Guia Mètode ABC i Gestió d'Inventaris Eficient

Mètode ABC: Passos i Aplicació

El mètode ABC és una tècnica de categorització d'inventaris que classifica els articles segons la seva importància relativa en valor. Els passos per aplicar-lo són:

1. Calcular l'import de cada article: Multiplicar les unitats de cada article pel seu cost o import unitari (unitats x import).
2. Ordenar els articles: De major a menor segons l'import calculat en el pas anterior.
3. Sumar tots els imports individuals: Per obtenir l'import total de l'inventari.
4. Calcular el percentatge de valor acumulat: Per a cada article, calcular el seu percentatge sobre el valor total i el percentatge acumulat.
5. Classificar els productes per tipus (categories):
   • Tipus A: Són pocs articles (aproximadament el 20% del total d'articles) que representen una gran part del valor total de l'inventari (aproximadament el 80%).
   • Tipus B: Són un nombre moderat d'articles (aproximadament el 30%) que representen un valor mitjà de l'inventari (aproximadament el 15%).
   • Tipus C: Són molts articles (aproximadament el 50%) que representen una petita part del valor total de l'inventari (aproximadament el 5%).

Les Existències: Tipus i Definició

Existències: Són tots aquells materials i productes que una empresa té emmagatzemats, ja sigui per a la seva transformació, ús en el procés productiu o venda, i que compleixen funcions específiques dins de la gestió de l'aprovisionament i la logística.

Tipus d'Existències:

• Matèries primeres: Materials bàsics adquirits per l'empresa que seran transformats per elaborar productes.
• Productes semiacabats: Productes fabricats per l'empresa que encara no estan finalitzats i no estan destinats a la venda directa fins que no siguin objecte d'una elaboració o muntatge posterior.
• Productes en curs: Béns o serveis que es troben en procés de formació o transformació dins del cicle productiu al moment del tancament de l'exercici econòmic.
• Productes acabats: Productes fabricats per l'empresa que ja han completat totes les fases de producció i estan llestos per a la seva venda.
• Existències comercials (o mercaderies): Béns adquirits per l'empresa i destinats a la posterior venda sense haver experimentat una transformació substancial.
• Altres aprovisionaments: Elements diversos que són necessaris per a l'activitat de l'empresa però que no s'incorporen directament al producte final o ho fan de manera accessòria (exemples: combustibles, recanvis, embalatges, envasos, material d'oficina).
• Subproductes: Productes secundaris o accessoris obtinguts de manera inevitable durant el procés de fabricació del producte principal, amb un valor de mercat propi.
• Residus: Materials sobrants, deixalles o ferralla generats durant el procés productiu o per l'ús de certs productes, que poden tenir o no valor de recuperació.
• Materials recuperables: Components o materials que, després d'haver estat utilitzats en el procés de producció o formar part de productes retornats, poden ser reutilitzats, reparats o reciclats.

Gestió d'Inventaris: Planificació i Control

La gestió d'inventaris (o gestió d'estocs) és el conjunt de polítiques i controls que permeten planificar, administrar i supervisar les existències d'una empresa. L'objectiu principal és disposar de les quantitats necessàries de cada article en el moment oportú per satisfer les necessitats de producció i/o venda, tot minimitzant els costos totals associats a l'inventari.

Funcions Clau de la Gestió d'Inventaris:

• Funció de seguretat: Mantenir un estoc de seguretat per fer front a imprevistos com retards dels proveïdors, augments inesperats de la demanda o interrupcions en la producció.
• Funció de desacoblament: Permetre que les diferents etapes de la cadena de subministrament (aprovisionament, producció, distribució) operin de manera independent i eficient.
• Funció d'economia d'escala: Aprofitar descomptes per compres en grans volums o reduir costos de transport i comanda.
• Funció de protecció contra fluctuacions: Mitigar l'impacte de la inflació, la variabilitat de preus de les matèries primeres o les fluctuacions de la demanda.

Costos de les Existències: Classificació Detallada

La gestió eficient de les existències requereix una comprensió clara dels diversos costos implicats:

• Costos de comanda (o d'emissió de comandes): Són els costos administratius i logístics generats cada vegada que es realitza una comanda a un proveïdor. Inclouen la preparació de la comanda, el seguiment, la recepció i inspecció, i la gestió de factures.
• Costos d'adquisició: És el preu de compra dels articles o matèries primeres al proveïdor, multiplicat per la quantitat adquirida.
• Costos de manteniment d'inventari (o de possessió d'estoc): Són els costos en què incorre l'empresa per mantenir un determinat volum d'existències emmagatzemades durant un període de temps. Aquests es desglossen en:
  • Costos administratius interns: Costos del personal administratiu dedicat al control i gestió de l'inventari, així com del sistema informàtic de gestió.
  • Costos operatius de magatzem: Costos del personal del magatzem, lloguer o amortització d'equips de manipulació (carretons, prestatgeries), assegurances de les mercaderies emmagatzemades.
  • Costos de l'espai físic: Costos de lloguer o amortització de naus i magatzems, impostos (com l'IBI), assegurances de l'edifici, manteniment, subministraments (llum, aigua, calefacció, ventilació, etc.).
  • Costos econòmics o de capital: Cost d'oportunitat del capital immobilitzat en existències, així com costos per obsolescència, deteriorament, pèrdues o caducitat dels productes.
  • Costos financers: Interessos pagats pel finançament extern utilitzat per adquirir i mantenir les existències.
• Costos de ruptura d'estoc: Són els costos (sovint ocults o difícils de quantificar exactament) que es produeixen quan l'empresa es queda sense existències d'un article demandat. Això pot implicar pèrdua de vendes actuals i futures, pèrdua de clients, costos de producció aturada, necessitat de comandes urgents més cares, o danys a la reputació de l'empresa.

Determinació del Nivell Òptim d'Existències

La determinació del nivell adequat d'existències és un equilibri crucial entre dos objectius principals:

• Eficàcia: Assegurar que es disposa d'estocs suficients per garantir amb flexibilitat el funcionament continu dels processos productius i comercials de l'empresa, evitant les costoses ruptures d'estoc i satisfent la demanda dels clients.
• Eficiència: Mantenir les existències al nivell més just i necessari possible, de manera que no es generi un excés de recursos financers immobilitzats en els magatzems ni s'incorri en costos de manteniment innecessaris.

Vocabulari Essencial de Gestió d'Inventaris

• Amortització: En el context d'actius, és la distribució sistemàtica del cost d'un actiu tangible (com un magatzem o equip de manipulació) al llarg de la seva vida útil estimada. Representa la despesa anual per compensar la depreciació física o funcional d'aquestes inversions.
• Obsolescència: Pèrdua de valor d'un actiu o d'unes existències deguda no a l'ús o deteriorament físic, sinó a causes externes com avenços tecnològics (que fan que el producte sigui antiquat), canvis en les preferències dels consumidors, o l'aparició de productes substitutius millors o més barats. És una forma de depreciació econòmica.