Període feudal del Japó.

L'EXPANSIÓ URBANA le millores tecniques en l’agricutura i la rompuda de noves terres van facilitar un augment de la producio d'alimens, un avanç que hi va significar un increment de la població. A partir del segle Xl va ressorgir la vida urbana, que va a iniciar a regions conmItalia. Pero van apareixer nous nucls urbans en llocs on no ni'hi havia. A partir de llavors, les ciutats es van estendre per Europa. A París la van convertir en la capital del regne. Els nuclis medievals no disposaven de clavegueram. El centre de la vida era la plaça, on se situava el mercat. També es van construir convents urbans de frares o monges. En algunes ciutats es van fundar universitats. Molts camperols van acudir a les siutats buscant una vida millor, després se ocupaven en treballs com criats, peons o aprenents.

CIUTAT I BURGESIA

Els burgs son nuclis urbans que sorgien a l'abric d'una fortalesa, que quedava envoltada de barris. Els burgesos son el seus habitants i es dedicaven al comerç i a l'artesania, La burgesia es un grup social que va sorgir de els nuclis urbans, els burgesos eren lliures. El terme burgés s'utilitzaba per a senyalar a les ciutadans més rics. A les cuitats hi havia també població de baix nivell económic: servents, obrers artesans pobres, captaires i serfs. Els jueus habitaven en barris propis, anomenats jueries o guetos, A més, hi havia moreries, zones en els quals residien els habitants musulmans.

ELS GREMIS D'ARTESANS

L'artesania va tenir un gran desenvolupament a les ciutatas europees d'aquest període. Els artesans d'una mateixa proffesió s'associaven en gremis, que exercien el monopoli del seu ofici i fixaven el preu dels productdes. El gremi reglamentava la vida laboral dels seus treballadors. Començaven com aprenents, cuan coneixien l'ofici pasaven a oficials, alguns arribaven a ser mestres: per a obtenir un títol, calia fer un examen consistent en la realització d'una obra maestra.

EL COMERÇ

Era una funció molt important en la ciutat. Molts burgs sorgeixen pels privilegis donats per un senyor als mercaders que venien a les fires. •Els camperols acudien allí a vendre els seues excedents. •Els nobles, demanaven articles exòtics d'Orient i objectes de luxe.

LA MONEDA

La moneda va ser substituida per la barata. Però des del Segle XI, l'us de la moneda es reactivà amb el desenvolupament urbà. S'encunyaren monedes d'or, això va permetre als reis recaptar impostos en metàl-lic i pagar als seus exèrcits. Els nobles obligaven als serfs a prestacions personals, van substituir aquest model per cobrament de diners en metàl-lic.

LA BANCA

Per a facilitar el comers, van sorgir les canvistes, que acudien a les fires per a taxar i caviar monedes. Així va apareixer la banca.
Els canvistes es dedicaven també al préstec: Iliurament d'una quantitat de diners durant un temps determinat a canvi del cobrament d'interessos. Es vana crear les lletres de canvi, per a pagar a crèdit en un termini de temps determinat.

L'ENFORTIMENT DE LES MONARQUIES

El poder de les monarques es va enfortir davant les nobles, grâcies a una série de circumstâncies: •Els burgesos van començar a donar suport als reis perqué aquests els defensarem dels senyors feudals. •La prosperitat econòmica va permetre als monarques recaptar impostos i pagar exèrcits i funcionaris. •Els seus dominis van aumentar mitjançant guerres i enllaços matrimonials amb nobles o membres d'altres monarquies.

LES ASSEMBLEES PARLAMENTARIES

En créixer els regnes, els seus governs es van fer mes complexos i els reis van introduir neves institucions polítiques. Hi van destacar les assemblees parlamentaries o parlaments, denominades corts a la Península Ibérica, estas generals a França, parlament a Anglaterra i dieta al Sacre Imperi Romanogermánic. Els habitants del regne se dividien en 3 estaments o estats: noblesa, clergat i tercer estat. Les funcions de les assemblees paramentaries eren: •Jurar fidelitat al rei o al seu hereu. •Aprobar nous tributs i ajudes extraordinàries. •Donar suport al rei en algunes mesures de política exterior. Els parlaments actuals tenen l'origen en aquestes assemblees medievals.

LES LLUITES ENTRE EL PAPA I EL EMPERADOR

L'emperador del Sacre Imperi i el Papa reclamaven per a ells els mateixos privilegis: •L'emperador pretenia poder confirmar o deposar al papa i els bisbes de l'Imperi. •El papa exigia que l'emperador fóra del seu grat per a poder regner, i pensava que solament ell podia elegir els bisbes. A més, l'un i l'altre poseien gran territoris: •El Sacre Imperi Romanogermánic. •Els estata de l'Església. La disputa entre les dues institucions es coneguda com la lluita de les investidures.

EL FINAL DEL CICLE AGRARI

Des del començament del Segle XIV va sorgir un empijorament de les condicions de vida de la població, com a conseqüència de una disminució en la producció d'aliments. •Període de males collites constantment. •A final del Segle XIII havia arribat al límit de creixement.,, •Es dedicaren ara a productes més rendibles.
DE L'EXPANSIÓ A LA CRISI Pasa d'un període de expansió a uno de crisi. •Durant el Segle XI es produia un Renaixement urbà. •En els segles XII i XIII Europa va conseguir el major creixement democràfic de l'edat
mitjana. •Al començament del Segle XIV es va desencadenar la crisi. • Entre els anys 1347 i 1350 es va desencadear l'epidemia de la pesta negra.

LA CATÀSTROFE DEMOCRÀFICA I ELS CONFLICTES SOCIALS

Entre 1150 i 1300 la població Europea havia crescut molt, pero l'equilibri entre la població i els recursos era molt pecari i les males collites de principi del Segle XIV van desencadear la crisi. Va concidir amb una etapa de tensions polítiques. La desnutrició afeblia la població i afavoria l'aparició d'epidemies, com la pesta negra, que es  L'escassetat de má d'obra va generar una caiguda de la producció agraria. Es vivia en un clima general d'inseguretat i violência gracies a les diferêncies en els pobles entre els rics i els pobres.

LA GUERRA DELS CENT ANYS

La guerra dels cent anys va enfrontar Anglaterra i França de 1337 a 1453. El conflicte venia de lluny. Durant segles, els reis d'Anglaterra van poseir feus que teòricament estaven sota sobirania Francesa. Per a suavitzar aquestes conflictes, la dinastia anglesa dels Plantagenet i la dels Capet havien practicat una política d'enllaços matrimonials. Va sorgir un greu problema succesori en morir l'últim Capet francés sense un hereu baró: •El tron de França pertenecia al rei d'Anglaterra. •L'herència havia que recaure en una nova dinastia francesa, els Valois. A aquesta questió sucesoria es van afegir rivalitats comercials. Joana d'Arc va ser una camperola de 17 anys que va aconseguir alliberar la ciutat d'Orleans acomandant el exercit

. EL CISMA D'Occident

Molts pensaven que les guerres i pestes eren gracies a les pecats de l'Esglèsia, el descontentament social es va canalizar a través de moviments reformadors. En molts casos, aquedts corrents van ser declarats heretgies i perseguits per l'Esglèsia. L'Esglèsia estava canviant: el papat va patir una profunda crisi. El 1377, el papa i els cardenals van tornar a Roma. El poble Roma va elegir un papa del seu gust, pero molts cardenals van decidir que la elecció no havia sigut valida i van nomenar un segon papa. D'aquesta manera es va iniciar el gran cisma d'Occident: •El papa de Roma era reconegut a Alemanya, Anglaterra, Portugal i part d'Itàlia. •El papa d'Avinyó era reconegut enFrança, Castella, Aragó i Nàpols.  La situació se va complicar més tras la elecció de un tercer papa a Pisa.

EXERCICIS:

Diferencia barata i comerç: barata (objectes per altres), comerç (comprar objectes amb monedes. Els canvistes es dedicaven a les fires per a taxar i canviar monedes, bancarrota: si algú dels canvistes s'arruinava perquè perdia als seus clients o no podia pagar els deutes, el seu banc es trencaba en públic. Circumstancies del poder dels monarques: suport dels burgesos, la prosperitat económica va permetre als monarcas recaptar inpostos i pagar exèrcits i funcionaris.ç, els seus dominis van augmentar mitjanament les guerres i enllaços matrimonials amb nobles o membres de altres monarquies. Emperador: (exigencies: confirmar o deposar al papa i els bisbes de l'Imperi. Territoris: Alemanya i el nord de Italis) Papa: (l'empeerador habia de ser del seu grat per a poder regnar, i pensava que solament ell podia elegir dels bisbes. Territoris: els estats de l'església ocupaven tot el centre de Itàlia).