Industrialització a Espanya i Catalunya (Segle XX)

La consolidació industrial

El primer terç del segle XX fou l'època de la segona revolució industrial. A l'estat espanyol va presentar una sèrie de trets característics:

• El creixement moderat del sector secundari, accelerat per l'impacte de la Primera Guerra Mundial, en possibilitar l'augment de les exportacions, va fomentar l'increment productiu del carbó, el ferro, els aliments, les primeres matèries, el tèxtil i els productes metal·lúrgics. Això va potenciar el desenvolupament dels centres productors.
• L'escassa competitivitat, condicionada per un mercat interior poc expansiu i irregular. El proteccionisme va accentuar aquesta dependència, corroborada amb la dependència de capitals, de primeres matèries i de tecnologia estrangera.
• La regionalització industrial, va consolidar la indústria a les zones tradicionals, a Catalunya ramifica i diversifica la seva producció en els sectors químics, hidroelèctrics, del ciment o metal·lúrgic.
• La disminució progressiva del pes de la indústria de béns de consum.
• La consolidació del sector bancari, clau per expandir la inversió i els mitjans de pagament. Es van crear grans bancs de l'estat.

L'estreta unió entre banca i indústria, que es va iniciar en aquests anys, ha perdurat fins a l'actualitat.

Els sectors industrials

El sector capdavanter de la industrialització espanyola des del segle XIX, la indústria tèxtil del cotó, va continuar concentrat en un 90% a Catalunya. Va contribuir a impulsar altres sectors: alimentació, química, elèctrica, etc. Altres indústries de consum experimentaren un creixement i un progrés tècnic notable, estimulades pel creixement de la demanda urbana i per la disminució dels costos energètics que va comportar la introducció de l'electricitat. De vegades es van situar en zones que no havien experimentat la primera fase de la industrialització on es van desenvolupar una important indústria conservera. La indústria siderúrgica, desenvolupada gràcies als capitals acumulats en la mineria. Els grans beneficis d'Altos Hornos de Vizcaya van estimular la creació d'Altos Hornos del Mediterráneo. Les innovacions de les empreses de construccions mecàniques, navals i de material ferroviari.

Les noves indústries

L'elevat preu del carbó va motivar que l'energia elèctrica assolís un gran desenvolupament i desplacés el vapor en les indústries. Les innovacions tecnològiques que van permetre de transportar l'electricitat a grans distàncies i l'establiment de línies d'alta tensió fomentaren la construcció de grans centrals hidroelèctriques. Inversions de capital per a explotar i distribuir el fluid elèctric potenciaren la creació de grans empreses. El sector químic va experimentar una gran empenta amb la fabricació d'adobs, tints, blanquejants, explosius, i fibres artificials. El ciment va assolir una gran difusió i diversificació regional. El petroli i el motor d'explosió van revolucionar els mitjans de transport terrestre i es va desenvolupar la nova indústria de l'automòbil. A Espanya es va desenvolupar tardanament.

La consolidació de la indústria catalana

La indústria catalana es diversifica i nous sectors industrials començaren a desenvolupar-se a casa nostra. La inversió estrangera va actuar com a motor d'aquesta expansió industrial. L'explotació de les sals potàssiques, la producció de ciment, la indústria química, les indústries mecàniques i elèctriques, la indústria de la confecció del cuir i del calçat i la del paper i les arts gràfiques van impulsar la industrialització a Catalunya en un moment de crisi. La indústria tèxtil experimenta canvis importants. En primer lloc, van aparèixer noves especialitzacions tèxtils. Finalment, el desenvolupament de les comunicacions gràcies al telèfon i al telègraf. L'any 1924 es creà Ràdio Barcelona.

Els canvis demogràfics i socials

La societat espanyola dels primers 30 anys del segle XX va experimentar una sèrie de transformacions. El creixement sostingut va permetre completar el model de desenvolupament demogràfic i la seva notable concentració de les ciutats, va estimular canvis urbans considerables.

El creixement de la població

La població va augmentar des de 1900 amb taxes de creixement vegetatiu. La combinació d'unes taxes de natalitat elevades i un descens acusat de la mortalitat. Les causes d'aquests canvis s'han de buscar pel que fa a la natalitat, en la modernització de la societat que va augmentar el control de la natalitat per tal d'adaptar-se a la vida urbana. El descens de la mortalitat està relacionada amb les millores higièniques, sanitàries, de serveis públics i de l'alimentació. L'última epidèmia va ser la grip espanyola a causa dels moviments de les tropes durant la Primera Guerra Mundial, va provocar més de 50 milions de morts arreu del món. L'augment de la població fou superior en les classes altes i a la perifèria peninsular, i les classes baixes van créixer menys. En algunes regions la població va augmentar acceleradament, la qual va afavorir una corrent migratòria cap a les regions industrialitzades. A les regions més industrialitzades (Catalunya i País Basc) el creixement poblacional es va deure en bona mesura a la immigració.