Geologia i Formació del Relleu: Península Ibèrica i Catalunya

La Formació del Relleu Peninsular

La formació del relleu peninsular és el resultat de dos processos que es produeixen en el transcurs de les diverses eres geològiques de la Terra: la construcció dels relleus gràcies a les forces geològiques internes de la Terra i la destrucció de relleus per efecte de l'erosió. Com a resultat d'aquests processos, distingim diversos tipus de relleus i de roquissar.

Era Primària o Paleozoica (570 milions d'anys)

Les primeres terres emergides formaven l'antiquíssim massís granític gallec que va formar estrats (masses de sediments en forma de capa de gruix que constitueixen els terrenys sedimentaris). Fa uns 250 milions d'anys, aquests estrats començaren a suportar grans pressions originades pel moviment hercinià i es plegaren lentament. Es van formar sistemes muntanyosos que foren atacats per l'erosió fins a quedar arrasats, formant sòcols (relleus d'oceà o d'antiplà formats durant l'Era Primària. Són els més antics de la Península i estan formats per roques molt rígides que, quan hi ha moviments interns a la Terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs), aplanats de materials rígids i resistents, arrasats per l'erosió i convertits en sòcol o altiplà.

Era Secundària o Mesozoica (230 milions d'anys: Erosió i Sedimentació)

Roques calcàries: calcita, quars, argiles i gres. Els materials que formaven els relleus hercinians foren erosionats i transportats per l'aigua i el vent (conglomerats de còdols cimentats amb calcària o amb gres). A aquests sediments cal afegir-hi importants dipòsits de restes d'animals marins, molt abundants en mars càlids i de poca fondària. Aquests dipòsits marins van formar les roques calcàries.

Període Terciari: Orogènesi Alpina (65 milions d'anys)

A causa de l'impacte d'un meteorit, es va originar una gran inestabilitat en les plaques tectòniques de l'escorça terrestre. Les múltiples col·lisions i trencament ocasionaren moviments orogènics (moviments de l'escorça terrestre que donen lloc a la formació de sistemes muntanyosos) que, al llarg de milions d'anys, van canviar el relleu:

• El moviment alpí no va poder plegar els materials antics dels sòcols hercinians; es van fracturar i dislocar. Part dels relleus antics hercinians es van rejovenir. Es va fracturar en dos blocs: la Meseta Nord va quedar més elevada que la Meseta Sud. A les zones de fractura es van anar elevant blocs de l'antic sòcol, formant falles escalonades, profundes depressions i horsts. El resultat dels moviments del sòcol són les serralades que creuen la Meseta: el Sistema Central i els Monts de Toledo.
• Les grans pressions del moviment alpí van plegar els materials sedimentaris dipositats als vorals dels sòcols hercinians. Aquests estrats, en ser més nous i menys rígids, es van bombar i formaren serralades: el Sistema Ibèric, la Serralada Cantàbrica, els Pirineus, les Serralades Bètiques i les Serralades Litorals Catalanes.

Període Quaternari: Glaciarisme (1,8 milions d'anys)

Característiques:

• L'erosió dels relleus alpins, deguda als rius i glaceres, va aportar molt material d'al·luvió que va anar reomplint les fosses que hi havia entre els relleus que vorejaven la Meseta i els relleus externs a aquesta. Es va formar la Depressió de l'Ebre i la del Guadalquivir.
• La sedimentació i el rebliment de les zones baixes. L'erosió dels relleus alpins va anar reblint depressions més modestes situades entre muntanyes. Això va formar les planes litorals.

El 1960, Wegener va iniciar la teoria de la tectònica de plaques.

Unitats de Relleu de Catalunya

Tramuntana

Comprèn el nord de Catalunya, des de les Alberes fins a les Gavarres. Paisatge dominat per dos plans litorals: el Rosselló i l'Empordà, separats per les Alberes (900 m d'altitud). Vent del nord fred i sec, perillós. Vegetació: mediterrània, boscos de pi blanc, boscos mixtos de pi i alzina surera. Els nuclis de població formen una xarxa regular als dos plans i la costa.

Litoral Mediterrani

Comprèn serralades i depressions del sistema mediterrani, des de les Gavarres fins a la Sènia. Dominen la regió muntanyes mitjanes (400-800 m), rius i rieres d'escàs recorregut i règim torrencial. Clima: calorós, sec a l'estiu. Vegetació: mediterrània, bosc de pi blanc, boscos mixtos d'alzina i pi. Els nuclis de població i indústria es localitzen a les depressions i plans litorals. Regió més poblada de Catalunya.

Altiplà (Depressió Central)

Comprèn la Depressió Central, la Serralada Prelitoral i els Prepirineus. Paisatge dominat per formes tabulars i costes. Altituds mitjanes (400-1000 m). Clima amb més oscil·lació tèrmica que la regió litoral i una pluja més migrada. Vegetació: pinedes de pi blanc, matollar. Nuclis de població i indústria: vores dels rius. Regió més poblada de Catalunya, presenta una densitat de vies de comunicació i activitats econòmiques més gran.

Prepirineu

Comprèn les terres del sud del Pirineu Axial i la Depressió Interna. Dominen el paisatge les altes muntanyes (1700-2799 m) i les valls encaixades. Clima: temperatures fredes a l'hivern i calor a l'estiu. Oscil·la entre el clima mediterrani d'alta muntanya i el de mitjana i baixa. Vegetació: vessants assolellats: boscos de pi blanc, roures, alzines; vessants humits: boscos de roures, faig, pi negre. Nuclis de població: valls més ben comunicades i riberes.

Continental

Comprèn terres interiors i planeres situades a altituds (200-400 m). Clima: estius calorosos, hiverns freds. Pluges escasses. Única regió de Catalunya que presenta una vegetació de tipus estepari amb espècies adaptades a sòls guixosos. Nuclis: vores dels rius, terrasses fluvials.