El Ressorgiment de les Ciutats Medievals i el seu Art

El Ressorgiment de les Ciutats Medievals

Context

Georges Duby afirma que "per definició, la catedral és l'església del bisbe, per tant, l'església de la ciutat; l'art de les catedrals va significar abans de tot, a Europa, el renaixement de les ciutats".

El fracàs de l'Imperi Romà d'Occident i les posteriors invasions van provocar el col·lapse de la dinàmica comercial europea, el retrocés de la vida urbana i la ruralització de la societat, agreujada per la desaparició dels intercanvis comercials i per la manca d'activitats artesanals i manufactureres.

Per això, s'explica la construcció de nous centres urbans (un mercat rural, un monestir, un castell) on es trobava protecció. Amb el temps, aquests centres van passar a ser llocs de transaccions comercials i d'artesans, que hi anaven a comprar productes manufacturats i a vendre productes del camp. Els agricultors van deixar la feina del camp i es van convertir en manufacturers. Aquesta zona es va envoltar per una muralla i va constituir un nou burg.

Els motors del ressorgiment urbà van ser:

• L'excedent agrari (causat per la rotació triennal, la substitució del bou per cavall, l'ús de l'arada abocadora i la proliferació dels molins d'aigua), que va permetre l'emigració als nuclis urbans i la conversió dels pagesos en artesans.
• L'especialització en el treball.
• El creixement de la població europea.
• L'activitat dels mercaders.

Aquests factors van donar com a resultat el renaixement de les ciutats medievals.

La Ciutat Medieval i l'Expansió Feudal

La ciutat medieval és una expressió del procés d'expansió i consolidació de la societat feudal. El ressorgiment urbà va ser paral·lel a l'expansió comercial; però ambdós fenòmens són conseqüència d'un fet previ i fonamental: l'expansió agrària. Els excedents van permetre una més gran acumulació de renda a mans dels senyors laics i eclesiàstics. Els excedents agraris i demogràfics van formar el motor d'arrancada de l'activitat mercantil i artesanal urbana, així com del desenvolupament d'una certa monetarització de l'economia.

Per això, es pot entendre millor l'expansió constructiva dels segles XII-XIV. Al costat de les llotges, drassanes, ponts, muralles, consolats i edificis corporatius (com la Generalitat o la Casa de la Ciutat), finançats per la burgesia, trobem edificis paradigmàtics del gòtic com la catedral, el palau, el monestir cistercenc i el castell, finançats per la noblesa, laica o eclesiàstica, que extreia la seva riquesa de les rendes agràries.

Tipus de Ciutats Medievals

• Ciutats romanes: Algunes conserven el seu traçat original (les muralles i l'esquema ortogonal vertebrat pel cardo i el decumanus), com Rouen. D'altres han crescut tant que han depassat les muralles i el nou nucli s'ha envoltat d'un nou circuit emmurallat, com Narbona. També hi ha poblacions que han depassat les muralles romanes, però les vilanoves o ravals s'han integrat al conjunt, envoltant-lo d'un nou mur defensiu, com Barcelona (muralla romana, recinte de Jaume I i de Pere el Cerimoniós).
• Ciutats espontànies: Nascudes sense la intervenció de l'autoritat civil o eclesiàstica, a partir d'un element preexistent (un latifundi romà, un monestir, un castell) que fa de factor integrador. Per exemple, Perpinyà o Moissac. El seu model urbanístic és el pla concèntric: totes les línies convergeixen cap a un centre i la ciutat té un contorn circular. És típic que un camí primitiu doni lloc a un carrer major, sovint porticat (Cervera, Morella).
• Ciutats creades per iniciativa reial: Mitjançant la construcció d'una mínima infraestructura i la concessió d'una Carta de franquesa. Algunes solen obeir a l'esquema urbanístic de la quadrícula, com Castelló de la Plana i Vila-real.

El Món Urbà i el Gòtic

No podem oblidar, en aquest món urbà, les associacions d'artesans i mercaders, que esdevindran, en els segles XII i XIII, veritables corporacions gremials; les escoles catedralícies que van desplaçar els monestirs com a centres de cultura; l'expansió dels ordes mendicants (franciscans i dominics) amb la seva nova espiritualitat i la gran demanda d'esglésies i convents; les universitats, centres d'activitat intel·lectual i difusores del pensament escolàstic; la consolidació dels governs municipals al marge dels poders tradicionals; el reforçament del poder reial amb les corresponents concessions fetes a la burgesia... Tot plegat farà del gòtic un art eminentment urbà, que s'expressarà en edificis tan dispars com els palaus que s'hi fan construir els reis, nobles o burgesos enriquits, les drassanes, els hospitals, els banys, els convents de franciscans i dominics, els castells, les catedrals, les places i carrers porticats, l'Almoina, les llotges, els ponts, la Casa de la Ciutat, el palau de la Generalitat...