Filosofia Antiga: Atomistes, Empèdocles, Sofistes i Pitagòrics

Atomistes

Els atomistes proposen una visió materialista de l'univers, on la realitat es compon d'àtoms i buit.

• P material: àtoms i buit.
• P dinàmic: el buit com a absència de resistència i necessitat dels xocs.

Els àtoms es mouen pel buit per dues raons: perquè res no els impedeix i per necessitat. Els atomistes atribueixen als àtoms la característica del pes. Aquesta teoria explica gairebé tot el moviment, incloent el per què es mouen.

Personatges clau:

• Demòcrit
• Leucip
• Protàgores (utilitza la teoria atomista)

Els àtoms generen i desfan coses; les aglomeracions d'àtoms formen els éssers.

Empèdocles

Empèdocles d'Agrigent proposa que tot està compost per quatre arrels o matèries originals: aigua, aire, foc i terra (principi material). Aquesta idea mostra la influència dels pitagòrics en la proporció matemàtica.

Els principis dinàmics són l'amor i la discòrdia:

• L'amor fa que els elements s'ajuntin, creant el Cosmos (ordre).
• L'odi o la discòrdia fa que els elements es separin.

Quan l'amor entra, es crea l'ordre. Un excés d'amor pot generar caos. En aquest caos, entra la discòrdia, que penetra i, en un excés de discòrdia, es torna a crear l'ordre.

Sofistes

Els sofistes van ser un corrent filosòfic important abans de Plató, marcant un canvi radical en l'objecte de la reflexió filosòfica. Van abandonar l'interès per la fisis (la natura) per centrar-se en les lleis de la polis (la ciutat-estat) i la naturalesa humana.

• Fisis: llei natural, eterna i invariable en l'espai i el temps.
• Nomos: llei convencional, triada per la voluntat humana, canviant en l'espai i el temps.

Aquest canvi es va produir entre el 450 i el 399 aC, influenciat per:

• Grans viatges i ambaixades.
• Legisladors a colònies.
• Inestabilitat política d'Atenes.

Per diferenciar entre lleis naturals i convencionals, calia haver passat per diferents experiències.

Sofistes de la Primera Generació

Personatges com Protàgores i Gorgias.

Característiques:

• Relativistes
• Convencionalistes
• Democratitzants

Sofistes de la Segona Generació

Personatges com Trasímac i Cal·licles.

Característiques:

• Absolutistes
• Naturalistes
• Aristocratitzants

Homo Mensura

La frase (Protàgores) significa que tot el que existeix, existeix en relació a l'ésser humà. L'home és el centre i la referència de tot.

Relativisme

El relativisme es manifesta en diverses àrees:

• Ètic o moral: Les virtuts del ciutadà depenen de qui les pensa i les diu, en funció de l'home que ho expressa.
• Polític
• Gnoseològic o epistèmic: El coneixement no té caràcter absolut, depèn de qui ho coneix. El món real està en funció de l'òrgan receptor.

Pitagòrics

Els pitagòrics van ser un grup influent en la filosofia antiga, amb una forta connexió amb les matemàtiques.

Conceptes Clau

• Limitat: Allò que no té un límit imposat.
• El Parell: Un nombre infinitament divisible en parts iguals.
• El Gnòmon: Els angles utilitzats pels pitagòrics per demostrar les seves teories numèriques de parell-imparell.
• Il·limitat: Allò que no té límit, final o acabament.
• Monisme: La idea que tot prové d'una primera matèria anomenada arjé (principi). Tales d'Ales va proposar l'aigua com a arjé, però es va adonar que no podia sostenir-se per si mateixa.

Ontologia de Parmènides d'Elea

Parmènides afirma que . Va plantejar dos camins:

• Veritat (Aletheia): "L'ésser és, i el no-ésser no és". L'ésser és finit, acabat i perfecte.
• Opinió (Doxa): "L'ésser no és i el no-ésser és".

Doctrines Pitagòriques

• Els pitagòrics veien la realitat com una harmonia entre elements contraris.
• Els números no són l'element principal de les coses, però cada cosa es regeix per principis numèrics contraris que formen la realitat (estructura/matèria).
• El gnòmon (esquadra) representa l'harmonia entre els elements contraris i el cosmos.

Doctrina de la Immortalitat de l'Ànima

Influenciats per l'orfisme, els pitagòrics i Plató creien en la immortalitat de l'ànima, que posseeix coneixements des d'abans de néixer.

• Per als grecs, el bé manté les coses, mentre que el mal deteriora l'estructura.
• La matèria ha de tenir forma (combinació de masculí: forma, i femení: matèria).
• La teoria de la immortalitat de l'ànima implica la necessitat de reencarnar-se.

Els pitagòrics proposen dues idees sobre l'ànima:

1. L'ànima és l'harmonia entre els elements contraris del cos.
2. L'ànima és immortal i es reencarna d'un cos a un altre.

Això genera una contradicció: si l'ànima salta d'un cos a un altre, és independent del cos; però si és l'harmonia dels elements del cos, no pot ser independent.

Teoria de la Reminiscència

Aquesta teoria intenta resoldre la contradicció sobre l'ànima:

• Primera afirmació: L'ànima és immortal i transmigra, per tant, posseeix coneixements necessaris i universals. Conèixer és recordar. L'ànima és independent del cos A.
• Segona afirmació: L'ànima és l'harmonia dels elements contraris del cos.
• Conclusió: L'ànima NO és independent del cos.

Pluralistes

Els pluralistes volien explicar la fisis (el conjunt de canvis en la matèria), tot i que Parmènides havia deduït que no hi havia moviment.

Els pluralistes proposen que les característiques de Parmènides (figura, grandària, posició, ordre) són concretes però diverses, aplicant-les a elements com els àtoms.