Guia d'Anàlisi de Text: Àmbit, Tipus, Canal, Codi i Funcions

Guia per a l'Anàlisi de Textos

1) Àmbit d'ús i gènere discursiu. 2) Tipus de text i finalitat. 3) Canal: escrit. Unilateral/multilateral. Unidireccional/multidireccional. 4) Codi:

• Varietat històrica (si és actual)
• Varietat geogràfica:
  • Occidental: plural amb 'n', 1a persona singular present acaba en -o/-e: cante, meua seua, espill, xic, granera, arena, melic, creïla, vesprada, ací.
  • Oriental: plural sense 'n', 1a persona singular present acaba en -i/-u: canti, meva seva, mirall, noia, escombra, sorra, llombrigol, patata, tarda, aquí.
• Varietat de registre:
  • Col·loquial: (no tècnic, espontani, oral, interactiu, poca cura del llenguatge)
  • Literari: (complex, molt preparat, unidireccional)
  • Científic: (tècnic, distant i formal, preparat i amb la intenció d'explicar amb precisió)
  • Estàndard: (neutre i utilitari, no és espontani, amb estructures lingüístiques bàsiques)

5) Polifonia: participants amb la dixi personal. Monòleg: una sola veu. Grau de formalitat: (tu/vostè). 6) Dir a quin receptor determinat va adreçat el text. 7) Funcions lingüístiques:

• Expressiva: (opinió)
• Apel·lativa: (convèncer, ordenar)
• Referencial: (informació objectiva)
• Poètica: (recursos retòrics)

8) Recursos modalitzadors: tipogràfics, entonació (dubtativa, exclamativa, interrogativa), lèxic valoratiu, ús de superlatius i diminutius, figures retòriques, canvis de llengua i registre.

Modalitat Oracional

És l'actitud que té l'emissor cap al receptor:

• Declarativa: (informar al destinatari)
• Interrogativa: (obtenir informació de l'oient)
• Imperativa: (influir en el destinatari)

L'actitud de l'emissor cap al contingut:

• Enunciativa
• Dubitativa
• Exclamativa
• Desiderativa

9) Mecanismes de cohesió lèxica i gramatical.

Cohesió Lèxicosemàntica

Sinònims, antònims, repeticions, hiperònims, hipònims, camps semàntics i famílies lèxiques, metàfora, comparació.

Cohesió Gramatical

Temps en què es produeix el missatge: present, passat i futur. Si és en passat, hi ha una correlació verbal: simultaneïtat (imperfet), anterioritat (plusquamperfet), posterioritat (condicional). Anàfores: pronoms darrere del nom.

Procediments de Connectivitat

• Connectors naturals: en primer lloc.
• Connectors lògics:

Additius

• Ampliació: (i, en efecte, per descomptat)
• Intensificació: (a més, també, encara més, a banda)
• Distribució: (d'una banda, d'entrada, finalment)
• Digressió: (per cert, a propòsit)
• Especificació: (en concret, de fet)
• Generalització: (en general)
• Culminació: (inclús, fins i tot)
• Comparació: (anàlogament, igualment)

Disjuntius

• Reformulació: (o siga, és a dir, en altres paraules, això és)
• Resum: (en poques paraules, en resum, breument)
• Exemplificació: (per exemple, com a mostra, com ara, a saber)

Contrastius

• Adversatius: (en canvi, ara)
• Concessius: (encara que, a pesar de, malgrat que, amb tot això)
• Refutatius: (pel contrari, ben al contrari, sinó que)
• Restrictius: (si més no, excepte, fins a cert punt)

Consecutius

• Conseqüència: (així doncs, per tant, per consegüent, per això)
• Conclusió: (finalment, en definitiva, per concloure)
• Causa: (ja que, donat que, com que, perquè, car)