Segona Revolució Industrial: Canvis i Impacte Global

La Segona Revolució Industrial

Noves fonts d'energia i noves indústries

Aplicació de les innovacions tècniques a les activitats econòmiques. Relació entre investigació, empresa i invenció per mitjà de patents. La creixent independència entre ciència, enginyeria i indústria va fer prosperar els laboratoris d'investigació públics i privats.

La indústria dels metalls

Siderúrgia: es fa referència a aquesta època com l'"era de l'acer". La producció d'acer de més qualitat i més baix cost va ser possible gràcies a l'aplicació del convertidor de Bessemer.

La troballa d'acers especials o aliatges (acer cromat, acer niquelat o acer inoxidable) i de materials nous (alumini).

La indústria química

Mètode Solvay de producció de sosa per blanquejar les teles i la síntesi de compostos orgànics per obtenir colorants, explosius i fibres artificials. Creació de productes farmacèutics, medicaments i perfums.

El petroli i l'electricitat

Aparició de dues fonts d'energia: l'electricitat i el petroli.

L'electricitat va ser una innovació que va resoldre els problemes relacionats amb la transformació i la distribució del corrent elèctric: la dinamo, inventada per Gramme, la làmpada de filament, els motors elèctrics i les turbines hidràuliques.

Comparat amb avui dia tenia moltes aplicacions: enllumenat públic, transports, comunicacions, lleure...

El petroli: la indústria petroquímica va estar lligada amb el desenvolupament del motor d'explosió.

El gran impuls dels transports i comunicacions

Va tenir intensos efectes econòmics i socials.

El ferrocarril i la navegació

La substitució del ferro per l'acer va augmentar la resistència dels rails i dels vagons, incrementant la velocitat i la seguretat, al mateix temps que es van abaratir les tarifes.

La navegació a vapor

Els vaixells de vapor es van acabar imposant als vaixells de vela per dues raons:

• Les innovacions tècniques. La substitució dels bucs de fusta pels de ferro i acer.
• L'obertura dels canals de Suez i del Panamà va escurçar les distàncies i va reduir les tarifes.

A més, les innovacions tècniques en refrigeració van permetre el transport de productes agraris refrigerats.

L'automòbil i l'aviació

El naixement de l'automòbil està lligat al desenvolupament de dos invents: el motor d'explosió mogut per gasolina i el pneumàtic.

El primer automòbil desenvolupat va ser per Renault, però la fabricació de cotxes amb motors de gasolina va ser de Ford, i es va fabricar en una cadena de muntatge.

L'aviació va iniciar els primers passos amb la invenció de l'aeroplà dels germans Wright. El seu desenvolupament no va arribar fins la Primera Guerra Mundial.

Altres mitjans de transport

L'aparició de tramvies i dels ferrocarrils elèctrics subterranis, va fer millorar notablement el trànsit a l'interior de les ciutats.

Es va aconseguir un invent de transcendència tecnològica i social molt notable: la bicicleta.

Les comunicacions

El telèfon i la telegrafia sense fil van permetre una transmissió gairebé instantània de les notícies.

Les innovacions tècniques en la premsa i les arts gràfiques van obrir pas a la premsa de masses.

Les noves potències industrials

El 1870 el Regne Unit era el principal productor mundial de manufactures, però el 1913 es va veure sobrepassat àmpliament pels Estats Units i per Alemanya.

El Regne Unit va mantenir el seu lideratge econòmic i comercial fins la Primera Guerra Mundial.

Alemanya

A partir del 1900, com a segona potència industrial mundial:

• Desenvolupament considerable dels mitjans de transport (ferroviari i flota comercial).
• Una ràpida aplicació de les noves tècniques i ciències.
• Un alt grau de concentració industrial i financera que va contribuir a la creació de grans empreses i a la formació de càrtels.
• La política del govern alemany va establir un proteccionisme.

Els Estats Units

L'últim terç del segle XIX, va passar a ser la primera potència industrial del món.

• Enorme mercat interior: la població va augmentar per l'onada migratòria.
• Abundància de recursos minerals, primeres matèries i terra fèrtil.
• Ràpida construcció d'una àmplia xarxa ferroviària que va travessar el país.
• Divisió geogràfica del treball.
• Ràpida incorporació de les innovacions tècniques.

Aquests estan molt lligats a les grans societats industrials que aviat van adquirir la forma de trusts. Es pot afirmar que la gran empresa industrial moderna va néixer als Estats Units.

Grans corporacions en els sectors líders: el petroli (la Standard Oil), l'electricitat (General Electric i Westinghouse) i l'automòbil (Ford Motor Company).

El Japó Meiji

Aquesta pressió estrangera va accelerar el final del sistema feudal. L'emperador Mutsuhito va designar un govern Meiji que va iniciar unes reformes profundes i va adoptar els models occidentals de la industrialització.

L'estat gairebé va monopolitzar l'activitat empresarial entre el 1868 i el 1880, invertint i creant empreses públiques en indústries civils i subvencionant empreses privades, va promoure l'obligatorietat de l'ensenyament primari.

A partir de 1880 va permetre una concentració industrial i financera que va adoptar formes similars als trusts.

L'accelerat desenvolupament econòmic va descansar en una mà d'obra abundant i barata. El mercat intern era incapaç de consumir, per això es va orientar l'expansió del Japó cap al Pacífic i el continent asiàtic.

El Japó es va convertir en una gran potència mundial.

La primera mundialització de l'economia (1870-1914)

La nova organització de la producció

Nous països i potències industrials dins i fora d'Europa va incrementar la competència. Les empreses necessitaven créixer i ser més fortes per tenir èxit, i això ho van fer de tres maneres:

• Moltes es van convertir en societats anònimes, cosa que els va permetre captar nous capitals a través de la venda d'accions.
• L'economia va experimentar un procés general de concentració empresarial. Va adoptar dues formes: horitzontal (fusió d'empreses d'una mateixa activitat econòmica) i vertical (fusió d'empreses complementàries en un mateix procés productiu). Per imposar pràctiques monopolistes.
• La participació dels bancs en la indústria es va fer a través dels bancs de negoci, especialitzats en el préstec, va obrir pas en aquesta etapa a l'anomenat capitalisme financer.

La integració dels mercats de capital

El desenvolupament d'un sistema bancari va fer possible un gran moviment de capitals i d'inversions a escala mundial.

Les exportacions de capital procedien de l'Europa occidental. Londres va ser el centre financer mundial.

Les inversions de capitals europeus es van dirigir a Amèrica, Rússia i els imperis colonials.

Les transformacions en el comerç internacional

Al llarg del segle XIX, el comerç internacional va experimentar un increment notable. La majoria de les potències van adoptar una política proteccionista.

Desenvolupament del comerç internacional:

• El descens dels preus dels productes va augmentar el nombre de consumidors possibles per l'adaptació dels nous mètodes d'organització de la producció.
• La revolució dels transports.
• Desenvolupament d'un sistema monetari internacional basat en l'acceptació del patró or.

Europa va dominar els intercanvis comercials amb la resta del món: importava primeres matèries i aliments i exportava manufactures.