Història de l'Edat del Ferro: Fenícia, Israel, Filistea i Imperis Antics

De la Primera Edat del Ferro a la Caiguda de l'Imperi Persa (1000-334 aC)

Fenícia: Ciutats Comercials i Expansió Mediterrània

Coneguts com a Phoinikes pels grecs, els fenicis mai van estar units políticament; cadascuna de les seves ciutats era un petit regne. Les principals ciutats foren: Arvad, Biblos, Sidó i Tir. Els fenicis de l'Edat del Ferro eren descendents directes dels habitants d'aquelles zones de l'Edat del Bronze. A partir del 1200 aC, els fenicis es van distingir d'altres pobles com els neohitites, arameus, israelites i filisteus.

Eren ciutats dedicades al comerç i grans ports comercials. També van viatjar per la Mediterrània, on van fundar colònies com Cartago i Gadir.

Causes de l'Expansió Fenícia

• Recerca de matèries primeres.
• Superpoblació.
• Recerca de plata com a metall bàsic del sistema financer.

Israel: Des de les Tribus fins als Regnes Dividits

A les darreries del tercer mil·lenni, els hebreus haurien anat a parar a Egipte durant l'època d'invasió dels hicsos, des d'on haurien retornat a l'Orient. Aquestes poblacions van conquerir Israel a finals del segle XIII aC. Inicialment, van formar una confederació de tribus sense govern centralitzat, ni capital, ni administració.

Les guerres amb els filisteus van unificar el país, amb el mític regnat de David. Salomó, el seu successor, va dividir el país en 12 circumscripcions. A la mort de Salomó, l'estat es va dividir en dos regnes: Israel, amb capital a Samaria, i Judà, amb capital a Jerusalem.

L'any 720 aC, el regne d'Israel va ser annexionat per Assíria, després pels neobabilonis l'any 587 aC i, per últim, pels perses l'any 539 aC, moment en què començaria a refer-se.

Filistea: La Confederació de Cinc Ciutats Costaneres

A finals del segle XIII aC, es va produir l'ocupació de la costa de Palestina per part dels filisteus. Van formar una confederació de cinc ciutats: Asdod, Ascalon, Gaza, Ecron i Gat. Cada ciutat tenia el seu príncep i la seva pròpia confederació. La ceràmica ens mostra que comerciaven molt amb Xipre.

L'Imperi Neoassiri: Ascens, Expansió i Característiques (900-612 aC)

El ressorgiment d'Assíria en els segles IX i VIII aC va comportar l'aparició d'un poder polític dotat d'una gran capacitat d'expansió militar. La recuperació demogràfica i l'ús del ferro, juntament amb les noves tècniques militars, van permetre la instauració d'un poder polític amb una gran capacitat d'expansió militar.

Entre els anys 745 i 727 aC, Assíria va arribar al màxim esplendor amb la conquesta de Babilònia, Síria, Fenícia, Israel, Elam i Egipte.

Característiques Clau de l'Imperi Neoassiri

• Nombroses ciutats molt poblades: Nínive, Nimrud o Dur-Sharrukin, gràcies a les deportacions després de cada conquesta d'un nou territori.
• Assur es va convertir en ciutat santa i Nínive en la capital principal.
• Grans obres hidràuliques i racionalització dels conreus, amb la introducció de nous.
• Concentració de la propietat en mans dels reis i alts dignataris.
• Modificacions socioeconòmiques importants, impulsades per l'evolució interna i l'imperialisme polític.
• Importància de l'aparell militar: una màquina de guerra destinada a sembrar la destrucció i l'horror, amb campanyes anuals.
• El regne va subdividir els estats conquerits en províncies (amb capital i palau), realitzant deportacions i destrucció d'identitat cultural (per exemple, 150.000 babilonis a Assíria l'any 729 aC).

L'Imperi Neobabilònic: El Ressorgiment de Babilònia (625-605 aC)

L'Imperi Assiri havia entrat en decadència el 645 aC. Nabopolassar es va fer amb el regne babiloni el 625 aC. El 616 aC, el sud mesopotàmic va aparèixer controlat per Babilònia.

Babilonis i medes van conquerir Nínive i es van repartir les terres assíries. Els babilonis van controlar Mesopotàmia i els medes l'Altiplà Iranià.