Determinisme cosmològic

La llibertat és la facultat humana que ens permet actuar en un sentit o en un altre Sense estar determinada per quelcom aliè. Això farà que hi hagi pensadors que Neguin l’existència d’aquest tipus de llibertat.

L’acció humana, doncs, està limitada, modificada e Influenciada per moltes causes externes. A més, la nostra acció està quasi Sempre condicionada per interessos. 

A.Determinisme cosmològic: el destí

Aquest tipus de determinisme està lligat a la filosofia estoica, que Planteja que al cosmos hi ha un ordre, un logos Que dirigeix el món. Per això tot funciona segons el logos i aquest ordre Cosmològic es veu com el destí i contra el destí no es pot lluitar.

Segons l’estoïcisme, el més important és conèixer i entendre l’ordre del Món i acceptar-lo, ja que és absurd oposar-se a ell. Qui coneix l’ordre del món I accepta les coses, és una persona sàvia.

B.Determinisme teològic: la predestinació

El determinisme teològic apareix amb Martí Luter, un monjo alemany que Afirmava que l’home es dolent per naturalesa en el sentit de ser feble e Incapaç de fer el bé, tot i que ho vulgui. L’home, segons Luter, està “tarat” i Amb aquesta idea, nega la llibertat humana. L’home es pecador.

C.Determinisme fisiològic: el conductivisme

Aquest tipus de determinisme pensa que els actes que diem que son lliures Son en realitat reflexos condicionats molt elaborats.

El conductivisme consisteix en generar hàbits de conducta a partir de Premis i càstigs. Els nens especialment, busquen ser reconeguts i felicitats, Per això moltes vegades actuen tal i com volen els altres.

D.Determinisme psicoanalític: l’inconscient

Començat per Sigmund Freud. Afirma que el fet humà d’obrar és controlat per L’inconscient. El psicòleg austríac va dir que l’ésser humà te dos nivells: el Conscient i l’inconscient. Però nosaltres només podem conèixer i reflexionar Sobre el primer nivell, el conscient. Però Freud afirmava que qui marca l’acció és l’inconscient.

E.Determinisme econòmic: la consciència de Classe

Karl Marx deia que l’economia és el motor de la història. Qualsevol cosa es Pot explicar mitjançant diferents categories econòmiques. L’economia, afirmava Marx, està marcada per diferents “modes de producció” que diferencies les Persones entre els posseïdors (amo – senyor – burgès) i els no posseïdors (esclau – pagès – proletari).

Marx deia que la consciència humana està determinada per l’economia i pel Lloc que cada persona te en el procés de producció.

F.Crítica al determinisme

Els pensadors neguen el determinisme i ho fan afirmant la llibertat. Aquests pensadors diuen que la llibertat existeix ja que és un fet: som lliures Perquè ens sentim lliures de fer una cosa o una altra. Si no som lliures, no Ens podem sentir culpables del que fem. Tot i així, tothom ens sentim culpables I responsables de les accions que prenem i això es una prova de la nostra Llibertat.

Som lliures ja que dues persones no actuen mai de la mateixa manera.

G.Reflexions al voltant de la llibertat

Hem D’entendre la llibertat i la voluntat humana des d’un esquema que planteja que La fi natural de tot l’ésser humà és la felicitat. Aristòtil exposava que és la Nostra intel·ligència desitjosa o desig intel·ligent la que escull la fi Que em farà felíç.

La voluntat és la facultat que vol, que ama, que estima... Ja que si no m’estimo la fi, si No la desitjo, no la aconseguiré mai i em faltarà voluntat. Diu la màxima que “qui vol la fi ha de voler els mitjans”.

El més Important és escollir bé perquè si escullo bé m’acosto a la fi que em farà felíç I sortiré beneficiat com a persona gràcies al bon ús de la meva llibertat.

A vegades, Els mals usos de la nostra llibertat serveixen com a experiència futura per a Triar amb més criteri i maduresa, però també es cert que un mal ús de la nostra Llibertat, allunyat de la felicitat, no pot donar segones oportunitats o Condicionar la nostra vida al futur.

H.Condemnats a ser lliures

Jean Paül Sartre defensa que l’home està condemnat a ser lliure perquè no és una altra cosa que el que ell mateix es fa, que només l’existencialisme fa Humana la vida i que aquest no és més que la conseqüència raonable de L’afirmació de Dostoievski: “Si Déu no existís, tot estaria permès”.