La Cancelleria Reial i la Llengua Catalana al Segle XV: De la Normalització a la Fragmentació

La Cancelleria Reial: Burocràcia i Innovació Cultural

La Cancelleria Reial era un organisme burocràtic encarregat de redactar tota mena de documents reials. Va ser creada per Jaume I a mitjan segle XIII, reformada i consolidada per Pere el Cerimoniós a través de les Ordinacions palatines i eliminada per Ferran II el Catòlic. A més de les funcions administratives i diplomàtiques, la Cancelleria va complir altres papers:

• Va significar un focus de renovació cultural, ja que va introduir un cert humanisme entre els escriptors de la Corona d'Aragó. Una de les funcions de la Cancelleria era la traducció de llibres diversos.
• La llengua de la Cancelleria va esdevenir una varietat estàndard. Això va facilitar l'homogeneïtat lingüística dels escrits vinculats al govern, amb una llengua molt cohesionada.

La Llengua Catalana al Segle XV: Normalització i Debat

El segle XV, per mitjà de la Cancelleria Reial i dels escriptors que protagonitzen el Segle d'Or, la llengua assoleix un estadi de normalització i esdevé un model lingüístic plenament consolidat en els diversos gèneres literaris, fins i tot en la poesia, reservada a l'occità.

Estandardització i Fragmentació Dialectal

La trajectòria desigual dels diferents estats de la Corona Catalanoaragonesa originà la disgregació del sentiment nacional unitari, cosa que va afavorir la fragmentació dialectal de la llengua a partir del final del segle XV, arran del Compromís de Casp el 1412, on es reuniren tres delegats per cada regne per designar el nou rei, i suposà l'entronització a la Corona Catalanoaragonesa d'una dinastia castellana, els Trastàmara, amb la figura de Ferran d'Antequera. Aquest procés de castellanització del poder es va veure accentuat per la unió de la Corona d'Aragó i la de Castella a finals de segle, amb el matrimoni dels Reis Catòlics.

La Reflexió sobre l'Idioma: Models Lingüístics

El prestigi de la llengua i la consolidació d'una consciència de correcció idiomàtica afavoriren la reflexió sobre l'idioma. L'any 1489, el valencià Joan Esteve publicà el Liber Elegantiarum. La preocupació per establir una mena de model de referència i evitar formes més dialectals que anaven estenent-se, es reflecteix en diverses propostes lingüístiques que volen definir un model de llengua estàndard.

El "Liber Elegantiarum" i les "Regles d'esquivar vocables"

Bernat Fenollar escriví les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols, que defensaven el model de llengua de les ciutats i rebutjava arcaismes, vulgarismes i localismes.

La "Brama dels llauradors" i la Consciència Valenciana

Jaume Gassull escrigué una resposta satírica que es titula Brama dels llauradors de l'Horta de València contra lo venerable mossén Fenollar, obra que defensa solucions més populars i fins i tot vulgars. En el segle XV s'estengué el terme de llengua valenciana com a reflex d'una afirmació de la consciència de ciutadania valenciana.

El Marc Històric del Segle XV: Crisi i Renaixement Valencià

El segle XV, la crisi del feudalisme i la davallada del poder de l'Església són un reflex de la tardor medieval, un avanç cap al Renaixement i a l'Edat Moderna. Aquesta situació s'estén a la Corona d'Aragó: l'hegemonia de la Corona Catalanoaragonesa es veu sacsejada per una crisi econòmica i social: epidèmies de Pesta Negra, lluites violentes i la Guerra Civil Catalana amb Joan II. Tot plegat comportà l'enfonsament de Catalunya a partir de mitjan segle XV.

L'Ascens de València i la Revolució de la Impremta

A València esdevé el centre polític, econòmic, cultural i comercial de la Corona. València experimenta un notable increment de la població i viu un període d'expansió econòmica i comercial. Aquest període es reflecteix també en la literatura, ja que els escriptors viuen i escriuen a València. A més, s'instal·la la primera impremta de la Península Ibèrica i s'hi imprimeix el primer llibre: les Obres e trobes en llaor de la Verge Maria. L'aparició de la impremta provoca una revolució cultural.

Humanisme Italià i Factors de Decadència

Les relacions que València manté amb la Itàlia del Renaixement permeten un contacte de la nostra literatura amb l'humanisme italià. Però la influència de l'humanisme en la nostra literatura fou feble i d'escassa repercussió en els autors posteriors. Alguns fets que anticipen l'època de decadència de la Corona a partir del segle XVI foren la mort del rei Martí l'Humà l'any 1410 i la celebració del Compromís de Casp. Aquest fet comportarà la castellanització de la cort i l'aproximació política a la Corona de Castella, sobretot a partir de la unió de Castella i Aragó, amb el matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella. Altres factors foren l'assentament de l'economia sobre la falsa base del treball esclavista dels moriscos, la descapitalització de la burgesia per les subvencions a la reialesa i l'expulsió dels jueus. En el terreny religiós, té lloc l'eclosió d'una nova espiritualitat. Sorgeixen obres destinades a incrementar l'esperit religiós.