Imputabilitat i culpabilitat: causes d'exclusió i punibilitat

imputabilitat i culpabilitat

Per a la imposició d'una pena no és suficient la comissió d'un fet típic i antijurídic. Juntament amb la tipicitat i l'antijuridicitat ha de donar-se una tercera categoria: la culpabilitat. La funció de la culpabilitat consisteix a incloure aquells elements referits a l'autor del delicte que són també necessaris per a la imposició d'una pena.

Elements de la culpabilitat

• Imputabilitat o capacitat de culpabilitat: supòsits de maduresa psíquica i capacitat del subjecte per poder ser motivat pels mandats normatius. Si no es tenen les facultats psíquiques suficients no hi pot haver culpabilitat.
• Coneixement de l'antijuridicitat del fet comès: la norma penal només pot influir sobre l'individu en la mesura en què aquest conegui, a grans trets, el contingut de les seves prohibicions.
• Exigibilitat d'un comportament diferent: tota norma jurídica té un àmbit d'exigència fora del qual no es pot exigir responsabilitat.

La culpabilitat es basa, doncs, en què l'autor de la infracció penal —del fet típic i antijurídic— tingui les facultats psíquiques i el grau de maduresa suficient perquè els mandats normatius puguin motivar els seus actes.

Causes d'exclusió de la culpabilitat i de la imputabilitat

Succeeix quan el subjecte no pot comprendre el sentit del que està prohibit i perd la capacitat de comprendre-ho. Actualment s'indiquen diverses causes d'exclusió de la responsabilitat penal:

• Anomalia o alteració psíquica: pot ser de caràcter permanent o transitori. Estarà exempt de responsabilitat criminal aquell qui, en el moment de cometre la infracció penal, a causa d'una anomalia psíquica no pugui comprendre la il·licitud del fet.
• Estat d'intoxicació plena: per consum de begudes alcohòliques, drogues, estupefaents, substàncies psicotròpiques o altres efectes anàlegs; en funció de la legislació i de les circumstàncies de cada cas pot excloure la responsabilitat.
• Síndrome d'abstinència: es tracta del conjunt d'alteracions que es produeixen en un subjecte addicte a les drogues quan deixa de prendre-les.
• Alteració de la percepció: quan produeix una alteració greu de la consciència de la realitat. Està exempt de responsabilitat qui, per patir alteracions des del naixement o desenvolupar-les, tingui greument alterada la consciència de la realitat.
• Minoritat d'edat penal: la minoritat penal també opera com a límit d'imputabilitat, especialment en els menors de 14 anys.

Actio libera in causa

En l'actio libera in causa el subjecte, en el moment de cometre l'acció, pot no ser imputable, però ho era en un moment anterior. La imputabilitat s'ha de valorar també en el moment previ a la realització del fet. En els delictes de resultat pot donar-se la situació que qui executa l'acció estigui en situació d'inimputabilitat en el moment de l'acte, tot i que la imputabilitat existís en un moment anterior o que el resultat delictiu es produeixi quan la imputabilitat ja hagi desaparegut.

punibilitat

La punibilitat pot definir-se com el compliment dels pressupòsits legalment necessaris perquè un injust culpable pugui ser castigat. En la majoria dels delictes la comprovació que s'està davant d'un fet típic, antijurídic i culpable és suficient per poder imposar la pena, però en alguns delictes el legislador ha inclòs, a més, certes excepcions que operen com a pressupòsits necessaris perquè es pugui castigar el fet.

Excuses absolutòries

Són les circumstàncies lligades a la personalitat de l'autor o a alguna acció seva abans, durant o immediatament després del fet. Aquestes circumstàncies impedeixen l'imposició de la pena. Les excuses absolutòries no tenen una naturalesa estrictament jurídica, sinó de política criminal; en les excuses absolutòries el legislador decideix no castigar.

Exemples d'excuses absolutòries:

• El parentesc en alguns delictes, com per exemple en delictes contra la propietat.
• Exculpació de la pena per qui revela una revolta o rebel·lió imminent en les condicions i límits previstos per la llei.
• L'abandonament de l'actitud sediciosa en el delicte de sedició.
• El desistiment i el penediment en la temptativa.

Condicions objectives de punibilitat

Són circumstàncies que, sense pertànyer a l'injust ni a la culpabilitat, condicionen en determinats delictes la imposició d'una pena. En no pertànyer tampoc al tipus, no cal que el dol de l'autor es refereixi a elles; és indiferent que siguin o no conegudes per l'autor.

Les condicions objectives de punibilitat impliquen que la imposició o, almenys, l'agravació de la pena depenen d'un succés aliè a la voluntat de l'autor, que no pot controlar i que no és necessari que vulgui ni prevegi. Les condicions poden ser fonamentadores de la punibilitat o qualificadores de la punibilitat. En comparació amb els delictes qualificats per resultat, una diferència important és que, en el cas de les condicions objectives de punibilitat, no sempre existeix una relació causal directa entre la condició i el resultat delictiu.