Joan Francesc Mira: assaig, reflexió i realitat contemporània

Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

Joan Francesc Mira va ser un escriptor i traductor valencià compromès amb el nacionalisme, la llengua i la cultura del poble valencià. Fou col·laborador en investigacions antropològiques i impulsor d’iniciatives culturals.

L’assaig és la seua activitat literària més destacada. Va aprendre de Fuster els recursos essencials d’aquest art difícil utilitzant, sovint, l’humor i la ironia. Ha aconseguit una prosa viva i clara. Barreja la concisió del periodisme amb la bellesa de la literatura. Dignifica la modalitat valenciana de la llengua i l’usa amb gran domini. En cada article, hi ha una llibertat interior que vol ser compartida: parla per ell mateix i convida el lector a debatre i reflexionar.

Temes com la identitat valenciana, l’anàlisi de la nacionalitat i de l’evolució cultural, la relació entre la cultura i el poder, l’evolució dels símbols de la nació, l’anàlisi de la societat actual, la importància de les llengües per crear la consciència col·lectiva i les conseqüències de l’ús polític i la manipulació de les senyes identitàries en benefici d’interessos, ocupen una part considerable del treball de Mira.

Reflexiona sobre la realitat contemporània perquè publica periòdicament articles en periòdics i setmanaris d’actualitat. Arrelat al seu país, conscient de les seues virtuts però també de les seues mancances, té afany d’investigar i reflexionar sobre temes sociològics, antropològics, etnològics i culturals que preocupen a la seua gent.

Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

Josep M. Benet i Jornet és un dramaturg, guionista i escriptor que ha marcat decisivament el teatre contemporani català.

El seu teatre d’inspiració realista tracta la problemàtica de la generació que va viure la postguerra i les seues limitacions. Critica l’actitud d’aquells que, una vegada aconseguit el benestar econòmic, s’oblidaren de les penúries passades. Malgrat les innovacions per l’experimentació, la seua producció manté la reflexió sobre l’individu i la societat que l’envolta.

Algunes de les temàtiques de la seua obra teatral són: la insatisfacció humana i el somni de l’impossible, la reflexió sobre el sentit de l’existència, la felicitat i l’enfrontament entre raó i irracionalisme.

S’estrenà com a autor dramàtic amb Una vella, coneguda olor, obra que explica com era la societat barcelonina de postguerra. A continuació va publicar més obres on destaquen: Berenàveu a les fosques i Revolta de bruixes. Amb La desaparició de Wendy inicia una etapa dedicada al teatre infantil i juvenil que no abandonarà mai.

És important la seua vinculació professional als mitjans de comunicació per ser guionista de les sèries: Poble Nou, Rosa, Nissaga de Poder, Laberint d’ombres, El cor de la ciutat, Ventdelplà i Zoo. La seua base està formada per dos temes: la contraposició entre el vell i el nou, i el canvi de fortuna d’una família, tractant de transmetre valors tolerants a través de la història dels personatges.