Anàlisi del poema La poma escollida de Joan Carner

Context i significat de 'La poma escollida'

"La poma escollida" és un poema clau del llibre Els fruits saborosos (1906). Es considera el primer gran poemari noucentista de Joan Carner.

Com en tots els poemes del llibre, l'autor parteix d'un pretext, una fruita, per presentar algun aspecte de la vida dels homes, centrat en un dels tres grans moments vitals:

• Primavera: Infantesa
• Estiu: Maduresa
• Tardor: Vellesa

El moment vital de què es parlarà dependrà de l'època de recollida de la fruita protagonista del poema.

Estructura mètrica i rima

El text es presenta en cinc quartets de versos alexandrins (12 síl·labes) amb cesura a la sisena. La rima és encadenada (ABAB) i independent a cada quartet.

Tema principal: L'amor en la vellesa

Aquest poema presenta una parella d'avis, Alidè i Lamon, que, tot i portar tota la vida junts, continuen estimant-se. Senten nostàlgia de quan podien fer moltes més coses de les que fan actualment.

Divisió temàtica del poema

1. Primera part (Primer quartet): La veu poètica ens presenta els dos vellets a casa.
2. Segona part (Segona i tercera estrofes): Alidè, la velleta, a petició d'ell, ens explica per què està trista.
3. Tercera part (Dues darreres estrofes): Lamon, el vellet, rebat a Alidè el seu desassossec.

Anàlisi estrofa per estrofa (Alidè i Lamon)

Estrofa 1: Presentació i fragilitat

La primera estrofa ens presenta dos vellets, Alidè i Lamon, que són petits i blancs (adjectius que accentuen la fragilitat i la puresa). No es mouen del llit i ploren, tot i que l'escena sembla molt plàcida, ja que el sol els fa companyia i els escalfa.

Estrofes 2 i 3: El diàleg i el lament d'Alidè

A la segona estrofa apareix el diàleg. Primer intervé Lamon (ell) que pregunta a la dona per què plora tant. A partir d'aquí, a les dues estrofes que apareix la seva veu, ella contestarà en to elegíac. Apareixen dues grans temàtiques:

• El record per tot allò que abans es podia fer però que amb l'edat s'ha perdut.
• El lament per l'estat físic en què es troben en l'actualitat.

Estrofa 4: La rèplica de Lamon i l'amor perdurable

A la quarta estrofa apareix de nou la veu de Lamon, aquest cop per contestar i rebatre les paraules d'ella. Primer (2 primers versos de l'estrofa quarta) sembla que vulgui anar a parar al mateix lloc que ella, ja que es queixa del seu estat físic, però a continuació (2 darrers versos de la mateixa estrofa) canvia el discurs i expressa la seva felicitat pel fet d'estar amb ella i d'estimar-la (a través de la metàfora de la poma que, quan envelleix, segueix fent olor).

Estrofa 5: La por a la mort i l'esperança

La darrera estrofa comença igual que l'anterior, amb un lament per la situació vital dels dos avis (aquest cop només un vers), per immediatament afrontar un tema més metafísic: la por a la mort i al més enllà (a través de les metàfores del fred i de la negra nit). L'estrofa acaba amb un cant d'esperança en la pervivença de l'amor fins i tot després de la mort.

Altres lectures temàtiques

En altres lectures del poema, s'observen els següents punts:

• Segona estrofa: S'expressa la voluntat de reconfigurar el passat, un passat que ja no existeix (de forma paral·lelística al personatge del qual després se'ns parlarà, que tampoc existeix).
• Tercera estrofa: Som transportats en el temps cap a un passat remot, cap a la infantesa i, per tant, a la felicitat. A més, apareix un tòpic, el camí a l'escola, un tòpic de la felicitat infantil.
• Quarta estrofa: Se'ns presenta la tragèdia: la mort de l'amic. Aquesta tragèdia s'aguditza per la presentació del tòpic del "Tempus fugit" ("tants d'anys fan un dia / un de sol ahir"). Tot i que fa molts anys, ella sent que és com si hagués passat ahir.
• Estrofa final: Apareix veladament el tema de l'amor, deixant el convenciment que sí que es van estimar. Finalment, el poema es clou cíclicament amb els dos mateixos versos que l'obrien.