El Problema dels Universals: Realisme, Conceptualisme i Nominalisme

El Problema dels Universals en la Filosofia Medieval

Un dels temes centrals de la filosofia medieval, present ja en Plató i Aristòtil, és la qüestió dels universals. Les idees són termes genèrics, són universals, termes abstractes que designen molts individus concrets. Per exemple, "cavall" o "arbre" són universals que identifiquen realitats concretes que podem veure, però l'universal en si no el percebem enlloc. Això planteja la pregunta: quina és la seva realitat?

Tipologies sobre la Realitat dels Universals

Realisme Exagerat o Transcendent (ante rem)

• Els universals són reals i existeixen separadament i anteriorment a la realitat.
• Són essències independents dels individus particulars.
• No depenen de l'experiència humana.
• Són realitats extramentals, ja siguin en el Món Intel·ligible de Plató o en la ment de Déu segons Sant Agustí.

Realisme Moderat o Immanent (in re)

• Els universals són reals i existeixen en la realitat.
• Són essències que identifiquen la realitat concreta.
• Són realitats extramentals que existeixen formant part de les substàncies.
• Són la forma d'Aristòtil.

Conceptualisme (post rem)

• Els universals existeixen com a conceptes abstractes dins de les ments que els pensen.
• Tenen una existència purament mental.

Nominalisme (flatus vocis)

• Els universals no tenen cap tipus d'existència real.
• Només existeixen els individus concrets, les coses singulars.
• Els universals són noms que ens hem inventat per tal de designar una pluralitat d'individus amb característiques semblants i que permeten poder-nos comunicar.
• Són simples paraules sense cap realitat al darrere.
• Pensadors destacats: Guillem d'Occam (segle XIV), David Hume (segle XVIII), Friedrich Nietzsche (segle XIX).

Crítiques d'Aristòtil a la Teoria de les Idees de Plató

Si el món sensible i material que ens envolta només s'explica com a còpia imperfecta de les idees, és lògic suposar que tot el que existeix té un model perfecte en el món ideal. Aleshores sorgeix la pregunta: Existeix una idea de qualsevol cosa, de fang, de brossa, de maldat, de crim? Existeix la idea de maldat perfecta? Per a Aristòtil, és inadmissible l'existència d'idees perfectes de tot allò que hi ha de dolent i negatiu en el món.

Si tot el que existeix en el món és el que és (un cavall, un home, un arbre...) perquè participa de la corresponent idea de cavall, home o arbre, aleshores és natural considerar que l'essència de cada cosa és la idea de què participa. Com és possible que l'essència d'una cosa, allò que fa que sigui el que és, estigui separada d'aquesta cosa? Per a Aristòtil, l'essència d'una cosa, la seva causa, no pot existir separada de la cosa mateixa.

Un altre greu inconvenient que Aristòtil descobreix en la teoria ideal de Plató és que aquesta teoria no aconsegueix explicar ni donar raó del que és més característic del món material i sensible: el moviment i el canvi. Com pot el món perfecte, incorruptible, immutable i etern ser causa i explicació d'un món canviant, imperfecte, on tot és mortal i provisional?