Pas del mite al logos: explicació i significat

1. Què significa "mite" en el cas de l'expressió "pas del mite al logos"?

Mite és la narració inventada de caràcter religiós on els protagonistes són déus o herois que solucionen els problemes de l'ésser humà, com per exemple; l'origen del món, l'ésser humà…

2. Què significa "logos" en el cas de l'expressió "pas del mite al logos"?

Logos significa raó, això vol dir que el pas del mite al logos és el pas a la raó i, el pensament racional on els filòsofs presocràtics comencen a posar en dubte tots els mites.

Els presocràtics ja no accepten les explicacions divines per explicar la realitat perquè es basen en la raó com a font de coneixement. Aquests filòsofs es caracteritzen per ser físics, matemàtics i cosmòlegs.

Els coneixements els adquirim a partir de l'experiència.

Pas del mite al logos: la narració de problemes establerts en déus i herois, on després es deixa de creure i es crea un pensament racional.

3. Què és l'arke?

L'arke és l'origen de totes les coses. És l'inici del discurs racional, és la necessitat d'explicar les coses fent ús de la raó. L'arke apareix a causa dels presocràtics. Són els primers a parlar de la realitat fent ús de la raó, en observar la natura i fer teories físiques i científiques.

4. Què és l'arke segons Tales de Milet? Què va significar per a l'avanç de la ciència i l'aparició de la filosofia?

Segons Tales de Milet, l'arke de totes les coses és l'aigua (el primer ésser viu va néixer a l'aigua).

Per a la ciència i l'aparició de la filosofia, va suposar que els filòsofs van començar a dubtar dels mites, ja que no creien en els déus ni en les seves explicacions divines.

5. Què és l'arke segons Anaximandre? Quines característiques té?

L'arke segons Anaximandre, era l'apeiron (allò indeterminat i indefinit) que és permanent a tots els éssers vius, una substància material indefinida i abstracta, bàsicament una idea o concepte necessària per a la vida.

6. Què és l'orfisme?

L'orfisme és creure en la reencarnació de les ànimes. (Transmigració d'ànimes)

Principalment, creuen que l'ésser humà està format per l'ànima i el cos.

Ànima: immortal, eterna, invariable

Cos: mortal, físic, variable

Digues a quin autor pertanyen les següents expressions o conceptes i explica'l breument:

“Al mateix riu no és possible ficar-s'hi 2 cops” - Heràclit: tot estava en constant canvi, i res és igual dues vegades.

“En els mateixos rius ens fiquem i no ens fiquem, som i no som” - Heràclit: tot estava en constant canvi.

Inengendrat / Indestructible / Etern / Immutable / Compacte, homogeni, continu - Parmènides: l'ésser està present i fix en tots els canvis. Aquestes són les característiques de l'ésser. No intervé l'opinió.

“L'ésser és i el no-ser no és”, “el mateix és pensar i ser” - Parmènides: hi ha un coneixement veritable que es busca a partir de la via de la veritat.

Via de l'Opinió o doxa - Parmènides: Prové dels sentits. Relativisme. No hi ha coneixement veritable.

Lluita de contraris - Heràclit: la realitat s'explica a través de la lluita de contraris: dia-nit… joventut-adult… Tot canvia constantment.

Terra / Aigua / Aire / Foc - Empèdocles: és un presocràtic pluralista, ja que defensava que l'arke de tot són quatre elements.

Àtoms - Leucip i Demòcrit: la unitat més petita d'existència, tot està format d'àtoms.

Apeiron - Anaximandre: l'arke de tot era indefinit, és un concepte abstracte.

Àtoms - Anaxàgores: eren indefinidament divisibles.

1. Característiques del moviment sofístic:

• Preocupació per mostrar un bon estatus social.
• Cobren per ensenyar, es consideren professionals.
• No buscaven la veritat.
• Ús de la retòrica per fer discursos.
• Són savis, tenen predisposició per ensenyar i no per aprendre.

2. Explica les dues parts del diàleg socràtic (ironia i maièutica):

La ironia era una manera destructiva de demostrar la teva ignorància a través de preguntes iròniques. Refutació de les idees.

La maièutica era la manera de trobar la veritat interior a través del diàleg entre Sòcrates i l'altra persona per extreure el coneixement.

3. El relativisme de Protàgores. Per què no podem considerar relativista a Sòcrates?

El relativisme demostra que pots pensar dues coses i les dues poden ser veritat o no. No hi havia una veritat absoluta i totes les opinions són bones.

Sòcrates no era relativista perquè buscava una única veritat absoluta.

4. Les 3 tesis de Gòrgies i l'escepticisme. Per què no podem considerar escèptic a Sòcrates?

L'escepticisme demostra que no podem conèixer la realitat, ja que els sentits són limitats:

• Res existeix.
• Si existeix alguna cosa, no la podem conèixer.
• Si la podem conèixer, no la podem comunicar.

5. Què és l'intel·lectualisme moral?

L'intel·lectualisme moral és una teoria ètica que diu que qui coneix el bé actuarà bé i el que fa el mal és perquè és un ignorant. Una persona és dolenta perquè encara no coneix el bé.