John Stuart Mill: utilitarisme, llibertat i felicitat col·lectiva

John Stuart Mill: utilitarisme i llibertat

Ètica

En l'ètica, John Stuart Mill segueix la tradició empirista anglesa basada en l'estudi dels actes humans (influència de Hume i Bentham). Va escriure dues obres: L'utilitarisme i Sobre la Llibertat. En la primera desenvolupa l'ètica i, en la segona, el pensament social i polític.

Ètica: observa la conducta humana i ens diu que les persones realitzen accions bones perquè esperen que aquestes els produeixin plaer, perquè cerquen la felicitat. Actuem bé perquè això ens fa feliços. En què consisteix el bé? En l'utilitarisme, Mill diu que el bé s'identifica amb la utilitat: allò bo és allò útil. Per això, les accions útils són les que ens condueixen cap a la felicitat. Tot el que desitgem o busquem és la felicitat. Les accions morals van encaminades a fer-nos feliços. Si perseguim la virtut, estem trobant un mitjà que ens condueixi a un únic fi: la felicitat.

Les ètiques utilitaristes parteixen d'aquest plantejament. La seva preocupació és com s'aconsegueix la felicitat col·lectiva. Bentham pensava que qualsevol acció moral havia de ser valorada per la utilitat del seu resultat, i que la felicitat col·lectiva s'aconseguia per la suma d'accions útils. El valor moral d'una acció humana es mesura per les seves conseqüències. Aquesta teoria constitueix la base de les ètiques utilitaristes.

Utilitarisme de la regla

Bentham va exercir una important influència en el pensament de Mill. Mill va elaborar el utilitarisme de la regla. Per a Mill, la felicitat col·lectiva no s'obté sumant només els interessos particulars: cal que hi hagi una regla universal sota la qual queda sotmès el principi moral d'utilitat.

Distinció qualitativa dels plaers:

• Sensuals: són inferiors i corpòrics (menjar).
• Intel·lectuals: són més elevats i estimulen la ment, els sentiments i la imaginació.

La norma per ser feliç es basa en l'autodesenvolupament personal: la capacitat per créixer i per conèixer. Mill estableix la diferència entre el contentament, que implica una felicitat individual i egoista —no moral—, i la vertadera felicitat, que és social, col·lectiva i està vinculada a un sentiment comunitari. L'autèntica felicitat està lligada al fet de gaudir solidàriament.

La regla utilitarista ha d'estar basada en el respecte a la dignitat humana. Per a Mill, l'ètica s'ha de fonamentar en una regla que contingui aquests elements. Això és compatible amb el criteri utilitarista d'aconseguir la màxima felicitat pel màxim nombre de persones. Totes aquestes qüestions ètiques estan relacionades amb la política, cosa que queda reflectida en l'obra Sobre la Llibertat.

Política

En economia i política se'l considera liberalista, però no un liberalista estricte, perquè simpatitzava en certa mesura amb el socialisme. Era partidari de superar l'oposició entre el socialisme i el capitalisme mitjançant sistemes de cooperatives.

L'acció política també ha de tenir com a objectiu aconseguir la felicitat col·lectiva. Mill mostrava rebuig a les dictadures i es considerava un demòcrata. El govern pot actuar dins d'uns límits: ha de respectar la llibertat individual, que consisteix en l'espai de no interferències on l'individu té absoluta llibertat i ningú pot intervenir. Les persones som lliures si respectem el principi del dany, és a dir, si les nostres accions no generen danys a altres i complim amb les obligacions socials. Si això es compleix, el govern ha de respectar aquesta llibertat. Aquests límits també s'apliquen a la societat en general i a l'opinió pública, que tampoc no han d'intervenir en la llibertat individual.

Diversitat i feminisme

Mill és un defensor de la diversitat cultural perquè denunciava la intolerància de l'opinió pública respecte als temes de creences religioses i hàbits culturals no occidentals. També es va pronunciar a favor de la reivindicació feminista que defensava el vot de les dones.

Aquestes qüestions estan relacionades amb l'ètica: contemplar la dignitat humana significa també no jutjar les persones per qüestions culturals, religioses o de gènere. Si tant la societat com el govern respecten aquesta llibertat individual, contribueixen a aconseguir la felicitat col·lectiva. Aquestes connexions entre l'ètica i la política fan que es consideri que l'utilitarisme és el marc ètic i el fonament moral de les polítiques liberalistes.