J.S. Mill: Llibertat, Felicitat i el Principi d'Utilitat

El contingut de la felicitat

Els problemes s'originen quan la felicitat s'associa al plaer. Existeixen plaers superiors (intel·lectuals) i plaers inferiors (corporals), i només en el cas que aquests darrers se subordinin als primers podem aspirar a una felicitat que sigui digna de la nostra condició d'éssers humans. Mill inclou entre els plaers superiors els que provenen del fet de contribuir a la felicitat col·lectiva.

Sancions internes i externes

Per a Mill, tot sentiment moral és adquirit. Fomentar el sentiment altruista no suposa actuar contra la natura, sinó reforçar allò més noble de nosaltres. Aquest sentiment moral esdevé una interiorització de la vigilància, una sanció interna de la conducta. Per més que el sentiment moral sigui la seva validació última, la força de qualsevol norma té molt a veure amb l'existència d'una sanció externa.

L'associació entre el bé i el plaer

Mill recorre a les tesis de l'associacionisme per explicar l'associació entre el bé i el plaer. Podem establir un lligam entre virtut i felicitat. D'aquesta manera, la voluntat ja no actuarà moguda pel desig, sinó per la influència del nou hàbit que fa que ens sentim bé quan actuem bé.

En defensa de la llibertat individual

La lluita pel bé comú és una de les passions de Mill; l'altra és la defensa de la individualitat. On són els límits a la intervenció de la societat sobre la llibertat individual? Mill exposa que la societat, quan la direcció interna no és suficient per controlar la conducta dels seus membres, recorre a la pressió de l'opinió pública i la força de la llei.

El principi proposat per Mill és el següent: un col·lectiu només pot limitar la llibertat d'un individu per protegir-se. La coacció social sobre una persona està exclusivament legitimada en la necessitat d'evitar danys als altres. Només en aquest cas és admissible la invasió de la llibertat individual.

La fomentació del principi d'utilitat

Una ètica basada en la utilitat ha d'explicar per què cal fer allò que ens fa més feliços. Segons Mill, tot el que desitgem està orientat a la consecució de la felicitat.

Contra la dictadura de les majories

Mill reivindica la necessitat democràtica de limitar el poder dels governants. No s'ha de confondre la democràcia amb la tirania de la majoria. Es tracta d'evitar que, amb l'excusa de ser majoritari, s'acabi imposant a tothom un pensament uniformitzador en qüestions ideològiques, culturals o religioses. La democràcia que defensa Mill ha de ser compatible amb el respecte de les llibertats individuals i dels drets de les minories.

Igualtat no equival a uniformitat

Mill defensa una igualtat que no homogeneïtza, sinó que potencia la llibertat individual. Insisteix que cal afavorir la diversitat de formes de vida. Per a ell, l'afirmació individual és un dels ingredients bàsics del progrés personal i social.

El paper de les elits

Mill rebutja l'equiparació de la democràcia amb la dictadura de la majoria i reivindica el paper directiu, o si més no orientador, de les minories amb més aptituds. Aquestes minories no han de cercar la seva perpetuació com a elit, ni han d'intentar reduir la presència de la individualitat, que és l'ànima de la societat.

L'ideal del liberalisme

Aquestes són les claus de la felicitat més elevada a què hem de tendir, la més gran per al nombre més gran:

• Dret a ser igualment lliures.
• Dret a tenir una formació que ens ho permeti.
• Dret a créixer com a persones.

Però la felicitat només és factible en una societat organitzada. No hi ha d'haver contradicció entre les exigències individuals i les socials. Només un estat que afavoreixi la llibertat individual pot esdevenir fort i valuós. El pensament de Mill representa la teorització més acurada del liberalisme: a la igualtat des de la llibertat.