Guerres Carlines: resum del conflicte dinàstic i polític del segle XIX
HistoriaActualizado el 3,95 KB
Resumen
El text explica les Guerres Carlines, un conflicte dinàstic i polític que es va desenvolupar en tres moments del segle XIX. Repassa l'origen del problema a partir de la Pragmàtica Sanció de 1830, els bàndols enfrontats, les tres guerres i les conseqüències del carlisme com a moviment ideològic.
Puntos clave
- La Pragmàtica Sanció (1830) va abolir la Llei Sàlica i va permetre que Isabel, filla de Ferran VII, accedís al tron.
- Els carlins defensaven l'absolutisme de l'Antic Règim i tenien suport de la noblesa, el clergat i la pagesia; els isabelins defensaven un model liberal.
- La Primera Guerra Carlina (1833-1840) va acabar amb el Conveni de Bergara (1839), pel qual els carlins reconeixien Isabel II com a reina.
- La Segona Guerra Carlina (1846-1849), o Guerra dels Matiners, va tenir Catalunya com a escenari principal i va finalitzar amb la fugida de Cabrera cap a França.
- La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) va tenir lloc durant el regnat d'Amadeu I i va acabar amb la restauració borbònica i l'exili del pretendent Carles VII.
- Derrotat militarment, el carlisme va quedar reduït com a moviment ideològic, sobretot al País Basc i a Navarra.
Les Guerres Carlines: Conflicte Dinàstic i Polític
Les Guerres Carlines són una confrontació dinàstica i política que es va desenvolupar en tres moments diferents del segle XIX.
L'origen del conflicte i les dues faccions
El problema dinàstic: La Pragmàtica Sanció (1830)
El problema dinàstic sorgeix per la publicació de la Pragmàtica Sanció (1830), amb la qual s'aboleix la Llei Sàlica. D'aquesta manera, Isabel, filla de Ferran VII, podia accedir a la corona espanyola. Quan el rei va morir, la reina Maria Cristina va assumir la regència.
El problema polític i els suports
El problema polític sorgeix quan la regent, per defensar el tron de la seva filla, va buscar el suport dels liberals. Això va polaritzar la societat:
- Carlins: Part de la noblesa, el clergat i la pagesia. Defensaven el model polític de l'Antic Règim (absolutisme).
- Isabelins (o liberals): Defensaven el tron d'Isabel II i un model polític liberal.
El conflicte civil es va internacionalitzar quan els carlins van comptar amb el suport de les potències absolutistes, mentre que els isabelins van comptar amb el recolzament del Regne Unit, França i Portugal.
La Primera Guerra Carlina (1833-1840)
La Primera Guerra Carlina es va prolongar durant set anys i es divideix en dues etapes principals:
Etapa 1 (1833-1835): Estabilització i triomfs carlins
Es produeix l'estabilització de la guerra al nord i es registren triomfs carlins a Tolosa, Bergara, Durango i Eibar.
Etapa 2 (1836-1840): Expedicions i el Conveni de Bergara
El general Espartero (isabelí) aconsegueix la victòria a Luchana el 1836, posant fi al setge de Bilbao. Els carlins comencen llavors una sèrie d'expedicions cap a altres regions més al sud, on destaca el general Gómez, i l'expedició de Don Carles el 1837, que intenta ocupar Madrid.
El carlisme fracassa a causa de la seva divisió ideològica. El general Maroto va signar amb el general Espartero el Conveni de Bergara el 1839, pel qual els carlins reconeixien Isabel II com a reina i lliuraven les armes.
La Segona Guerra Carlina (1846-1849)
La Segona Guerra Carlina, coneguda com la Guerra dels Matiners, es va desenvolupar durant els primers anys del regnat d'Isabel II i va tenir a Catalunya com a principal escenari.
Va esclatar en fracassar l'intent de matrimoni entre Isabel II i Carles Lluís de Borbó. El general carlí Cabrera va formar un exèrcit que fou anomenat «Exèrcit Reial de Catalunya». No obstant això, no va poder fer res davant la superioritat numèrica de l'exèrcit isabelí (Estat). La fugida de Cabrera cap a França va posar punt final a aquest segon conflicte.
L'Aixecament de Sant Carles de la Ràpita (1860)
Cal esmentar que el 1860 va tenir lloc una revolta ràpidament sufocada a Sant Carles de la Ràpita, encapçalada pel general Jaime Ortega, que va proclamar rei Carles Lluís. Ortega fou finalment pres, jutjat i executat.
La Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
Finalment, es produeix la Tercera Guerra Carlina durant el breu regnat d'Amadeu I de Savoia.
- 1872: El pretendent Carles VII entra a Espanya i es generen aixecaments al País Basc i a Navarra.
- 1873: La proclamació de la Primera República va provocar que alguns partidaris dels Borbons es passessin al bàndol carlí.
Els carlins van arribar a controlar de forma efectiva Navarra, el País Basc i la Catalunya rural. No obstant això, la restauració de la monarquia amb la coronació d'Alfons XII va comportar l'exili del pretendent carlí i el final definitiu de la guerra.
Conseqüències i llegat del Carlisme
Derrotat militarment, el carlisme va quedar reduït com a moviment ideològic, principalment al País Basc i a Navarra.
Descargar
PDF Word HTMLPreguntas frecuentes
Què va provocar les Guerres Carlines?
Van ser provocades per la successió al tron espanyol després de la mort de Ferran VII. La Pragmàtica Sanció de 1830 va permetre que Isabel II hi accedís, enfront dels partidaris de Carles de Borbó.
Quins grups donaven suport als carlins?
Els carlins tenien el suport de part de la noblesa, el clergat i la pagesia. Defensaven el model polític de l'Antic Règim, és a dir, l'absolutisme.
Com va acabar la Primera Guerra Carlina?
Va acabar amb el Conveni de Bergara de 1839, signat pels generals Maroto i Espartero. Els carlins reconeixien Isabel II com a reina i lliuraven les armes.
Què va ser la Guerra dels Matiners?
És el nom popular de la Segona Guerra Carlina (1846-1849), que va tenir Catalunya com a principal escenari. Va acabar amb la fugida del general Cabrera cap a França.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.