Anàlisi de Símbols de Josep Carner: Auques i ventalls

Introducció a "Símbols"

"Símbols" és un poema inclòs al poemari Auques i ventalls. Aquest recull pretén descriure poèticament la ciutat de Barcelona des d'un punt de vista mític a través de tot un any.

Estructura externa

Formalment, el poema és un sonet (format per dos quartets i dos tercets) de versos alexandrins amb una estructura de rima consonant ABBA ABBA CCD DEE.

Estructura interna i temàtica

Aquest és un poema urbà d'ambientació ciutadana i barcelonina en ple estiu que, a més, vol traspuar modernitat amb l'aparició d'un tramvia. El poema adopta un to un xic joiós i, fins i tot, podríem dir que humorístic, sobretot a través del recurs de la ironia.

Temàticament, el poema presenta una evolució molt típica dels sonets:

• Primer quartet: Presentació general.
• Segon quartet: Presentació del tema concret.
• Primer tercet: Desenvolupament de la trama a mode de nus.
• Segon tercet: Desenllaç de l'acció.

Comentari estrofa per estrofa

La primera estrofa: Símbols i ambientació

Ens presenta dos símbols, la lluna i el sol, que serveixen d'excusa per situar-nos en un estiu calorós a la ciutat. En aquesta primera estrofa apareix l'aposició "foll estiu" per ressaltar l'aspecte d'anormalitat del moment. També hi ha una perífrasi en els dos darrers versos que persegueix la mateixa finalitat, ja que amplifica aquesta sensació de manca de normalitat del temps i, per analogia, de la dona que s'equipararà després a aquest estiu.

El segon quartet: L'assimilació

A partir del primer quartet, sorgeix el segon a mode d'assimilació de la protagonista amb l'estiu en què se situa l'acció. Per tant, se'ns presenta una dona com l'estiu: exagerada. Aquesta dona espera el tramvia amb un punt d'intranquil·litat. Aquí hi trobem un avançament premonitori: "Ja el tasta".

El primer tercet: El clímax

Podem afirmar que aquest és el clímax del poema; la dona intenta pujar al tramvia agafada a un dels agafadors. Aquí descobrim un aspecte clau: el fet que el poema admeti que no és important quin agafador fa servir per intentar pujar ens ajuda, juntament amb el títol, a descobrir que la dona és una imatge crítica d'allò en què s'ha convertit la ciutat: una exageració i una desproporció.

El segon tercet: La tragèdia irònica

Ens presenta la tragèdia: la impossibilitat d'aconseguir l'objectiu. Però aquesta serà una tragèdia voluntàriament sorneguera que voldrà provocar en el lector un somriure —cruel segurament, irònic i sarcàstic—, però somriure al cap i a la fi.

Conclusió

Aquest és el poema del recull on es veu més clarament la intenció del poeta de fer reflexionar el lector a través de la ironia. L'humor és una bona forma de fer reflexionar els lectors i Josep Carner ho sap i ho utilitza magistralment.