Anàlisi Comparativa: Discòbol de Miró i Dorífor de Policlet
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,23 KB
Anàlisi d'Obres Clau del Classicisme Grec
Discòbol, Miró (460 a.C.)
Aquesta obra pertany al Període Clàssic, marcat pel final de les Guerres Mèdiques i l'època de Pèricles a Atenes, moment de màxim esplendor de l'art grec (Primer Classicisme).
Estil i Característiques Generals
Estil: Grec clàssic.
- Principis: Antropocentrisme, equilibri amb la natura, raó, harmonia i equilibri de les proporcions.
- Dinamisme: Les figures mostren moviment.
- Arquitectura: Edificis de caràcter sagrat, ús de correccions visuals basades en càlculs matemàtics, i desenvolupament de l'urbanisme a les ciutats.
- Escultura: Arrodoniment de la musculatura, ús del contrapposto i inici de la corba praxiteliana (tot i que aquesta s'associa més tard). Es deixa enrere el monumentalisme extrem.
Característiques Específiques de l'Escultura
- Escultura exempta (còpia romana en marbre; l'original era en bronze).
- Tot i mostrar moviment, conserva principis bàsics de frontalitat i rigidesa heretats de l'escultura arcaica.
- Inquietud pel moviment: Es busca expressar el moviment.
- Rhytmos: Composició equilibrada on el braç que subjecta el disc fa de contrapès amb la cama en la qual es recolza l'altre braç.
- Músculs en tensió marcats.
- Hieratisme del rostre.
- Geometrització dels cabells.
Iconografia i Funció
L'escultura representa un jove atleta, possiblement Jacint, mort en uns jocs en honor al déu Apol·lo.
Miró el representa en el moment de màxima concentració, concretament en el segon temps d'acció: quan l'atleta balanceja el disc i gira el cos sobre si mateix, preparant-se per al llançament (tercer temps).
Diferència amb obres anteriors: Altres escultors representaven l'atleta en el primer temps d'acció (balanceig de dalt a baix), mentre que Miró captura la tensió prèvia al llançament.
Funció: Els atletes gaudien de gran fama, sent models de bellesa ideal. Miró aprofita aquesta figura per expressar la força del moviment.
Dorífor, Policlet (430 a.C.)
Obra del Període Clàssic, coincidint amb l'inici de les Guerres del Peloponès (431-404 a.C.). Representa el màxim esplendor i el Primer Classicisme.
Estil i Característiques Generals
Estil: Grec clàssic.
Les característiques generals són similars a les del Discòbol (antropocentrisme, equilibri, raó, harmonia, dinamisme, correccions visuals, etc.).
Característiques Específiques de l'Escultura
- Escultura exempta, còpia romana en marbre (original en bronze).
- Jove atleta nu, la mà esquerra sostenia una llança (actualment perduda).
- Presenta un suport enganxant el braç dret a la cama.
- Cànon Anatòmic: Policlet estableix el seu cànon, on l'alçada del cos és set vegades el cap (influència de les idees pitagòriques).
- Equilibri: Joc harmònic de parts del cos mitjançant el contrapposto.
- El tors es troba en tensió, amb elevació del maluc dret i la cama esquerra flexionada.
- Distribució plàstica dels cabells.
Iconografia i Funció
El Dorífor representa un atleta en actitud de repòs, moments abans de participar en la prova de llançament (a diferència del Discòbol, que està en plena acció preparatòria).
Aquest home en plenitud juvenil és l'ideal de l'època clàssica, mostrant un equilibri entre trets físics i espirituals (intel·ligència, destresa i voluntat).
Per aconseguir l'harmonia, Policlet divideix el rostre en tres parts iguals: front, zona entre front i nas, i zona del nas a la barbeta.
Funció: Policlet representa l'atleta com a ideal de bellesa, mostrant un gest serè que reflecteix l'excel·lència ètica del seu èxit, lliure d'orgull o vanitat.