La Revolució Russa de 1917: causes, esdeveniments clau i conseqüències

La Revolució Russa: Causes i Conseqüències

La Caiguda del Tsarisme (Febrer de 1917)

El 23 de febrer de 1917, una gran manifestació a Petrograd va desencadenar una vaga general i amotinaments als quarters. Aquests esdeveniments van culminar amb l'abdicació del tsar i la proclamació d'una república. Es va instaurar un Govern Provisional, que va convocar eleccions constituents amb l'objectiu de transformar Rússia en una democràcia parlamentària.

El nou govern, dominat pels partits burgesos (cadets i eseristes), va iniciar una sèrie de reformes polítiques i socials. Però, alhora, va decidir mantenir els compromisos amb els seus aliats en la Primera Guerra Mundial, una decisió que generaria un profund descontentament.

El descontentament popular va augmentar considerablement. Els soviets, que exigien la retirada de la guerra, van començar a demanar la destitució del Govern. La unitat de forces que havia enderrocat el tsar va començar a esquerdar-se, generant enfrontaments entre el Govern Provisional i els soviets.

La Revolució d'Octubre de 1917

Les Tesis d'Abril de Lenin

Els bolxevics van anar guanyant el suport de la majoria dels soviets. El seu líder, Lenin, va tornar a Rússia de l'exili i va propugnar les Tesis d'Abril, que marcaven la ruta a seguir:

• Enderrocar el Govern Provisional.
• Instaurar un govern de soviets d'obrers i pagesos.
• Signar la pau amb Alemanya.
• Repartir les terres entre els pagesos.
• Cedir la direcció de les fàbriques als comitès obrers.
• Nacionalitzar la banca.
• Reconèixer les nacionalitats de l'Imperi.

L'Ascens Bolxevic i la Presa de Petrograd

Amb el suport dels soviets, que havien creat les seves pròpies milícies militars, la Guàrdia Roja, els bolxevics van preparar una insurrecció per al 25 d'octubre de 1917. Els revoltats van ocupar la ciutat de Petrograd, van prendre el Palau d'Hivern i van destituir el Govern Provisional. La revolució es va estendre ràpidament per Moscou i els nuclis industrials del país.

Consolidació del Poder Bolxevic

El II Congrés dels Soviets, reunit a Petrograd, va proclamar un govern obrer liderat per Lenin i que incloïa figures destacades com Trotski i Stalin.

El novembre de 1917 es van celebrar les eleccions a l'Assemblea Constituent, convocades pel Govern Provisional. Els bolxevics van obtenir el 25% dels escons, tot i que la seva força era majoritària a les ciutats i zones industrials. Per por que els grups contraris a la Revolució s'imposessin a l'Assemblea, Lenin va dissoldre-la, posant fi al pluralisme polític en la nova Rússia Soviètica.

El nou govern va decretar les primeres mesures revolucionàries: es van expropiar les terres per repartir-les entre els pagesos i les fàbriques van quedar sota el control de comitès d'obrers. A més, es va signar el Tractat de Brest-Litovsk (1918) amb Alemanya, pel qual Rússia va haver d'acceptar importants pèrdues territorials.

La Guerra Civil Russa i la Formació de l'URSS

A principis del 1918, els partidaris de la tornada del tsarisme (terratinents, exèrcit, etc.) o del liberalisme (burgesia) es van alçar en armes contra el Govern dels Soviets. L'anomenat Exèrcit Blanc va rebre l'ajuda de tropes franceses, britàniques, japoneses i nord-americanes, i es va enfrontar amb l'Exèrcit Roig, organitzat pels bolxevics i dirigit per Trotski.