Joan Alcover i La Balanguera: vida, obra i anàlisi poètica

Joan Alcover i Maspons — breu biografia

Joan Alcover i Maspons fou poeta, assagista i polític. Nasqué a Mallorca el 1854 i hi morí el 1926. Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina. La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure: tingué cinc fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau. Alcover inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però cap a la maduresa —i potser fruit d'un retorn íntim a la necessitat d'expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna— emprà només el català, esdevenint, juntament amb Costa i Llobera, un dels poetes més destacats de Mallorca.

Progrés i reconeixements

El 1909 fou proclamat Mestre en Gai Saber i el 1919 obtingué el Premi Fastenrath. El 1951 es publicaren de manera pòstuma les seves Obres completes. Alguns dels seus poemes han estat traduïts a diverses llengües i musicats; el cas més popular és la cançó La Balanguera.

La Balanguera — introducció i significat

La Balanguera: en aquest poema la figura de la balanguera es repeteix com a símbol del pas del temps. Veiem, al llarg del poema, moltes influències de la vida de l'autor i la tristesa que li provoca el continu pas del temps. Aquesta balanguera —una àvia que teixeix en algun lloc del poble— és presentada per Alcover com la mirada que observa l'existència humana. Al vers 26–27, «la batega son cor de vella», la dona s'encarrega d'entreteixir el futur comunitari (versos 33–34).

Mètrica i rima

El poema està format per cinc estrofes i una cançó popular repetida (la tornada) després de cada estrofa. Conté versos octosíl·labs amb rima consonant: rimen el primer amb el tercer, el segon amb el quart, el cinquè amb el primer de la tornada i el sisè amb el segon de la tornada. Aquest tipus de rima aporta al poema un ritme mesurat i popular.

Figures retòriques

Respecte a les figures retòriques, trobem metàfores (per exemple al vers 30, on es metaforitza el futur), anàfores (als versos 12 i 13 amb la repetició del verb «sap») i imatges de la natura (als versos 13 i 14, amb elements com «soca»). Durant tot el poema, la balanguera funciona com una gran metàfora de la vida i del constant pas del temps.

Interpretacions i adaptacions

El 1996 el Consell Insular de Mallorca va declarar «La Balanguera» himne oficial de l'illa. Amadeu Vives en va posar la música i Maria del Mar Bonet en va interpretar la veu en versions contemporànies i populars.

Escola Mallorquina — definició i característiques

Podríem definir l'Escola Mallorquina com un corrent literari que engloba l'obra en català dels poetes mallorquins de les primeres dècades del segle XX. Costa i Llobera i, sobretot, Joan Alcover són considerats els grans mestres d'aquest corrent. El punt de partida de l'Escola fou la reacció antimodernista que coincideix amb el noucentisme, tant estèticament com cronològicament.

Característiques principals

• Voluntat de perfecció formal: cura de la mètrica i la forma.
• Nacionalisme tradicionalista: recuperació d'elements populars i identitaris.
• Contenció emocional: moderació en l'expressió afectiva, influència clàssica.

Aquesta estètica és molt semblant a la del noucentisme (recerca de l'obra ben feta, mediterraneïtat, classicisme, etc.). Per això podem afirmar que l'Escola Mallorquina és la versió mallorquina del noucentisme.