El ludisme i el sindicalisme a Catalunya al segle XIX

El Ludisme a Catalunya

El moviment ludista del segle XIX es caracteritzava per la lluita contra la maquinària i les condicions laborals. A Alcoi (1821), es van cremar telers i màquines de filar. A Barcelona, entre 1823 i 1831, es van produir conflictes entre obrers i patrons pels salaris. L'any 1835, es va incendiar la fàbrica de Bonaplata, amb l'execució de 4 obrers. Finalment, el 1854, va haver-hi una vaga contra la introducció de les selfactines.

L'Associacionisme Mutualista i el Moviment Obrer Camperol

El 1832, els obrers van intentar obtenir el dret d'associació, sense èxit. El 1839, es van permetre les associacions de socors mútuals, com la Societat de Teixidors i l'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Algodonera. El moviment obrer era republicà, demanant sufragi universal masculí i reformes socials, sovint coincidint amb les reivindicacions dels republicans:

• Contra l'impost sobre el consum.
• Contra les quintes (establertes a partir de 1837).

A partir del 1850, el moviment associacionista va créixer. La vaga de 1854 a Barcelona contra les selfactines, gairebé es va estendre per tota Catalunya, però el govern la va reprimir. Aquest mateix any, es va formar el sindicat Unió de Classes. El 1855, la primera vaga general, amb el lema “Associació o mort”, va demanar el dret d'associació i reformes laborals. La repressió va ser dura, amb la dissolució de la Unió de Classes i l'afusellament de Josep Barceló, provocant una vaga més gran que es va estendre a València, Bilbao i Cadis. La resposta va ser sancions severes: deportacions, tortures i amenaces de mort. Els obrers que havien recolzat els progressistes van passar a donar suport als republicans. Durant l'etapa moderada (1856-1868), es van prohibir totes les associacions obreres, però va néixer un fort sindicalisme clandestí. Entre 1864 i 1868, hi va haver una certa tolerància, amb un congrés d'obrers el 1865 amb 40 associacions participants. El moviment camperol, centrat a Andalusia, lluità pel repartiment de terres, amb conflictes des del Trienni Liberal, amb ocupacions de finques i crema de collites. El 1844, es crea la Guàrdia Civil per reprimir les revoltes, com les de 1864 i 1868.

Desenvolupament del Socialisme: PSOE i UGT

Entre 1874 i 1881, hi va haver repressió i clandestinitat. El 1874, es va dissoldre la AIT, amb tancament de locals i diaris, empresonament de dirigents, confiscació de documents i deportacions. El 1879, neix el PSOE, com a partit marxista no revolucionari. El 1886, comença a publicar-se la revista “El Socialista”. El 1888, durant l'Exposició Universal de Barcelona, es forma la UGT, un sindicat dividit en oficis i seccions locals, amb objectius a curt termini (jornada de 8 hores, salari mínim, igualtat salarial) i suport a les vagues planificades. El PSOE i la UGT es van expandir per zones mineres, ciutats portuàries i castellanes. El 1890, Sagasta va instaurar el sufragi universal masculí, i Pablo Iglesias es va presentar a les eleccions. El 1r de maig es va celebrar com a dia dels treballadors, amb una gran participació, malgrat les divisions entre socialistes i anarquistes. Teresa Claramunt, a partir de 1890, es va convertir en una líder anarquista a Catalunya.