L'agricultura i la indústria a l'Espanya del segle XIX

L'agricultura a l'Espanya del segle XIX

Es va fer un intent d’introduir una reforma agrària basada en una agricultura amb criteris capitalistes que augmentés la producció i la productivitat.

El problema va ser, però, que el camp espanyol estava molt endarrerit i el sistema de propietat de la terra no afavoria la reforma, ja que gairebé tota la terra era de la noblesa i de l’Església. Aquests eren poc emprenedors, vivien de les rendes i no es dedicaven a l’activitat productiva i, sobretot, tenien moltes terres mal cultivades o sense cultivar.

Un altre problema va ser que moltes de les terres estaven en mans mortes, és a dir, no tenien propietat jurídica i no es podien vendre. Per això s'inicien les desamortitzacions.

Les desamortitzacions i els seus objectius

Les desamortitzacions eren l’apropiació per part de l’Estat de gran part de les terres de l’Església i de les terres comunes; aquestes van ser declarades béns nacionals i van ser venudes en subhasta pública.

L’objectiu era augmentar la riquesa nacional i així solucionar el deute públic, crear una classe mitjana de propietaris agrícoles i finançar les guerres carlines.

Principals processos desamortitzadors

• 1. Desamortització de Mendizábal (1836): va afectar els ordres religiosos.
• 2. Desamortització de Madoz (1855): va afectar les terres comunals i d’ordres militars. Va servir, en part, per a la construcció del ferrocarril.

Les conseqüències no van ser tan positives com es pretenia, ja que els nous compradors de la terra van ser els mateixos nobles i no es va crear la nova classe de propietaris emprenedors que es buscava.

Avenços en l’agricultura comercial

Comença a tenir importància en tota la costa mediterrània, on destaca la utilització d’adobs, l’augment de la superfície de regadiu i el cultiu de molts productes destinats a la comercialització com l’arròs, els cítrics o la canya de sucre.

Cap a l’any 1863 va aparèixer a Europa la plaga de la fil·loxera (insecte que viu paràsitament als ceps i els provoca la mort). Les vinyes franceses, que eren les màximes productores mundials, queden arruïnades i Espanya es converteix en el primer productor mundial amb la posterior creació de les grans denominacions d’origen (el Penedès, la Rioja...).

La indústria: causes de l’endarreriment

El procés d’industrialització a Espanya va ser molt lent i només es produïa a Catalunya i al País Basc per diferents raons: faltaven matèries primeres i fonts d’energia barates, el mercat interior era molt pobre i estava mal articulat, els ciutadans espanyols tenien poc poder adquisitiu i feien poca demanda dels productes; a més, faltaven canals de distribució i comunicacions.

Els preus industrials eren poc competitius; per aquest motiu, el govern aplica la doctrina econòmica del proteccionisme, que es basava en l’aplicació d’aranzels a la duana dels productes exteriors. Aquesta doctrina és defensada pels industrials bascos i catalans.