Anàlisi d'El Crit de Munch: Significat i Expressionisme

Documentació General de l'Obra

Fitxa Tècnica: El Crit d'Edvard Munch

• Títol: El Crit
• Autor: Munch, Edvard (1863-1944)
• Cronologia: 1893
• Estil: Expressionisme
• Tècnica: Oli i tremp
• Suport: Cartró; 91 cm x 73,5 cm
• Localització actual: Nasjonalgalleriet, Oslo (n’existeixen al voltant de 50 còpies)

Tema Al·legòric i Angoixa Existencial

El tema és al·legòric. Un pobre ésser humà, a primer pla –no queda clar si és home o dona– i amb les mans al cap, emet un crit d’angoixa que sembla transmetre’s a tot l’entorn, excepte a les dues persones de l’altre extrem del pont, que resten alienes a la situació.

Anàlisi Formal i Elements Plàstics

Expressivitat i Elements Plàstics

El conjunt dels elements plàstics se supedita a l’expressivitat de l’obra. El malestar vital del protagonista s’exterioritza per mitjà de les corbes sinuoses que dominen tot el quadre, tret del pont, les baranes en diagonal i les dues figures humanes que hi passegen al fons, les quals són dibuixades amb línies rectes.

L’ús predominant de tonalitats irreals de vermell, blau i negre ajuda a realçar, així mateix, el sentiment de sofriment de l’individu. El cel crepuscular crida l’atenció per la seva combinació de vermells i taronges.

Composició i Simbolisme

A primer pla, un individu es posa les mans a la cara i obre la boca tant com pot per cridar amb tota la seva energia i expressar així la seva angoixa. Els trets deformats del rostre del personatge principal van ser probablement inspirats per una mòmia peruana exposada al Musée de l’Homme de París; la lleu inclinació del cap i la posició de les mans són d’una gran semblança.

El pont en què es troba l’home i els dos personatges que hi passegen a l’altra punta resten indiferents, però, més enllà, tot sembla haver-se solidaritzat amb el protagonista, ja que adquireix la mateixa sinuositat que ell. Les baranes del pont separen els dos ambients. Al fons es reconeixen un fiord (element típic del paisatge noruec) i dues siluetes de vaixells.

Influències i Estil Expressionista

Una estada a París va permetre Munch d’entrar en contacte amb les teles de Van Gogh, Gauguin i Toulouse-Lautrec, que influïren la seva pintura de manera determinant. D’altra banda, el seu art conserva un marcat paral·lelisme amb la producció artística del Goya de les pintures negres, per l’ús dels colors foscos i l’atmosfera tètrica.

Munch, en el seu intent de reflectir a les seves obres les profunditats de l’ànima humana, exercí una influència cabdal en l’art germànic del principi del segle XX, i especialment sobre el grup Die Brücke (El Pont), els representants de l’expressionisme alemany. En el camp conceptual, influïren en la seva producció artística l’atreviment dels plantejaments teòrics dels filòsofs del prestigi de Kierkegaard i Nietzsche i les obres teatrals del dramaturg Ibsen.

Interpretació i Significació Profunda

Contingut, Significació i Món Interior

Munch volia reflectir a les seves obres els racons més profunds de l’ànima humana. Els seus quadres partien del principi que si l’autèntica realitat no es correspon amb la palpable, cal adaptar aquesta per exterioritzar la que es porta a dins. Així, doncs, El Crit és un reflex del món interior de l’artista que entronca amb la soledat de l’ésser humà en la cultura moderna.

El Patiment Vital de Munch

La seva trajectòria vital va estar marcada pel patiment i la mort des de la seva infància:

• La seva germana morí de tuberculosi als quinze anys.
• Quan ell tenia cinc anys, perdé la seva mare per culpa de la mateixa malaltia.
• El 1889 expirà el seu pare.

Tantes desgràcies conformaren un caràcter angoixat i poruc.

L'Origen de l'Obra (Notes de 1882)

En unes notes del 1882, el mateix Munch narrà la situació que va originar El Crit:

“Anava caminant amb dos amics pel passeig –el sol es ponia– el cel es tornava de cop i volta vermell –jo em vaig aturar– cansat em vaig recolzar en una barana –damunt la ciutat i el fiord blau fosc no sinó sang i llengües de foc– els meus amics continuaven la seva marxa i jo continuava aturat al mateix lloc tremolant de por– i sentia que un udol infinit penetrava tota la naturalesa.”

Una mirada atenta a l’obra descobreix que en aquestes poques línies l’artista explicà el motiu de ser de cadascun dels elements del quadre. Per la cala amb els velers insinuats i el pont se sap que l’escena fou ambientada a la ciutat de Nordstrand. A més de la versió d’El Crit que s’exposa a la Galeria Nacional d’Oslo, n’existeixen al voltant de cinquanta còpies.

Funció

Edvard Munch buscava una única cosa en pintar El Crit: expressar el seu món individual, ple d’angoixa i sofriment.