La influència de la maièutica socràtica en Plató
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,11 KB
Sòcrates creia que dins de cada persona hi ha unes veritats innates que cal fer aflorar. Això s'aconsegueix no mitjançant la retòrica dels sofistes, sinó a través del diàleg i la dialèctica (el joc de preguntes i respostes).
L'objectiu és trobar una base sòlida per al coneixement, més enllà de les opinions personals. Per a Sòcrates, aquesta base és la raó humana, la qual ha de ser comuna a tota l'espècie (racionalisme socràtic). Seguint la màxima délfica "Coneix-te a tu mateix", la veritat s'assoleix mitjançant la inducció maièutica.
El camí cap a la veritat
Per arribar a la definició dels conceptes, cal seguir un procés rigorós:
- Eliminar prejudicis: Cal netejar la ment d'opinions subjectives mitjançant dos elements:
- Reconeixement de la ignorància: "Només sé que no sé res". És la base de la recerca, una cura d'humilitat necessària per arribar a la veritat.
- La ironia: Sòcrates fingia ignorar les tesis del contrari per acorralar-lo amb preguntes fins a fer-li negar la seva pròpia tesi.
- Inducció maièutica: Un cop neta la ment, s'aspira a conèixer les veritats absolutes partint de les petites coses conegudes.
Els diàlegs socràtics començaven sovint amb preguntes sobre definicions essencials: "Què és la justícia?" o "Què és la veritat?". Plató, com a deixeble seu, va adoptar aquesta metodologia per buscar la definició dels valors.
L'intel·lectualisme moral
L'intel·lectualisme moral sosté que, un cop descoberta la veritat, és impossible no desitjar portar-la a la pràctica. La virtut és, per tant, saber què és el bé, la justícia o la llibertat.
En definitiva, "ser bo" equival a "saber". Com afirma l'optimisme antropològic: "No hi ha éssers humans dolents, sinó simplement ignorants". La moral socràtica és, doncs, un procés de clarificació racional per trobar la veritat a l'interior de nosaltres mateixos.