Institucions, Poders i Organització Territorial de Catalunya

Les institucions d'autogovern de Catalunya

La Generalitat és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern. La Generalitat està dividida en diversos òrgans o institucions: el Parlament, la Presidència i el Govern.

• El Parlament

  Té la funció legislativa, es dedica a aprovar lleis, els pressupostos de la Generalitat i també controla i impulsa l'activitat política i de govern.

• El President de la Generalitat

  És escollit entre els membres del Parlament i és nomenat pel rei. És el representant més alt, i també és el cap de govern. Des de la fi de la dictadura hi ha hagut 4 presidents de la Generalitat: Josep Tarradellas (77-80), Jordi Pujol (80-03), Pascual Maragall (03-06), i José Montilla.

• El Consell Executiu

  Del qual el president de la Generalitat és el responsable, està format per ell mateix i els seus consellers. Es dedica a establir les directrius del govern, i coordinar el programa legislatiu. No hi ha un nombre de conselleries fixes sinó que depèn del govern. A banda d'aquestes tres institucions també tenim el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes, i la Sindicatura de Greuges. Hem de tenir en compte que la Vall d'Aran té un règim especial i té plena autonomia en les seves funcions perquè és una altra cultura i la seva constitució de govern es diu Consell General, ja que no és part de Catalunya sinó que és part d'Occitània.

Els poders de la Generalitat

La Constitució espanyola establia que podien haver-hi comunitats autònomes a l'estat espanyol i que aquestes comunitats autònomes havien de tenir una sèrie de competències (poders). L'estat cedeix competències o poders d'actuació normativa o executiva. L'estat donarà competències exclusives, on la Generalitat disposa de tota la capacitat de decisió. Després tenim les competències concurrents on l'estat i la Generalitat disposen de les mateixes funcions i finalment les competències compartides, en què l'estat i la Generalitat disposen de diferents tipus de poder. Competències exclusives de Catalunya serien: organització de les institucions de govern, dret català, cultura, patrimoni històric, artístic, biblioteques o museus, administració local, urbanisme, ordenació del territori, turisme, etc.

Els ingressos provenen en gran part de les transferències que li cedeix l'estat en funció de les competències traspassades. La Generalitat pot establir els seus propis impostos o taxes.

Organització Territorial de Catalunya

Catalunya és un país que té 36.020 km² i es tracta d'un territori força muntanyós. Històricament Catalunya està separada per dos territoris, França i la resta d'Espanya, i Catalunya és partida en dos fruit de la frontera firmada del tractat dels Pirineus de l'any 1659.

La Catalunya Nord està inclosa dins del departament francès dels Pirineus Orientals. El català no és oficial en aquesta zona i tampoc tenen una autonomia. La Catalunya Nord està inclosa a la regió de Llenguadoc-Rosselló.

Catalunya a més, forma part de més territoris de cultura catalana com serien la Franja d'Aragó, les Illes Balears, gran part del País Valencià i també la ciutat de l'Alguer a Sardenya.

La Catalunya autònoma o el Principat

Segons la Constitució espanyola el Principat de Catalunya està dividit en 4 províncies que són Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona. A més, Catalunya està organitzada en comarques i municipis. Aquestes comarques es van definir l'any 1931, durant el període de la Segona República i en aquella època es va dividir Catalunya en 38 comarques i 9 regions. Aquesta divisió va ser aprovada oficialment l'any 1936 i això va durar poc amb la dictadura i la guerra, per tant va ser aplicada poc temps. Les actuals comarques són fruit de la llei de la divisió i organització comarcal de Catalunya del 1987. Ara són 41 comarques, per tant es van afegir 3 que eren l'Alta Ribagorça, el Pla d'Urgell i el Pla de l'Estany.

Una comarca és una entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis. Té personalitat jurídica pròpia i autonomia per fer les seves polítiques. L'òrgan de govern de la comarca és el consell comarcal, format per consellers i conselleres elegits pels diversos regidors i regidores dels diferents municipis de la comarca.

A partir de 2004 la Generalitat va proposar la creació d'unes quantes agrupacions de comarques anomenades regions o vegueries recuperant la idea de les divisions de regions de l'any 1931 de fer unes quantes regions. Des del 2006 ja és oficial que s'han de crear aquestes vegueries i és possible que això provoqui canvis, s'han aprovat ja les vegueries: la vegueria de BCN, la de Girona, la Catalunya Central, Terres de l'Ebre, la de Lleida, Camp de Tarragona, el Pirineu i Aran.

El medi físic

El medi físic d'Espanya i Catalunya: La Península Ibèrica està a la part més sud-occidental del continent europeu i té una forma força massissa.

Espanya està separada pels Pirineus de la resta del continent europeu però no és una barrera infranquejable. La Península Ibèrica també se separa del continent africà per l'estret de Gibraltar que el seu punt mínim té 14 km d'amplada. Per tant la Península Ibèrica tanca amb el Mediterrani.

La Península Ibèrica té una forma massissa, perquè si ho comparem amb altres zones, les costes són rectilínies i té forma molt quadrada.

Té una elevada altitud mitjana, de mitjana és el segon país més elevat d'Europa, provocat sobretot per l'existència de l'altiplà central. L'altitud mitjana és 600m sobre el nivell del mar. Només la supera Suïssa. Això dificulta les comunicacions dintre de la Península, l'agricultura i el clima és més dur (extremat, al centre).

La tercera, la disposició perifèrica del relleu peninsular, que vol dir que les muntanyes estan als voltants, a la perifèria de la península. Per anar des de les costes fins al centre, cal salvar un gran desnivell. I a més aquestes muntanyes perifèriques fan que la influència del mar no arribi a l'interior i per tant el clima és més extrem.

Hi ha també unitats naturals molt diferenciades és a dir, que a la Península Ibèrica hi ha molta diversitat de climes, vegetació... degut a que les muntanyes fan de barrera pels vents i per això els climes són difícils de preveure i són diferents.

Formació geològica de la Península Ibèrica

Tenim el període precambrià que va des de la formació del planeta fins fa uns 570 milions d'anys.

La primera era seria el període de l'era Primària, també anomenada paleozoica, és a dir, vida antiga, que va des de fa 570 milions d'anys fins fa 195 anys. Aquesta era està dividida en diferents períodes. Un dels aspectes més destacats que va succeir va ser l'anomenat plegament hercinià, on es van formar moltes muntanyes i eren molt altes i grans, com per exemple el Massís Galaic, les muntanyes d'Escòcia o els monts Apalatxes.

La segona era és el Mesozoica, vida al mig, dividida en dos períodes: el Juràssic i el Cretaci. Des de fa 195 milions d'anys fins fa uns 65 milions d'anys.

El tercer és l'era Cenozoica, que està dividida en: el Terciari i el Quaternari, que des de fa 65 milions d'anys fins a l'actualitat. Durant el Terciari una de les coses que es va produir més importants va ser el plegament alpí: l'Himàlaia, els Pirineus, etc.

Tota la història de la humanitat està dintre del Quaternari.

A l'era primària paleozoica Espanya no existia i estava ocupada pel mar, les primeres terres espanyoles que van sorgir, va ser el massís gallec, format per granit (roca molt dura) i mica en mica aquest massís es va desgastant amb l'aigua, vent, etc. Aquest massís galaic fa uns 200 milions d'anys aproximadament comença a rebre moltes pressions i comença aquest massís a plegar-se i per això es forma el plegament hercinià. Gràcies al plegament hercinià es van aixecar moltes terres. Tipus de materials que predominen són materials molt durs, roques metamòrfiques com per exemple: pissarra, granit, etc. Aquestes parts d'Espanya del plegament hercinià estan molt erosionades.

A Espanya a l'era mesozoica (secundària), per l'acció de l'erosió, es van depositant materials sobretot a les costes i sobretot materials conglomerats (pedres, còdols, encimentats i units per ciment) o per argiles. En aquests sediments s'hi pot trobar quantitat de fòssils sobretot marins, sobretot d'una fauna marina molt més càlida. Tota aquella zona estava situada en oceans en poca profunditat i càlids. Quan la Península Ibèrica estava en aquesta zona per això van créixer molts coralls. Aquests coralls han acabat sent roques calcàries (fetes de calç).

A l'era cenozoica (terciari) el més significatiu va ser el plegament alpí, va ser un moment de molt moviment de plaques tectòniques i va fer que tots els antics relleus s'aixequessin i elevessin i per tant es van rejovenir. La meseta nord va quedar més elevada que la meseta sud. Aquestes grans pressions per la col·lisió de plaques van plegar els materials més tous. I al quaternari la característica més important és el glaciacionisme. Va començar fa 1.8 milions d'anys. Es va produir l'erosió dels relleus alpins perquè bona part d'Europa estava coberta de glaç i es van anar depositant molts materials arrossegats per les glaceres. Tots aquests materials que s'arrossegaven van anant portant materials cap a les costes i formant les planes i depressions.

La meseta, serralades interiors i vores muntanyoses

La meseta és la principal unitat del relleu peninsular i ocupa tot l'espai central, i degut al plegament alpí, té dos grans blocs: el nord, la submeseta septentrional i el sud, la submeseta meridional. La del nord té una altitud mitjana entre els 800-850 metres i és molt elevada, i està travessada d'est a oest pel riu Duero.