Història del teatre contemporani i català: autors i obres
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,48 KB
Orígens del teatre contemporani
El teatre contemporani va néixer el 1881 amb Émile Zola, teòric del naturalisme en el vessant teatral, el qual va influir de manera decisiva en autors com el noruec Henrik Ibsen o l'irlandès George Bernard Shaw.
El teatre romàntic català
Un dels precursors del teatre romàntic català va ser Víctor Balaguer, autor de diversos drames romàntics, com Don Juan de Serrallonga (1868), o de tragèdies, com Les esposalles de la morta (1879).
Frederic Soler, Pitarra, va encapçalar una nova generació teatral. Va conrear les anomenades "gatades", paròdies dels drames romàntics, com L'esquella de la torratxa (1864), però va acabar fent drames romàntics, com El ferrer de tall (1874), un dels seus grans èxits.
Àngel Guimerà es va donar a conèixer com a dramaturg amb tragèdies romàntiques, però la popularitat la va obtenir sobretot pels seus drames més tensos i reeixits, com Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897), en què plantejava l'oposició del món rural (terra alta) i l'urbà (terra baixa), o La filla del mar (1900).
El Modernisme i la renovació teatral
Al final del segle XIX, el Modernisme va provocar una renovació en el teatre i es va convertir en un dels gèneres més característics del moviment.
Es van consolidar dos grans corrents:
- El teatre esteticista i simbolista: volia commoure l'espectador a través de suggeriments o d'impressions. Els autors més destacats són Santiago Rusiñol i Adrià Gual.
- El teatre regeneracionista i naturalista: influït sobretot per les idees de Nietzsche i l'obra d'Ibsen, que plantejava les tensions ideològiques i socials del moment. Els autors més representatius són Ignasi Iglésias i Joan Puig i Ferreter.
Es van consolidar dos grans corrents:
- El teatre esteticista i simbolista: que volia commoure l'espectador a través de suggeriments o d'impressions. Els autors més destacats són Santiago Rusiñol i Adrià Gual.
- El teatre regeneracionista i naturalista: influït sobretot per les idees de Nietzsche i l'obra d'Ibsen, que plantejava les tensions ideològiques i socials del moment. Els autors més representatius són Ignasi Iglésias i Joan Puig i Ferreter.
El Noucentisme i el teatre del segle XX
El Noucentisme va eludir el gènere teatral. Als anys vint, van destacar Carles Soldevila, amb Civilitzats, tanmateix (1921), i Josep Maria Millàs-Raurell, amb La llotja (1928). Joan Oliver va conrear un teatre molt més crític en obres com Allò que tal vegada s'esdevingué (1936).