Catalunya a l'Edat Moderna: Institucions i Conflictes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
con un tamaño de 3,43 KB
Catalunya a l'Edat Moderna: Institucions i Societat
Catalunya perd pes econòmic i social a causa del desplaçament del comerç del Mediterrani a l'Atlàntic.
Les Institucions de la Monarquia Hispànica
La Monarquia Hispànica tenia tres institucions principals:
- Virrei: Representant directe del rei i cap general de l'exèrcit; el seu poder estava limitat per les Constitucions catalanes.
- Consell d'Aragó: Òrgan d'enllaç entre el rei i el virrei que actuava com a assessor del rei en temes relacionats amb la Corona d'Aragó.
- Audiència: Era la màxima institució judicial.
El Pactisme i les Institucions del País
El Pactisme limitava el poder del rei. Les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent eren les més importants:
- Corts: Formades per tres estaments (militar, civil i eclesiàstic). Elaboraven les lleis catalanes.
- Generalitat: Composta per quatre membres (un diputat i un oïdor per cada braç). S'encarregava de la recaptació d'impostos i de vetllar pel compliment de les constitucions.
- Consell de Cent: Format per cent prohoms, era l'òrgan de govern a Barcelona.
El Duc d'Olivares i la Guerra dels Segadors
El Duc d'Olivares volia el model de contribucions castellà: no limitava les aportacions fiscals a la corona i va proposar l'Unió d'Armes.
Guerra dels Segadors: En acabar la guerra entre la Monarquia Hispànica i França, els 10.000 soldats es queden a Catalunya amb l'obligació d'allotjar-los i mantenir-los. La pressió econòmica i els excessos dels soldats van provocar molts enfrontaments, fet que va desencadenar l'aixecament camperol conegut com el Corpus de Sang. Pau Claris recondueix la protesta social contra el Duc d'Olivares. Les institucions catalanes es posen sota la protecció de Lluís XIII.
Pel Tractat dels Pirineus, el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i el nord de la Cerdanya passen a França. La Guerra dels Segadors passa de ser una revolta social a una de política.
Tensions Socials i la Revolta dels Gorretes
Motius de tensió: el cost de l'allotjament de les tropes, les males collites i la plaga de llagosta. Tot això provoca la Revolta dels Gorretes, amb un component antisenyorial i antioligàrquic; protesten contra l'obligació de donar allotjament i contra l'exempció del pagament d'impostos dels privilegiats.
Economia i Estructura Social
La noblesa perd pes polític però mantenia el poder econòmic i jurisdiccional. La servitud desapareix gràcies a la Sentència Arbitral de Guadalupe.
L'agricultura era la principal activitat. En una masia de la Catalunya Vella es conreaven: cereals, ordi, vinya i fruita seca, amb tècniques i estris força rudimentaris.
- Pagesos rics: Propietaris directes de la terra, tenien contractes de llarga durada (emfitèutics).
- Majoria de pagesos: Petits propietaris, petits emfitèutes i masovers.
Barcelona, Perpinyà, Lleida i Girona superen els 1.000 focs. A Barcelona augmenten els artesans: sastres, sabaters, llibreters... La pirateria perjudica el comerç mediterrani a Sevilla i el terrestre pel bandolerisme.