (contenen àcids grassos):
  • Simples: acilglicèrids i cèrids.
  • Complexos: fosfoglicèrids, fosfoesfingolípids i glicoesfingolípids.

  Aquests lípids formen sabons quan reaccionen amb una base forta (procés de saponificació).

• Lípids insaponificables (no contenen àcids grassos): terpens, esteroides i prostaglandines.

Àcids Grassos: Estructura i Tipus

Els àcids grassos són molècules formades per una llarga cadena hidrocarbonada apolar de tipus lineal. Entre les cadenes s'estableixen enllaços de Van der Waals amb altres molècules lipídiques. S'obtenen a partir dels lípids per hidròlisi.

Tipus d'Àcids Grassos

• Àcids grassos saturats: Presenten només enllaços simples entre els àtoms de carboni, per això les seves cadenes hidrocarbonades són lineals.
• Àcids grassos insaturats: Contenen un o més enllaços dobles entre els carbonis de la cadena hidrocarbonada, fent que les cadenes no siguin lineals.
  • Moninsaturats: Tenen un sol enllaç doble.
  • Polinsaturats: Tenen més d'un enllaç doble.
• Àcids grassos trans: El doble enllaç es modifica afegint un àtom d'hidrogen en la posició oposada de la cadena (trans), així la molècula torna a tenir una forma lineal. Es troben sovint en aliments processats, ja que són més barats i milloren la textura i el gust. No es detecten pel sabor ni per l'olor, però multipliquen el risc d'infart perquè redueixen el colesterol bo (HDL).

Propietats Físiques dels Àcids Grassos

Solubilitat

Els àcids alifàtics a partir de 8 carbonis són insolubles en aigua. Com més llarga és la cadena hidrocarbonada, més insoluble és en aigua i més soluble en dissolvents sense càrrega. Els sabons són molècules amfipàtiques (bipolars que presenten una part hidròfila i una hidròfoba). Les molècules de sabó sobre l'aigua es disposen amb els grups carboxils dins l'aigua i les cadenes hidrocarbonades fora; si s'agiten, es posen amb la part hidròfoba dins i la hidròfila fora, formant micel·les.

Punt de Fusió

Els àcids grassos s'agrupen perquè entre els grups carboxils hi ha enllaços d'hidrogen i entre les cadenes hidrocarbonades es formen forces de Van der Waals. Aquestes interaccions determinen el seu punt de fusió.

Lípids Saponificables: Amb Àcids Grassos

Els lípids saponificables contenen àcids grassos en la seva estructura, per això poden formar sabons mitjançant la saponificació.

Hololípids

Són èsters formats per àcids grassos i un alcohol.

• Acilglicèrids

  Formats per l'esterificació d'1, 2 o 3 molècules d'àcids grassos amb un alcohol (glicerol). Tenen funció energètica, s'emmagatzemen al teixit adipós i tenen funció protectora.

• Cèrids

  S'obtenen per esterificació d'un alcohol de cadena llarga + 1 molècula d'àcid gras. Tenen caràcter lipòfil als dos extrems de la molècula, originen làmines impermeables i tenen funció protectora (ex: ceres).

Heterolípids

Són èsters formats per àcids grassos, un alcohol i una molècula addicional. Són lípids de membrana i molècules dipolars; en contacte amb l'aigua formen bicapes.

• Fosfoglicèrids

  Formats per 2 àcids grassos, 1 glicerina, 1 àcid fosfòric i 1 alcohol. Són molècules abundants a la membrana plasmàtica (ex: cefalina, lecitina, fosfatidilserina).

• Fosfoesfingolípids

  Èsters formats per la unió d'un àcid gras + esfingosina, 1 fosfat + 1 aminoalcohol.

• Glicoesfingolípids

  Formats per la unió d'un àcid gras + esfingosina + glúcid, sense grup fosfat. Es troben a les bicapes lipídiques, sent abundants al cervell.

Lípids Insaponificables: Sense Àcids Grassos

Els lípids insaponificables no contenen àcids grassos en la seva estructura i, per tant, no poden formar sabons.

Isoprenoides

Poden formar cadenes lineals o cícliques, derivats de la unitat d'isoprè.

• Monoterpens: 2 molècules d'isoprè.
• Diterpens: 4 molècules d'isoprè.
• Triterpens: 6 molècules d'isoprè.
• Tetraterpens: 8 molècules d'isoprè.
• Politerpens: Més de 8 molècules d'isoprè.

Esteroides

Són lípids derivats de l'esterà. Tenen un grup hidroxil unit a un carboni. Exemples: colesterol, àcids biliars, vitamines D, estradiol.

Colesterol

El colesterol es sintetitza i es destrueix al fetge. És insoluble en el plasma sanguini i requereix mecanismes per al seu transport, associant-se a complexos lipoproteics. El fetge no pot degradar l'excés de colesterol, i les LDL (colesterol "dolent") l'acaben dipositant a les artèries.

ARTERIOSCLEROSI: Acumulació de colesterol a les artèries que fa disminuir el diàmetre i l'elasticitat, dificultant la circulació sanguínia i augmentant el risc de malalties cardiovasculars.