Transició Demogràfica a Espanya: Fases i Característiques Actuals

Fases de la Transició Demogràfica

Fase 1: Règim Demogràfic Tradicional

Fase 1: Fase demogràfica tradicional o règim demogràfic. Les taxes de natalitat i de mortalitat eren molt altes, compreses entre el 30 i el 50‰. Cada dona tenia una mitjana de 5 fills, però com la mortalitat infantil era molt alta, la població creixia lentament. Cal tenir present que en aquestes societats la majoria d'infants morien abans d'un any i molts pocs arribaven als 7 anys. La mortalitat era molt alta, sobretot en èpoques de males collites i d'epidèmies per la manca de mesures sanitàries i higièniques. A Espanya, aquesta fase es va prolongar fins al primer terç del s. XX. A l'Espanya interior, la fecunditat i la mortalitat eren molt elevades.

Fase 2: Descens Gradual de la Mortalitat

Fase 2: Fase de descens gradual de la mortalitat o de creixement demogràfic. Va baixar la mortalitat, però la natalitat es va mantenir, de manera que la població va experimentar un creixement progressiu. Les causes d'això i de l'augment de l'esperança de vida van ser les millores en l'alimentació i la introducció d'avenços higiènics i sanitaris. Espanya va iniciar aquesta fase a partir del 1930, però el creixement es va aturar per la Guerra Civil Espanyola. Als anys 50, després de la guerra i la postguerra al sud i al centre d'Espanya, la població va continuar creixent, sobretot la població jove, que es va veure obligada a emigrar a les zones més industrialitzades com Catalunya, el País Basc i Madrid, i als països industrialitzats d'Europa i Amèrica Llatina.

Fase 3: Reajustament de la Natalitat

Fase 3: Fase de reajustament de la natalitat o reajustament demogràfic. La mortalitat és cada vegada més baixa, però descendeix la natalitat, en conseqüència, el ritme de creixement de la població tendeix a disminuir. Això és conseqüència d'una sèrie de raons econòmiques i socials que van fer que les famílies, sobretot les dones, comencessin a planificar la natalitat. Causes:

1. Les vacunes i altres millores mèdiques van fer que sobrevisquessin més nens i nenes.
2. Els fills i les filles deixen de ser una ajuda per a la vida familiar i una seguretat per a la vellesa dels seus pares, ja que es prohibeix el treball infantil, l'ensenyament obligatori i s'estableixen les pensions de jubilació.
3. La incorporació de la dona al món laboral, l'acceleració del procés d'urbanització i les successives crisis econòmiques fan que s'endarrereixi l'edat de casament.

Fase 4: Règim Demogràfic Modern

Fase 4: Fase demogràfica moderna o nou règim demogràfic. Tant la natalitat com la mortalitat són baixes, el creixement natural o vegetatiu s'estanca i tendeix a un creixement "0". Hi ha cada vegada més ancians i menys nens i nenes. L'esperança de vida de la població és d'uns 80 anys. Aquest règim demogràfic és el característic de les societats molt desenvolupades. Espanya ha arribat a aquesta fase en els últims anys del s. XX, encara que en els últims anys s'ha donat un augment de la natalitat.

Característiques Actuals de la Població Espanyola

Moviment Natural de la Població

Moviment natural de la població: fa referència a l'evolució del nombre d'habitants d'una població a partir de la diferència entre els naixements (natalitat) i les defuncions (mortalitat). A més, existeixen altres indicadors que s'aporten d'aquesta.

Taxa de Natalitat

Taxa de natalitat = (Nombre de naixements en un any / Població total) x 1000 (resultat en ‰)

És un indicador demogràfic que mesura la relació entre el nombre de nascuts en un any i la població total per cada 1000 habitants. La modernització de la societat espanyola va donar lloc a un descens de la natalitat al llarg del s. XX. La natalitat a Espanya va passar d'un 33‰ (alta) a un 9‰ (baixa). En els últims anys s'ha donat un ascens moderat, aquest canvi de tendència es va produir per l'arribada a l'edat fèrtil de les dones nascudes en els anys 70 del s. XX (anys de gran creixement demogràfic) i l'arribada d'immigrants joves.

Taxa de Mortalitat Infantil

Defuncions de menors d'un any en relació als nascuts vius.

Taxa de mortalitat infantil = (Defuncions menors d'un any / Nascuts vius) x 1000

Taxa de Nupcialitat

Matrimonis en relació al total de la població.

Taxa de nupcialitat = (Total de matrimonis en un any / Població total) x 1000

La nupcialitat pot influir en el nombre d'habitants, ja que les parelles es casen més tard, més grans d'edat, i aquest fet redueix el nombre de fills per parella. Aquesta taxa és poc fiable per l'existència d'un gran nombre de parelles de fet i per l'existència de famílies monoparentals.

Fecunditat

Nombre de fills i filles que té una dona en la seva edat fèrtil (15 - 49).

Taxa de fecunditat = (Total de naixements en un any / Total de dones entre 15-49) x 1000

Mesura la relació entre el nombre de nascuts en un any i la població femenina en edat fèrtil per cada 1000 habitants. A nivell estadístic, l'edat fèrtil d'una dona s'estableix entre els 15 i els 49 anys. L'índex sintètic de fecunditat (ISF) és el número de fills i filles que tindria una generació de dones si es mantinguessin estables les taxes de fecunditat que s'observen en un moment donat. Quan l'ISF és inferior a 2,1 fills/dona, es considera que no es reemplacen les generacions per creixement vegetatiu, tot i que es poden reemplaçar per creixement migratori. Aquest índex inferior a 2,1 significa que no es garanteix el relleu generacional i la població decreixerà; si és igual a 2,1, la població es mantindrà estable; i si és superior, la població augmentarà. A Espanya, en els últims anys s'ha produït un gran descens de la fecunditat i s'ha situat actualment en 1,4 fills per dona, aquesta xifra no garanteix el reemplaçament generacional. Les raons d'aquest descens són diverses:

1. Les dones es casen més tard i tenen els fills quan tenen 31 anys.
2. La incorporació de la dona al mercat laboral ajorna la decisió de tenir fills.
3. Les dificultats que tenen moltes parelles joves de trobar una feina estable i ben remunerada.
4. S'han generalitzat els sistemes anticonceptius.
5. S'ha produït un envelliment de la població.

Alguns països europeus preocupats per la baixa fecunditat, van inventar el "xec nadó", oferint ajudes i beneficis socials com poden ser llars d'infants gratuïtes i allargament del permís de maternitat. Les polítiques dutes a terme pels diferents governs espanyols han estat molt modestes.