Magatzems i règims duaners: funcions, tipus i gestió d’existències

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Economía

Escrito el 24 de Enero de 2026 en catalán con un tamaño de 15,34 KB

Un magatzem

Un magatzem és un edifici o local on es dipositen béns de qualsevol espècie, normalment mercaderies. També es defineix com un local on els béns existents es venen, generalment, a l'engròs. Les característiques bàsiques d’un magatzem:

Característiques bàsiques

Forma física diversa: el magatzem pot adoptar qualsevol forma física en funció de les necessitats de l’empresa o del tipus de mercaderia.
Ordenació de mercaderies: les mercaderies es guarden de forma ordenada, segons les seves característiques i el seu valor.
Disseny rendible: l’establiment i el funcionament del magatzem es dissenyen sota criteris de rendibilitat; la funció d’emmagatzematge ha de ser rendible per a l’empresa.
Destinació econòmica: la destinació de les mercaderies que es guarden en el magatzem és comercial (venda) o de producció (incorporació al procés productiu).
Manteniment i administració: el manteniment de les mercaderies al magatzem requereix tasques d’emmagatzematge i d’administració.

Àmbit internacional i objectiu

En l’àmbit internacional, el magatzem s’utilitza com a dipòsit on es guarda la mercaderia quan ha d’entrar o sortir d’un país. L’objectiu d’un magatzem, a part d’emmagatzemar, és protegir i conservar la mercaderia adequadament durant un període de temps determinat fins al seu enviament.

Funcions bàsiques del magatzem

Depositar i guardar les mercaderies.
Regularitzar el flux d’existències i la distribució de mercaderies per raons estacionals (demanda, especulació amb preus, etc.), de fabricació o de transport.
Actuar com a nòdul d’enllaç del transport dins la xarxa logística.

Finalitat principal

La principal finalitat del magatzem és guardar, conservar i subministrar els productes necessaris en la quantitat i qualitat acordades, en el moment adequat i amb els menors costos possibles. També fa la funció de punt d’enllaç de la xarxa logística o de transport.

Activitats i funcions dins l’emmagatzematge

Les principals activitats o funcions que es duen a terme dins del procés d’emmagatzematge són:

Recepció de mercaderies

Recepció de mercaderies: consisteix a donar entrada als productes enviats pels proveïdors. Durant el procés de recepció es comprova que la mercaderia rebuda coincideix amb les dades de la comanda, de l’albarà o nota d’entrega que acompanya la mercaderia.

Tipus de proveïdors

Proveïdors interns: més habitual en el sector secundari; per exemple, la fàbrica de la mateixa empresa envia al magatzem de distribució.
Proveïdors externs: més habitual en el sector serveis o terciari, quan l’empresa només té activitat comercial; el proveïdor és una altra empresa.

Emmagatzematge

Emmagatzematge: consisteix a ubicar la mercaderia a la zona més adequada del magatzem, amb l’objectiu d’accedir-hi i localitzar-la fàcilment.

Conservació i manteniment

Conservació i manteniment: es tracta de conservar la mercaderia en perfecte estat durant el temps que roman al magatzem.

Gestió i control d’existències

Gestió i control d’existències: consisteix a determinar i controlar la quantitat que s’ha d’emmagatzemar de cada producte i calcular la quantitat i la freqüència de les comandes per tal de minimitzar el cost d’emmagatzematge.

Expedició de mercaderies

Expedició de mercaderies: comença quan es rep la comanda del client. A partir d’aquí se selecciona la mercaderia i es treu del seu lloc d’emmagatzematge (picking). També se selecciona l’embalatge i el mitjà de transport en funció del tipus de mercaderia i del lloc de destí.

Contracte de dipòsit

El contracte de dipòsit és aquell pel qual el dipositant entrega una cosa moble al dipositari perquè la guardi i la retorni en el temps estipulat al dipositant.

Les normes que regulen el contracte de dipòsit són, bàsicament, el Codi civil —cos legal que regula les relacions civils— i el Codi de comerç, que regula les relacions mercantils. El Codi mercantil no dóna una definició del dipòsit, però regula el contracte de dipòsit mercantil. Una diferència essencial entre el dipòsit mercantil i el dipòsit civil és que el regulat pel Codi de comerç no és gratuït, excepte si es pacta el contrari.

Requisits del dipòsit mercantil

Que el dipositari sigui, almenys, comerciant.
Que les coses dipositades siguin objecte de comerç.
Que el dipòsit constitueixi, per si mateix, una operació mercantil.

Tipus de dipòsit

Dipòsit regular

Dipòsit regular: l’objecte entregat és el mateix que ha de ser retornat. El dipositari està obligat a retornar la mateixa cosa que va rebre en custòdia; no adquireix el domini ni la propietat de la cosa.

Dipòsit irregular

Dipòsit irregular: l’objecte que s’ha de retornar no és el mateix objecte rebut, sinó un altre de la mateixa espècie o qualitat. La cosa dipositada passa a ser propietat del dipositari, que es converteix en deutor i ha d’entregar una altra cosa del mateix gènere.

Dipòsits especials

Dipòsits especials: el dipositari està obligat a realitzar el cobrament en el seu venciment i a practicar els actes necessaris perquè els títols conservin el seu valor i els drets que els corresponguin segons les disposicions legals.

Dipòsits de mercaderies

Dipòsits de mercaderies: les companyies de magatzems generals de dipòsits són societats mercantils encarregades del dipòsit, conservació i restitució de fruits i mercaderies. Suposa l’entrega d’un bé a un establiment dedicat a aquesta activitat a canvi d’un preu.

Activitats del magatzemista-distribuïdor

L’activitat del magatzemista-distribuïdor consisteix a:

Rebre en dipòsit mercaderies o béns en el seu local o magatzem.
Realitzar funcions d’emmagatzematge, custòdia, manipulació, administració, control d’existències, preparació de comandes, etc.
Gestionar la distribució de les mercaderies o béns a les persones, de la manera i en el temps i lloc que determinin els dipositants (amb vehicle propi o subcontractat).

Operadors logístics

Els operadors logístics realitzen activitats més completes que els qui només es dediquen a emmagatzemar. Poden gestionar tot el procés, des de les matèries primeres fins a tots els mitjans de transport possibles.

Funcions d’un operador 3PL

Proporcionar serveis de transport i emmagatzematge a un fabricant com a actor intermediari entre aquest i els seus clients; l’operador 3PL no és propietari dels béns que emmagatzema i distribueix.
Oferir funcions logístiques per optimitzar part de la gestió de la cadena de subministrament del fabricant, alliberant-lo de tenir la seva pròpia infraestructura logística.

Funcions d’un operador 4PL

Proporcionar serveis logístics de consultoria, planificació, integració de tecnologies, gestió, geolocalització, etc., i delegar l’execució de les funcions físiques als operadors 3PL més adequats.
Actuar com a intermediari únic entre el fabricant i la seva cadena de subministrament; assumir la gestió de la cadena en la seva totalitat.
Establir relacions a llarg termini amb els fabricants, ja que aquests poden esdevenir dependents del seu operador logístic.

Nivells 1PL i 2PL

1PL es refereix a quan no s’externalitza la logística: el fabricant mateix emmagatzema i transporta la mercaderia als seus clients (típic en petits fabricants locals). 2PL implica externalitzar algunes funcions logístiques, principalment el transport.

Règims d’emmagatzematge en comerç internacional

Els règims d’emmagatzematge en el comerç internacional són àrees específiques que permeten que els productes importats quedin exempts temporalment (mentre hi romanguin) del pagament de l’aranzel, de l’IVA i dels impostos especials.

Característiques dels règims

Són àrees perfectament delimitades.
Les mercaderies poden romandre en aquestes àrees per temps il·limitat.
Cada país té llibertat per establir les àrees que consideri convenients.

Recintes duaners i ubicacions

Els recintes duaners són espais físics delimitats que generalment estan situats en:

Ports marítims
Aeroports
Terminals interiors de transport per carretera
Terminals interiors de transport per ferrocarril

El Codi duaner de la Unió (CDU)

El CDU regula l’entrada de mercaderies en el territori de la UE i obliga la persona o empresa que les introdueix a formalitzar la seva tramitació davant les autoritats duaneres.

Destinacions enumerades pel CDU:

Inclusió en un règim duaner
Reexportació de les mercaderies fora del territori duaner de la UE
Destrucció de les mercaderies
Abandonament de les mercaderies a favor de l’erari públic

Règims duaners específics

Règims duaners:

Despatx a lliure pràctica
Exportació
Règims especials: trànsit (extern i intern), emmagatzematge (dipòsits duaners i zones franques) i destins especials (importació temporal i destí final). Transformació: perfeccionament actiu i passiu.

Zones franques i dipòsits duaners

Les zones franques són zones del territori duaner comunitari separades de la resta del territori, on es poden introduir mercaderies que hi poden romandre de manera il·limitada. Ofereixen la possibilitat de fer activitats de manipulació de les mercaderies.

En canvi, els dipòsits duaners són instal·lacions més reduïdes, generalment magatzems o locals on només es pot realitzar l’activitat d’emmagatzematge de mercaderies.

Operacions permeses a les zones franques

Les principals operacions permeses a les zones franques són:

Manipulacions usuals: fer inventari; col·locar marques, segells o etiquetes sempre que no es confereixi un origen aparent diferent del real; modificar marques o nombre de paquets sense alterar l’origen aparent; envasar, desenvasar, canviar d’envàs, reparar l’envàs; ventilar; refrigerar; congelar.
Perfeccionament dins el règim de perfeccionament actiu.
Destrucció.
Abandonament.

Zonas franques a Espanya

Hi ha set zones franques autoritzades a Espanya: Barcelona, Cadis, Vigo, Santander, Tenerife, Las Palmas de Gran Canaria i Sevilla.

Tipus de dipòsits

Hi ha diferents tipus de dipòsits amb característiques diverses segons el cas:

Dipòsit duaner, públic o privat
Dipòsit no duaner
Magatzem de dipòsit temporal
Local autoritzat

Dipòsit duaner

Un dipòsit duaner és qualsevol local reconegut per les autoritats duaneres i sotmès al seu control. S’hi emmagatzemen mercaderies no comunitàries.

Persones que intervenen

Dipositari: persona autoritzada per gestionar el dipòsit duaner.
Dipositant: qui diposita les mercaderies en el dipòsit pagant un preu pel servei rebut.

Dipòsit duaner públic

El dipòsit duaner públic pot ser utilitzat per qualsevol persona per dipositar mercaderies, sempre que l’ús de les instal·lacions compleixi la normativa aplicable a aquest règim.

Classificació dels dipòsits duaners públics:

Tipus I: la responsabilitat és del dipositari.
Tipus II: la responsabilitat és del dipositant.
Tipus III: dipòsits duaners explotats per les autoritats duaneres.

Dipòsit duaner privat

El dipòsit duaner privat està reservat al titular d’una autorització concedida per les autoritats duaneres; l’emmagatzematge està reservat a qui té autorització per gestionar el dipòsit.

El règim de dipòsit duaner permet l’emmagatzematge de:

Mercaderies no comunitàries, sense que estiguin subjectes a drets d’importació o a mesures de política comercial.
Mercaderies comunitàries, que es poden vincular al règim d’exportació i estaran exemptes d’IVA.

Dipòsit temporal, LAME i MDT

El dipòsit temporal permet la inclusió de mercaderies únicament per a la seva presentació a la duana, sense que es permeti cap manipulació excepte les destinades a garantir la conservació de les mercaderies, sense modificar les seves característiques ni la seva presentació.

Un dipòsit temporal és la situació en la qual les mercaderies no pertanyents a la UE (importació) s’emmagatzemen temporalment sota vigilància duanera entre la seva presentació a la duana i la seva inclusió en un règim duaner o la seva reexportació.

Local autoritzat per a mercaderies d’exportació (LAME)

El LAME és un recinte privat reconegut per les autoritats duaneres i subjecte al seu control, on les mercaderies poden ser declarades en règim d’exportació.

Avantatges del magatzem de dipòsit temporal

Mentre la mercaderia es troba en situació de dipòsit temporal no s’ha d’efectuar el pagament de drets duaners.
El control duaner implica que les operacions de buidatge i classificació de mercaderies que encara no han fet el despatx d’importació s’han de fer dins dels magatzems autoritzats.
Que una mercaderia estigui en un MDT no significa que hagi de sortir tota la mercaderia dipositada; es permeten sortides parcials.

Mercaderies no admeses en MDT

No es permet la inclusió en un MDT de les següents mercaderies:

Mercaderies subjectes a impostos especials.
Mercaderies que sol·liciten restitució.
Mercaderies subjectes a controls especials o paraduaners: donada la seva naturalesa, necessiten certificats per poder sortir o entrar (controls sanitaris, fitosanitaris, etc.).