La Industrialització a Catalunya i Espanya (1830-1900)

La Industrialització a Catalunya (1830)

L'any 1830 marca l'inici de la industrialització a Catalunya, mentre que la resta de l'Estat mantenia una economia predominantment agrària.

Causes de la Industrialització Catalana

Les transformacions en l'agricultura catalana des del segle XV van ser crucials:

1. Sentència Arbitral de Guadalupe (1486): Ferran el Catòlic va posar fi al conflicte de la Guerra dels Remences. La sentència va atorgar als pagesos la propietat útil de la terra (cens emfitèutic), permetent que el pagès la tingués permanentment. Un altre contracte rellevant va ser el de rabassa morta (per a vinyes).
2. Especialització i Intensificació del Sòl: El cultiu de la vinya, l'olivera i els arbres fruiters va permetre a l'agricultura catalana acumular capital.

Factors Demogràfics i Sectorials

El creixement demogràfic, impulsat per la millora agrícola i alimentària, va fer baixar la mortalitat. Això va convertir la població rural en un excedent demogràfic disponible per a la indústria.

La industrialització es va iniciar en el sector del cotó, amb la tradició manufacturera dels teixits d'indianes.

Etapes de la Industrialització

• 1830-1861: Relativa escassetat de mà d'obra, que va provocar l'augment dels salaris. Introducció de la màquina de vapor i la filatura.
• 1861-1865 (Crisi): La Guerra de Secessió als EUA va provocar una paràlisi de la indústria per la manca d'arribada de matèria primera (cotó).
• 1874 (Fase Expansiva): Mecanització del tissatge. Ús de l'energia hidràulica, que va provocar un canvi d'ubicació de les fàbriques, situant-les a prop dels rius (conques del Ter, Llobregat, Cardener). Això va comportar l'aparició de les colònies industrials, situades fora dels nuclis urbans.

Característiques i Tipus d'Indústria Catalana

La indústria catalana es caracteritzava per:

• Estar formada per petites i mitjanes empreses.
• Dependre energèticament de l'exterior.
• Dependre del proteccionisme.
• Concentració geogràfica (fins al 1870) a Barcelona, Maresme i Garraf.

Tipus d'indústria:

• Indústria tèxtil de la llana (Sabadell, Terrassa).
• Metal·lúrgia.
• Indústria química (relacionada amb el tèxtil).

A finals del segle XIX (coincidint amb la Segona Fase de la Revolució Industrial), Catalunya va celebrar la Primera Exposició Universal de Barcelona (1888), moment que va coincidir amb l'enderrocament de les muralles. Els avenços industrials de l'Exposició van incloure la producció d'electricitat (1875: funcionament de la primera central elèctrica; 1881: creació de l'empresa d'electricitat) i la telefonia (1887, a Barcelona i Girona).

Desenvolupament Industrial a Espanya

La Siderúrgia Espanyola

Els intents d'establir la siderúrgia a Andalusia i Astúries van fracassar, tot i disposar de ferro i carbó. La indústria siderúrgica es va consolidar a Bilbao, gràcies als antecedents de treball del ferro i a l'existència de mines de ferro.

A partir del 1876, es van iniciar relacions comercials marítimes entre Bilbao i Cardiff (Gal·les). Aquest intercanvi consistia en l'exportació de ferro basc a canvi de la importació de carbó de coc britànic. L'arribada del carbó de coc va ser clau per al desenvolupament de la siderúrgia basca. A finals del segle XIX, s'havien consolidat grans empreses siderúrgiques al País Basc. Un avantatge basc era la gran qualitat del ferro, que permetia convertir-lo en acer.

Construcció del Ferrocarril

El primer ferrocarril a Espanya es va inaugurar el 1848. No obstant això, no va ser fins al 1855 que es va aprovar la primera llei que el regulava, iniciant una gran expansió (1855-1866). Una greu crisi financera va paralitzar la construcció, que es va recuperar el 1878 amb una nova fase expansiva.

Característiques del Ferrocarril (Llei de 1855)

• Xarxa de caràcter radial (amb centre a Madrid).
• Ample de via superior a la resta d'Europa (decisió tècnica i defensiva).
• La llei autoritzava a importar material sense aranzels a la duana, fet que va provocar una pèrdua de producció per a la indústria espanyola.

Societat i Moviments Socials

La societat de classes és la conseqüència directa de la Revolució Liberal i del procés d'industrialització. Això va comportar la desaparició de la societat estamental i el naixement de la societat de classes, basada en:

• El dret a la propietat privada.
• La igualtat legal i fiscal.
• La mobilitat social.

La característica principal de la societat de classes és la desigualtat social i, per tant, l'enfrontament entre els grups socials (burgesia i proletariat).

El Moviment Obrer

El moviment obrer sorgeix en un context d'inexistència de legislació que regulés les condicions laborals i de prohibició de les associacions obreres. Les etapes principals van ser:

1. Ludisme: Destrucció de les màquines. El 1835 es va produir l'incendi de la Fàbrica Bonaplata (la primera fàbrica amb màquina de vapor).
2. Societats de Socors Mutus: Els obrers s'organitzaven en associacions on pagaven una quota per ajudar econòmicament els membres. Inicialment, només hi participaven els obrers qualificats.
3. Creació del Sindicat: Neix el primer sindicat a Espanya: l'Associació de Teixidors de Barcelona (sindicat d'ofici). Aquestes organitzacions podien estar prohibides o legalitzades, però gairebé sempre estaven prohibides.

El 1855, els sindicats van convocar la primera vaga general a Espanya. Paral·lelament, es desenvolupava una conflictivitat agrària al camp andalús, protagonitzada pels jornalers.

L'Arribada de l'Internacionalisme

El 1868, Giuseppe Fanelli va arribar a Espanya i va organitzar la secció espanyola de la FRE de l'AIT (Associació Internacional de Treballadors), de caràcter anarquista. El 1871, va arribar Paul Lafargue, iniciant la minoria marxista. El 1872, els marxistes es van escindir internacionalment i van crear la Nova Federació Madrilenya de caràcter marxista, de la qual evolucionaria el PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol).