La Literatura Catalana del Segle XV: Estàndard, Cavalleria i Tirant lo Blanc
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,64 KB
L'Estàndard Literari del Segle XV
La tasca literària dels escriptors del Segle d'Or enriquí la llengua, que s'expressa tant en prosa narrativa com en poesia. Durant el segle XV, es distancià definitivament de la poesia trobadoresca que havia perdurat en els ambients cortesans.
La maduresa a què havia arribat la llengua afavorí la reflexió sobre el model lingüístic i l'aparició d'una consciència de correcció lingüística.
- Bernat Fenollar, escrigué les Regles d'esquivar vocables, que defensava el model de llengua de les ciutats i rebutjava els vulgarismes.
- En canvi, Jaume Gasull, defensava solucions més populars.
Quant al nom de la llengua, anomenada romanç, pla, vulgar, catalanesc i llengua catalana, durant el segle XV rep dos noms addicionals: llengua valenciana i llengua mallorquina. En aquesta diversificació influí tant el clima d'esplendor econòmica com l'aïllament cultural.
La Narrativa Cavalleresca
Durant l'edat mitjana, els cavallers representaven els ideals propis de la noblesa i el món feudal, com ara:
- El vassallatge i la fidelitat al rei.
- La protecció dels dèbils.
- El menyspreu de la mort i el dolor.
- La religiositat o l'anhel d'honor i glòria.
La narrativa de cavalleries nasqué a mitjan segle XII, impulsada per la noblesa i destinada a defensar la institució de la cavalleria. Més tard, es recrearen els antics mites cèltics, especialment a finals del segle XIII i principis del XIV.
El Blandín i la Novel·la Realista
El Blandín és un poema narratiu, amb versos octosíl·labs apariats. Conté elements fantàstics del folklore europeu i elements realistes. Aquestes faules tenen una intenció crítica i moralitzadora sobre la crisi que pateix la cavalleria.
Les novel·les cavalleresques, en canvi, aspiren a ser realistes i versemblants. Als herois protagonistes ja no els cal tenir sang noble per a ser personatges importants.
Curial e Güelfa: Amor i Armes
La novel·la Curial e Güelfa, escrita a mitjan segle XV, tracta d'una història d'amor i d'armes en què el cavaller Curial (i no Güelfa) és el protagonista. Conté referències a la tradició literària clàssica grecoromana, a la italiana o a la literatura pròpia, i està dividida en tres llibres:
- Primer llibre: Tema amorós.
- Segon llibre: Tema bèl·lic.
- Tercer llibre: Tema de ciència.
A més del tema amorós, el tema cavalleresc farà possible l'ascens social del protagonista. D'acord amb les característiques de les novel·les cavalleresques del segle XV, l'acció transcorre durant el segle XIII, i la geografia és coneguda.
Quant a l'estil, la llengua és elaborada, però té un to planer i viu, amb modismes, frases populars, interrogacions, invocacions, etc. La descripció és detallada i versemblant.
Joanot Martorell i Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc és obra de Joanot Martorell, nascut a València. Fou un cavaller que es veié involucrat en conflictes cavallerescos. Destaca l'enfrontament amb Joan de Montpalau, a qui acusà d'haver deshonrat la seva germana. Això porta Joanot a demanar al rei Enric VI d'Anglaterra que hi fes de jutge.
Martorell escrigué la novel·la entre 1460 i 1468, però el llibre restà inacabat. El manuscrit de Martorell passà a Martí Joan de Galba com a pagament dels diners que Joanot li devia. Galba acabà la novel·la.
Abunden els torneigs i les accions militars, amb referències a la realitat immediata de l'època i a personatges històrics, ja que construeix una mostra de la realitat quotidiana del segle XV. L'autor s'afanya a presentar històries diverses de forma versemblant i creïble, fet que permet considerar-la una novel·la moderna.
Estructura i Argument de Tirant lo Blanc
La novel·la narra les proeses d'un cavaller que, amb el seu esforç i valor, aconsegueix el grau de capità general, posa fi a l'amenaça dels turcs contra Constantinoble i es casa amb Carmesina, la filla de l'emperador, hereu del seu tron.
Part Anglesa
Narra les aventures del cavaller ermità Guillem de Varoic. A la cort, el rei d'Anglaterra nomena Tirant cavaller i participa en diversos combats cavallerescos amb èxit. Tirant visita l'ermità i Diafebus, el seu cosí.
A Sicília i Rodes
En assabentar-se Tirant que l'illa de Rodes és assetjada, hi va acompanyat de l'infant Felip, fill del rei de França. A Sicília, Felip s'enamora de Ricomana. Tirant allibera Rodes i després marxa a Terra Santa i rescata alguns captius cristians. Quan torna, Tirant ajuda Felip en el casament.
A l'Imperi Grec
Tirant acudeix a Constantinoble per lluitar contra els turcs. L'emperador el fa capità general de l'exèrcit i Tirant guanya totes les batalles. Abunden les escenes de quan Tirant s'enamora de Carmesina, malgrat l'ajuda de la donzella Plaerdemavida. Finalment, les intrigues de la Viuda Reposada i les circumstàncies polítiques fan que Tirant i Plaerdemavida es trobin embarcats en un vaixell que naufraga a les costes del Nord d'Àfrica.
Al Nord d'Àfrica
Tirant és empresonat i posteriorment alliberat per tal de lluitar contra els turcs. Guanya fama militar i converteix al cristianisme diversos regnes del Nord d'Àfrica, acompanyat de Plaerdemavida.
De Nou a l'Imperi Grec
Tirant allibera l'imperi de l'amenaça dels turcs, es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l'imperi. Després moren tots dos.