Moviments i Autors Clau de la Literatura Catalana (S. XV-XIX)

Renaixement, Barroc i Il·lustració: Moviments Clau

Renaixement: Revalorització Clàssica

El Renaixement va suposar la revalorització de la cultura clàssica, grega i llatina. El moviment neix a Itàlia al segle XV amb el precedent de l'Humanisme del segle XIV. Aquest va tenir una gran rellevància en les arts plàstiques ja des del segle XV amb Da Vinci, entre altres. Els renaixentistes van crear un període més antropocèntric, centrat en l'ésser humà, i es va fonamentar en l'estudi dels clàssics.

Barroc: Tensions i Contradiccions Humanes

El Barroc és un moviment antitètic al Renaixement. Posava de manifest les tensions i contradiccions de la condició humana, com ara la mort o els vicis. Tot això portava a centrar-se en els contrastos (vida-mort, etc.). Pintor destacat: Caravaggio. El Barroc va tenir un fort accent espanyol, amb pintors com Velázquez i escriptors com Lope de Vega.

Il·lustració: Raó, Progrés i Neoclassicisme

Després del pessimisme barroc, la Il·lustració torna a suposar confiança en el progrés i la raó. En les arts es caracteritza per la manifestació del Neoclassicisme, que retorna a les normes grecollatines. La Il·lustració és un moviment francès. La literatura tenia una funció bàsicament didàctica i ideològica, com difondre coneixements i idees.

Autors Catalans dels Segles XV al XVIII

Pere Serafí: Poeta i Pintor Renaixentista

Pere Serafí, poeta i pintor, va utilitzar formes poètiques del Renaixement.

Francesc Vicent Gràcia: L'Humorisme Exagerat

Francesc Vicent Gràcia (Tortosa-Vallfogona) és el poeta més cèlebre d'aquests tres segles. La seva fama es fonamenta en l'humorisme gruixut i volgudament exagerat. És autor de sonets de gran lirisme.

Francesc Fontanella: Culteranisme i Lo Desengany

Francesc Fontanella se'l relaciona amb el Culteranisme, fent ús de cultismes provinents del llatí, d'al·lusions mitològiques o d'hipèrbatons violents. És autor de l'obra teatral Lo desengany.

Baró de Maldà: Crònica de la Vida Catalana (S. XVIII)

El Baró de Maldà és autor d'una vasta obra en prosa. Va escriure sobre tot allò que l'envoltava, i constitueix un document de primera magnitud sobre les formes de vida a la Catalunya de la segona meitat del segle XVIII.

Joan Ramis i Ramis: Teatre Neoclàssic Menorquí

Joan Ramis i Ramis és exponent del teatre neoclàssic menorquí. És reconegut sobretot per Lucrècia, obra escrita en versos alexandrins, influïda pel francès Racine, ambientada a la Roma antiga i que representa les tres unitats del teatre clàssic. Quan es restablí la sobirania espanyola a Menorca, Ramis passà a escriure en castellà.

Literatura Popular i Corrents del Segle XIX

Literatura Popular: Tradició Anònima i Oral

La Literatura popular, normalment anònima, presenta sempre una evolució més lenta que la culta, per això és més difícil de datar.

• Teatre: Es va continuar la tradició de l'entremès medieval, anomenat sainet. Són peces dramàtiques breus, sovint complements d'una obra llarga, que descrivien costums de l'època.
• Poesia: Sovint transmesa oralment i cantada, hi havia una gran varietat de gèneres: nadales, corrandes, goigs, romanços (romanços de bandolers), vers d'art menor, rima assonant i repeticions.
• Prosa: Cal destacar les rondalles i les llegendes.

Romanticisme: Nacionalisme, Llibertat i Sentiment

El Romanticisme és un moviment d'arrel nacionalista que recupera les tradicions populars. Les seves característiques principals són:

• Rebuig dels cànons clàssics i de l'estètica neoclàssica del segle XVIII.
• Defensa de la llibertat de l'artista i de l'originalitat de l'obra d'art.
• Reivindicació de la lletjor, l'horror o el grotesc com a valors estètics.
• Incorporació de la barreja de gèneres, tons o estils en una mateixa obra.
• Predomini del sentiment sobre la raó.
• Exaltació d'un cert sentiment nacionalista relacionat amb la recuperació de tradicions i llegendes ambientades a l'Edat Mitjana.
• Presència ocasional de l'exotisme o l'aventura en determinades obres i de la transgressió de la llei antisocial en els seus protagonistes.

Realisme i Naturalisme: El Mirall de la Societat

El Realisme és un moviment centrat sobretot en la novel·la i va reflectir la societat del seu temps. Va tenir com a conseqüència el Naturalisme, un moviment creat pel francès Émile Zola amb dos objectius bàsics: retratar la vida de les classes socials més desfavorides i constituir el reflex literari de les teories deterministes segons les quals els humans vivim.

La Renaixença: Recuperació Cultural Catalana

La Renaixença és un moviment de recuperació política i cultural al segle XIX. Es va proposar, en primer lloc, dignificar la llengua catalana i reestablir als territoris on aquesta es parlava una literatura nacional. S'inicia amb la publicació de La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau a la revista El Vapor. Però on la Renaixença assolí més projecció popular fou amb la restauració dels Jocs Florals de Barcelona a partir de l'any 1859. Autors principals: Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Narcís Oller.

Les Grans Figures de la Renaixença

Jacint Verdaguer: El Poeta Nacional Català

Jacint Verdaguer és l'autor més important de la literatura catalana del segle XIX. Va ser capaç d'escriure una poesia enormement ambiciosa, en català modern i assequible, sense precedents. La seva importància és comparable a la de Ramon Llull, ja que tots dos van crear una llengua literària.

La seva biografia ajuda a entendre la seva obra: nascut en una família pagesa, als deu anys ingressa al seminari de Vic i el 1870 va ser ordenat sacerdot. Va patir anèmia cerebral, i quan es va curar, va anar al palau del Marquès de Comillas a Barcelona. El 1877 guanya els Jocs Florals amb el poema L'Atlàntida. El 1886 emprengué un viatge a Terra Santa. De retorn, comença a caure en desgràcia per la pràctica de l'exorcisme i per la multiplicació de donacions als pobres. El 1902 va ser traslladat a Vil·la Joana. És un personatge enormement popular; el seu enterrament fou un dels més multitudinaris de Barcelona.

Va ser un autor popular, en bona part per la seva poesia lírica. Molts poemes escrits van ser musicats i convertits en cançons conegudes. Tracten la temàtica mística i l'amor per la naturalesa, però sense oblidar el registre amorós i patriòtic. Les obres més importants són els dos extensos poemes èpics:

• L'Atlàntida: Una epopeia on la descoberta del continent americà es barreja amb elements mitològics.
• El Canigó: Un cant d'amor a la geografia catalana, que consisteix en una gran exaltació, de tall llegendari i clara influència romàntica, dels orígens cristians a Catalunya a l'Edat Mitjana.

L'obra en prosa més important és En defensa pròpia.

Àngel Guimerà: El Dramaturg Popular

Àngel Guimerà és molt important en el teatre català i és un personatge molt popular. Va començar la seva carrera literària sent Mestre en Gai Saber als Jocs Florals, i ja va estrenar la seva primera obra teatral, Gal·la Placídia. Era catòlic, nacionalista i conservador. La seva trajectòria com a dramaturg es divideix en etapes:

1. Tragèdies històriques: És l'etapa de Mar i Cel, obra en què un pirata algerià s'enamora d'una captiva cristiana fins que tots dos moren.
2. Obres més realistes: Escrites en prosa i ambientades en l'època contemporània de l'autor, en les quals preveu, però, un clar esperit romàntic. Destaquen Maria Rosa i Terra Baixa (que ens narra la història d'amor entre el pastor Manelic i Marta, que mantenen una relació d'amor i odi fins que fugen cap a la Terra Alta).
3. Última etapa: A principis del segle XX i avui molt menys considerada que les anteriors, l'autor intenta retornar a l'esperit de les primeres tragèdies.

Realisme i Naturalisme a Catalunya

Realisme: La Novel·la Moderna Europea

El Realisme és el corrent dominant a tot Europa i dona lloc a algunes de les novel·les més importants de la literatura moderna. Se centra en la nova realitat social i urbana del segle XIX.

Naturalisme: Determinisme i Classes Desfavorides

El Naturalisme, creat a França per Émile Zola, pretenia furgar en les causes biològiques i ambientals del comportament humà.

Narcís Oller: El Gran Novel·lista de la Renaixença

Narcís Oller és el seu màxim representant en llengua catalana. Ell va dignificar el gènere novel·lístic durant la Renaixença. Oller presenta imperfeccions, com ara un ús relativament freqüent de castellanismes o onomatopeies. Un tret important d'Oller és la tendència al sentimentalisme i el seu esperit naturalista. La seva obra més ambiciosa és La febre d'or. Cal destacar que ell és el gran novel·lista de la Renaixença i el millor representant del Realisme, el Naturalisme i el sentimentalisme en terres catalanes.