Els Jocs Florals, Verdaguer, Guimerà i Oller: la literatura catalana del XIX

Decadència anònima. Teatre: continuació de la tradició de l’entremès medieval i el sainet. Poesia: transmesa oralment i cantada, amb una gran varietat de gèneres: nadales, corrandes, goigs, romanços i romanços de bandolers. Poesia escrita en vers d’art menor. Prosa: destaquen les rondalles i les llegendes.

Romanticisme (s. XVIII-XIX): moviment d’arrel nacionalista que pretenia recuperar les tradicions populars i l’ànima del poble. Característiques: predomini del sentiment sobre la raó; defensa de la llibertat de l’artista i de l’originalitat de l’obra d’art; exaltació del sentiment nacionalista; recuperació de les tradicions medievals; rebuig de l’estètica neoclàssica.

Realisme: moviment centrat en la novel·la que pretenia reflectir la societat del seu temps. Destaca Charles Dickens. Va tenir com a conseqüència el naturalisme, creat per Émile Zola, que tenia per objecte retratar la vida de les classes socials més desfavorides.

Renaixença: va iniciar-se el 1833 amb la publicació de La Patria, de l’autor Bonaventura Carles Aribau. Va ser un moviment de recuperació política i cultural i de definició de la identitat catalana. Es va proposar dignificar la llengua catalana i restablir als territoris on es parlava català una literatura nacional.

Jocs Florals

Jocs Florals

L’any 1859 engalanaven el Saló de Cent, on els poetes es donaven a conèixer. Lema: Fe, Pàtria, Amor. Premi: viola d’or, englantina i rosa d’or. 3 premis: Mestre Gai Saber.

Jacint Verdaguer (Vic, 1845-1902). Temàtica mística, amor a la natura, registre patriòtic. Vida: als 10 anys ingressa al seminari de Vic, on comença a escriure poemes. Li agradava llaurar i descansar tot escrivint històries. El 1865 es presenta als Jocs Florals amb Atlàntida, poema no acabat, en el lema de la Pàtria. Vestit de pagès, crea l’esbart del Desmai, un grup comú d’obres. Aconsegueix treball de capellà al vaixell Guipuzcoa, que pertanyia al marquès de Comillas, perquè se li havia mort el fill i tenia la funció de misses i acompanyar-lo. Acaba Atlàntida dins el vaixell. El 1877 torna a presentar-se als Jocs Florals i guanya amb Atlàntida. El seu poema més important és Canigó (1886), que parla del cristianisme, la natura i la catalanitat en 12 cants. Van acosar-lo amb un exorcisme i va escriure el llibre. El marquès el fa fora i gasta la vídua, l’Església i les flors del Calvari.

Àngel Guimerà (Tenerife, 1845-1924). Va començar com a poeta, però es va centrar en el teatre. Característiques: nacionalista, conservador i complex; mestís; falsedat en el naixement; catòlic. Trajectòria de dramaturg.

Narcís Oller (Valls, 1846-1930). Procurador de tribunals, millor representant del realisme i naturalisme català. Presenta castellanismes i una tendència al sentimentalisme. Escanya pobres per demostrar l’esperit naturalista.